L'Òscar, en Iol, la Sílvia i el Gerard, disfrutant d'aquest meravellós indret!
Aquest cap de setmana hem estat a Riglos, al Rockostage del MADTEAM!!! El nostre primer Rockostage!!! Dissabte i diumenge al matí hem estat a la zona d'esportiva que hi ha al Puro. Dissabte a la tarda vam estar al castell de Loarre, us recomano aquest lloc, és una passada!!! http://www.castillodeloarre.com/
Chabi, Begoña, Jorge, Borxa, Quo, Iol, Òscar, Sílvia, Gerard i la que fa la foto, a la recerca de les petjades de dinosauri. Vam trobar molts ossos de vaques, ovelles i altres animals.... i una simpàtica llebre!!!
Després vam anar a veure les petjades dels dinosauris que hi ha a prop de Loarre. Us haig de confessar que no les vam localitzar, però vam riure moltíssim!!! Bé, per si tornem una altra vegada, aquí hi eren!!! http://www.castillodeloarre.org/Icnitas/Icnitas01.htm
Moltes gràcies Eneko per organitzar el Rockostage, Chabi i Quo per suggerir anar amb nens, i a tota la penya per la vostra companyia!!!
Sortida: Dissabte 24 de novembre de 2007 Lloc de trobada: a les 9:30 h aparcament Can Massana Transport: Vehicles propis Dificultat: Baixa Durada: tot el dia Kilòmetres: 5 aprox. Cal portar: Motxilla, esmorzar, dinar,aigua. Inscripcions: mjchesa@gmail.com ( fins el 10 de novembre ) Vocals: Jordi Mir - Maria José Chesa Recorregut: Farem un recorregut per la zona d’Agulles i Frares amb el liquenòleg i alpinista Antoni Gómez-Bolea, que va ser director de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM).
L’Antoni ens explicarà la flora i els líquens més freqüents a la zona de Montserrat, així com les observacions més interessants d’aquests éssers excepcionals capaços de viure en les condicions més extremes del planeta. (fotos: ToniMD)
La flora liquènica d’una regió és un indicador de l’estat de desenvolupament i l’equilibri d’un ecosistema, així com el grau de contaminació/puresa atmosfèrica existent.
Els líquens són organismes excepcionals, són microsistemes estables composats per fongs, algues o cianoprocariotes, que amb la seva estratègia aconsegueixen colonitzar espais que són inhabitables per a la resta d'organismes vius. Són com boscos en miniatura, són veritablement nanotecnologia!!!
Us animo a participar en aquesta activitat i a conèixer una altra lectura de les nostres muntanyes.Per tal de preparar documentació explicativa de la sortida per als participants, us pregaria confirmar la vostra assitència.
Aquest cap de setmana vaig estar a la VI trobada de noies escaladores. Dissabte nit, al voltant del foc, rialles, gent coneguda i moltes cares noves per a mi.
Diumenge vam estar fent esportiva, a la zona del Pas Nou, al sector Tope Sur.
La molécule d'ADN est susceptible de transmettre à distance un signal de fréquence, d'intensité et d'amplitude données. Nous pouvons dire que la espirale vibre et que la vibration est transmise à telle ou telle région éloignée du site de réception du signal qui se met alors à fabriquer un produit spécifique (ARN messager et protéines). La réception d'un signal et sa transmission à un effecteur du type gène rend compte à l'échelle cellulaire de la façon dont une énergie (de type vibratoire) peut être transformée en matière.
Nous pouvons aussi avoir la situation opposée, c'est-à-dire transmission d'un signal qui, au contraire, va bloquer l'activité de la région du génôme concerné. Au cours du développement, l'ensemble des blocages et déblocages des régions du génôme par les signaux de l'environnement se traduit donc par des activités qui peuvent paraître désordonnées: un chapitre est ouvert, un autre refermé. Pourtant, si nous regardons de plus près, ce n'est pas n'importe quel chapitre qui est ouvert ou fermé. Il y a, dans cette danse morceaux d'ADN, une orchestration harmonique des différents éléments, orchestration qui est notamment due au fait que chaque chapitre est à une place bien déterminée suivant l'état de développement de la cellule considerée.
Nous avons vu que chaque morceau d'ADN se repliquait et se transcrivait à un moment précis, dépendant de sa place le long de la molécule d'ADN présente dans tel ou tel chromosome. Il en est de même pour l'amplification. Or nous savons aussi que ces replications (partielles ou totales) et ces transcriptions sont induites par les signaux de l'environnement et se transmettent par téléaction. Nous pouvons donc dire qu'en fait l'harmonisateur est tout simplement l'environnement, mais ce qu'il va produire est d'avance structuré dans certain ordre. L'environnement ne fait donc que révéler, à des moments déterminés, un ordre preéxistant. Ainsi, dans le cas des cellules végétales qui on été baptisées totipotentes, il est possible de montrer que nous pouvons reproduire une plante entière en partant d'une seule cellule, ce qui veut dire qu'une seule cellule contient tous les gènes susceptibles de fabriquer n'importe quelle cellule ou partie d'un organisme complexe, tel qu'un arbre et même l'arbre entier. Tous les chapitres sont présents et dans le bon ordre: il reste à comprendre le méthode pour le lire. Mais la mise en oeuvre de ce programme va metre en jeu des remaniements chromosomiques qui feront qu'à tel ou tel moment tel chapitre sera lu dans un ordre inéluctable. C'est cette opération qui assure la cohérence de l'organisme considéré. [...]
L'Alchimie de la vie, Biologie et tradition. Étienne Guillé. Ed.du Rocher, 1996.
M'encanta Béjart, he tingut la sort de d'admirar i disfrutar d'alguns dels seus ballets. Les fotografies són de Bolero.
La bellesa que se sent quan es dansa, quan les cél·lules es tornen intel·ligents, quan potser el centre de gravetat és a la punta del nas, quan una coreografia ha estat pensada, construïda, assajada i després interpretada... pura magia, misteri...
L'Alchimie de la vie, un llibre excepcional, obra d'un científic amant de la vida.
M'agraden les paraules, les idees, l'estètica que Antonio Machado va escriure al voltant de l'ésser humà, el temps i els rellotges. Aquí n'he fet una petita tria. […] De todas las máquinas que ha construido el hombre, la más interesante es, a mi juicio, el reloj, artefacto específicamente humano, que la mera animalidad no hubiera inventado nunca. El llamado homo faber no sería realmente homo, si no hubiera fabricado relojes. Y en verdad, tampoco importa mucho que los fabrique; basta con que los use; menos todavía: basta con que los necesite. […]
El reloj es, en efecto, una prueba indirecta de la creencia del hombre en su mortalidad. Esto parece evidente. Nosotros, sin embargo, hemos de preguntarnos todavía para qué mide el hombre el breve tiempo de que dispone. Porque sabemos que lo puede medir; pero ¿para qué lo mide? No digamos que lo mide para aprovecharlo, disponiendo en orden la actividad que lo llena. Porque esto sería una explicación utilitarista que a nosotros, filósofos, nada nos explica. Si lo mide, en efecto, para aprovecharlo, ¿para qué lo aprovecha? Pregunta que lleva implícito el “¿Para qué lo mide?” incontestado. […]
A mi juicio, le guía una ilusión vieja como el mundo: la creencia de Zenón de Elea en la infinitud de lo finito por su infinita divisibilidad: Ni Aquiles, el de los pies ligeros, alcanzará nunca a la tortuga, ni una hora bien contada se acabaría nunca de contar. Desde nuestro punto de vista, siempre metafísico, el reloj es un instrumento de sofística como otro cualquiera. […]
Convencido el hombre de la brevedad de sus días, piensa que podría alargarlos por la vía de lo infinitesimal, y que la infinita divisibilidad del espacio, aplicada al tiempo, abriría una brecha por donde vislumbrar la eternidad. […]
Nuestros relojes no tienen nada que ver con nuestro tiempo, realidad última de carácter psíquico, que tampoco se cuenta ni se mide. […]
María José Chesa.
Hola, si has arribat fins aquí, me n'alegro. Em dedico a l'enginyeria de projectes singulars. La meva afició i passió per la muntanya, l'escalada i l'estudi dels líquens ha influït en els darrers anys en la meva trajectòria professional, enfocant a la protecció de la natura.
VERTILÍQUENS - LICHENS & CLIMBING
