Sant Maurici

Aquest finde vam estar a la Guingueta d'Aneu, per a celebrar el cumple del Toni.

Dissabte ens va ploure bastant i malgrat això vam pujar al llac de Sant Maurici i a la Cascada.

Vam conèixer a dos simpàtics anglesos de York, el Dave i la Margareth, dos joves de quasi 70 anys que es coneixen els Pirineus amb passió i admiració. El Dave havia estat escalador i la Margareth ciclista. Quina parella!!! Els vam portar fins a Espot amb el cotxe i vam xerrar una estona.

Nafarroa - Roncesvalles

Diumenge, sortim de Lekumberri veient l'arc de Sant Martí...

Continua plovent i decidim anar a Roncesvalles.

Pel camí ens trobem a molt pelegrins...

El nostre darrer dia a Nafarroa!!!

Ho hem passat genial!!!

Nafarroa 2007 - nacedero del Urederra

Dissabte vam estar a la Serra d'Urbasa. Vam caminar fins al nacedero del riu Urederra. Les aigües turqueses, els arbres, les molses, les falgueres i líquens d'aquest lloc són al·lucinants.

Per la tarda vam estar a Metauten, al museu de la trufa. Ho recomano a tots els sibarites i als amants del plaer de conèixer.
http://www.museodelatrufa.com/

I per la nit, vam estar a Lekumberri, una estona a la casa de cultura i després al trinkete, veient danses d'Euskalerria.

Nafarroa 2007 - ens arribem a Donosti

Divendres vam anar a Donosti, que estava en festes. Vam passejar des del Kursaal fins a la Concha. Vam anar a l'acuari i després de tapas.

Nafarroa 2007- Valle de Baztan

El Valle de Baztan, el Parc Natural de Bertiz i el Botànic ens van agradar moltíssim. Em va agradar molt trobar al Señorío de Bertiz, al centre d'interpretació, una secció que explicava la diversitat de la flora liquènica del parc.
http://www.parquedebertiz.es/portada.php

Per la tarda vam estar al bosc d'Orgi.
http://www.robledal-orgi.com/

Nafarroa 2007 - Astiz - Mendukilo - Aralar

Aquest estiu ha estat un viatge a pocs kilòmetres de casa, pocs dies... però l'hem disfrutat amb coses ben senzilles, amb somriures, amb pluja, amb canvis de plans i improvisacions per aquesta capritxosa meteo!!! La Sílvia i el Gerard, "vaya par"... he apres moltíssim amb ells aquests dies... de vegades te n'adones de que la felicitat, es somnia, es treballa, s'aprén, es comparteix, es transmet... i es viu a cada instant...

Sortim de bcn al matí, i a primera hora de la tarda ja som a Astiz.

Estarem allotjats a l'alberg d'aquest poble a prop de Lekumberri. http://www.alberguesnavarra.com/astitz/

Aquesta mateixa tarda anem a les coves de Mendukillo. La serra d'Aralar està plena de coves, nacederos, rius que s'amaguen... L'aigua penetra, modela i és present a totes les criatures....
http://www.mendukilo.com/

Després vam anar fins al Santuari de Sant Miquel d'Aralar. Amb un fred increíble, vent, pluja... boira i un ambient misteriós en aquest indret fascinant. De camí veiem un dolmen entre les boires... tornarem un altre dia, segur....

Cavallers - el kaos

Diumenge vam estar a Cavallers, al sector del kaos. Ho vam passar genial!!!
Moltes gràcies Ció i Xavi!!!

Escales - Xin Xan (205m, V+)

Aquest dissabte vam estar a Pont de Suert, a la zona d'Escales i vam fer la via Xin Xan.
Moltes gràcies Ció i Xavi!!!!
http://www.ressenya.net/escales/paretescales.htm#xinxan

Santorens, ombra i campanar-aeroport

Diumenge vam estar a la zona de Santorens, al Tossal de Sant Salvador. Roca calcària, orientació oest.... que permet estar a l'ombra fins pràcticament l'hora de dinar. Cada 15 minuts, es senten les campanades com si fos la megafonia d'un aeroport... xocant... si més no!!!
Moltes gràcies Ció i Òscar!!!

Cavallers, amb els ulls tancats

Aquest dissabte vaig estar a Cavallers, amb la gent de l'ECEM. Vam estar a la zona de la Kanalla, aprenent i fent pràctiques. Escalada en granit... un dia de calor i una bona companyia!!!
La primera, increíble, després de pujar la primera via de IV, practicant adherència, preses de mans molt subtils... doncs calia pujar la via amb els ulls embenats!!!
Tota una experiència... i un aprenentatge diferent a tot el que fins ara havia conegut!!!

Moltes gràcies Ció i Òscar!!!

Lichen roof

Lichen Roof
Peter William Redgrove (1932-2003)

It could be the ancient

and lost biscuit of life, the lichen

that never grows where the air

is polluted, the seagulls return

again and again to pluck those

bright orange fronds from the

brick-chinks, they neck and feed

and nest on the ridge-poles of the

sloping roofs, in the chimney-angles

this confection grows out of the wind,

out of a nothing, feeds on nothing,

spreads in circles like sliced fruit,

orange circular feasts,

is always availing,

the round sea-smell

which drops these beings like coinage;

they arrive invisibly in the wind,

materialize on the roofs

in round flat fortresses;

all the seagulls have one voice,

are a one person in feathered white

who miaous as he glides

down the air-streets;

in the sound I see

his fish-oil engines,

his single beak, the singular

color-of-the-lichens neb:

The solo gliders are his vocal chords,

his vocalizations and his wind-pipe,

and his spinning shit-balls

smashing across my friend's tweed cap:

a species person,

the one person

in many gulls that mountaineer the lichen pistes, scratch up

their gratis feasts.