29/4/08

29-04 El dia de la dansa

Avui es conmemora el DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA.


Abans de la paraula va ser el moviment.
El moviment no necessita traduccions.
A la dansa tot és per amor.
Quan es dansa, aquests moments, simplement ets.
No calen explicacions, no et trobo a faltar i
t'estimo més que mai.




27/4/08

L'Elefant


Aquest dissabte, amb el Joan i el Pere, hem estat a l'Elefant, i hem fet la via Boy-Roca. M'ha agradat molt aquesta via, malgrat que el llarg complicat, doncs he tingut certs problemes amb els estreps, bé, he aprés i espero que la propera vegada tot sigui un elegant, tècnic i fluid compàs de moviments.... ojalà!

Foto J.A.
El Joan ens fa aquesta foto al 3r llarg. I des de la R3, veiem la cordada a la Mòmia que hem trobat una estona abans.

El Joan ha anat tots els llargs de primer, suposo que ha fet aquesta via més de 30 vegades...

Des del cim m'ensenya la via Desirée, un projecte que conjuntament amb altres companys va obrir al Cavall Bernat... em fa molt ilusió que m'expliqui que té de diferent cada llarg ... i la bellesa del conjunt.
Com hem deixat les motxiles a baix, hem de tornar a peu de via, i aquí veieu la trompa de l'elefant.

Fa dues setmanes, quan vam estar a Gorros vam veure pel camí, molt a prop de l'estació del funicular, una orquídea que havia de florir. Decidim tornar a veure si tenim sort de trobar-la en floració.
Passem pel refugi de Sant Benet. Una persona que m'estimo molt hi va passar moltes hores aquí. Era la primera vegada que venia a aquest lloc, i m'ha agradat ser-hi, entrar dins i pensar-hi.

L'Elefant i la Mòmia, de tornada al Monestir... l'orquídea sense flors... haurem de tornar!!!
Moltes gràcies Joan, pels coneixements de botànica, d'escalada i per l'àcid sentit de l'humor que comparteixes!!!

Aquí trobareu alguna foto més:

25/4/08

OPEN FESS-TIVAL LA SALLE






Ahir vam estar a l'OPEN FESS-TIVAL de la Salle. Amb la Clara, una amiga del meu peque, i el Gerard, tots dos tenen 7 anys, i estan al grup d'escalada de la Salle, amb el Jaume Oliveras. Vam fer els blocs dels valents!!! i vam trobar moltes cares conegudes!!!!

23/4/08

L'ànima, Sant Jordi i el Drac

Per aquest dia de Sant Jordi, un llibre, un tresor, tota la força i la tendresa de les paraules... perquè les muntanyes, els cims, l'art del moviment, la fluidesa dels gestos, d'obrir una via per amor a la bellesa, l'anhel d'anar més enllà... es reflexi en el nostre interior.

W. Kandinsky St. George and the Dragon (1915-16)
"La vida espiritual, representada en un gráfico, sería como un triángulo agudo dividido en secciones desiguales, la menor y más aguda de ellas señala hacia arriba. Cuanto más hacia abajo, tanto más anchas, grandes y altas resultan las secciones del triángulo.
El triángulo se mueve despacio, apenas perceptiblemente hacia adelante y hacia arriba; donde hoy se halla el vértice más alto, mañana estará la próxima sección. Es decir, lo que hoy es comprensible para el vértice más alto y resulta un disparate incomprensible al resto del triángulo, mañana será contenido razonablemente y sentido de la vida de la segunda sección.
A veces, en el extremo del vértice más alto se halla un hombre solo. Su contemplación gozosa es igual a su inconmensurable tristeza interior. Los que están más próximos a él no le comprenden; indignados le llaman farsante o loco. Así se encontró Beethoven en su vida, denostado y solitario en la cumbre. ¿Cuántos años se necesitaron para que una sección más amplia del triángulo alcanzara la posición que él ocupó antaño solo? Y pese a todos los monumentos - ¿han ascendido tantos verdaderamente a esa cima?

W. Kandinsky St. George I
......
Pero a pesar de la ceguera, a pesar del caos y de la carrera desaforada, el triángulo espiritual se mueve en la realidad, despacio, pero con seguridad y fuerza indómita, hacia adelante y hacia arriba."

Fragments extrets del llibre:
"De lo espiritual en el arte". Wassily Kandinsky, Paidós Estética 24. BCN, 2004.


W.Kandinsky Sketch for Several Circles, 1926

21/4/08

molta pluja!!!



Aquest diumenge es feia la Cursa GELS-MOIXERÓ 2008. Teniem previst estar al control nº2, al Refugi de Sant Jordi, amb el Gerard, el meu fill petit que té 7 anys.
Ens aixequem a les 6h, plou, no gaire. Esmorzem i ens dirigim a Bagà. Continua plovent.
Total que a les 8:15, sortim des de Fontnostra, la sortida/arribada de la cursa, cap al Refugi.
El Gerard està molt ilusionat en tot això... El primer tram pujem amb la Mireia, la Marta i la Mare... i després elles es dirigeixen al control nº1, i nosaltres continuem fins al nostre. No para de ploure.
Pel camí el Gerard em crida, ostres, mira mama... vineeee!!!!! Ens trobem amb aquesta salamandra, la primera que troba el Gerard... jo feia molt temps que no em trobava una... i m'ha fet molta ilusió! La propera foto serà millor!!! jejeje

Comença a nevar, bastant fort, i fa fred... Estem a punt d'arribar al Refugi, i ens trobem amb la Isa, el Bernardo i l'Alba... que baixen! La cursa ha estat suspesa! la meteo fa impossible fer l'activitat prevista. Sap greu, per tots els participants que han vingut des de lluny, pels organitzadors, pels controls...
Però el fet de que plogui, de que nevi... és suficient per a que tot estigui compensat.
A les 12h estem tots a Fontnostra, mullats com si haguéssim caigut a una piscina, però contents d'haver estat aquí! El Gerard mullat, amb fred, i amb el desnivell i km que ha fet, té un somriure a la cara meravellós... i això em fa feliç!
Per part meva, m'ha agradat moltíssim fer aquest camí fins al Refugi Sant Jordi. Caminar pels Empedrats ha estat preciós i el camí fins a Coll del Pendís ha de ser maquíssim. Espero que podem tornat molt aviat!!!
Moltes gràcies al Jaume, Montse, Lluís, Isa, i a tota la gent del GELS!!!

13/4/08

Montserrat Sud - Paret dels Trons





Aquest diumenge hem estat a Montserrat Sud, a la Paret dels Trons. He après moltíssim!!!
Moltes gràcies Lu!!! ojalà ben aviat pugui posar en pràctica tot el que m'has ensenyat!!!
Ostres, quina severitat, però....!!!
alguna foto més a:

Montserrat - Gorros



"Que es produeixi el miracle, com ocorre de vegades; que d'una banda i de l'altra de la fissura secreta sorgeixin de costat dues plantes verdes d'espècies diferents, cadascuna de les quals ha escollit el sòl més propici; i que al mateix moment es descobreixin a la roca dues amonites desigualment complicades, que testifiquen a llur manera una distància d'unes quantes desenes de mil·lenis: de sobte l'espai i el temps es confonen; la diversitat vivent de l'instant juxtaposa i perpetua les edats. El pensament i la sensibilitat accedeixen a una dimensió nova en què cada gota de suor, cada flexió muscular, cada panteix esdevenen altres tants símbols d'una història el moviment propi de la qual reprodueix el meu cos, al mateix temps que el meu pensament n'abarca la significació. Em sento banyat per una intel·ligibilitat més densa, al si de la qual els segles i les llegües es responen i parlen llenguatges finalment reconciliats."
"Tristos tròpics" Claude Lévi-Strauss.
Trad. Miquel Martí Pol. Ed. Anagrama 2005.


Aquest dissabte hem estat a Gorros, hem fet la via Badalona. Després de la pluja de divendres i d'una matinada boirosa, hem pogut disfrutar d'un dia fantàstic. Hem pogut fer unes fotografies de líquens i flora al·lucinants!!!
Parlant de l'orella d'ós, Ramonda myconi, amb el Joan, de totes les espècies precioses que es troben al massís, un altre escalador a peu de via... que s'encen una cigarreta i la típica conversa de que hauria de deixar de fumar.... Jo li comento que amb homeopatia, resulta que amb la mateixa planta Nicotiana tabacum, a microdosis, doncs que s'arriba a deixar de fumar. Parlem de les solanàcies, del Solanum nigra... i trobo que la seva mirada s'il·lumina... total que l'altre escalador, l'Enric, mira que hi ha gent pel món... resulta que és especialista en orquídies, que està preparant un treball sobre les orquídies de Catalunya...
Un dia increíble, en el que he pogut compartir rialles, admiració per la bellesa en sí, un dia d'observar, progressar i sentir d'una altra manera aquest espai i temps del que formem part.
Moltes gràcies Joan!
En aquest enllaç trobareu alguna foto més

i diumenge, doncs continuem a Montserrat, amb una bona "mestra" a la Paret dels Trons. Però diumenge toca "examen"....

6/4/08

Escalada en família - Solius

Aquest diumenge hem estat a Solius. Ho hem passat genial. M'encanta poder escalar amb els meus fills i amb famílies escaladores!!!
L'Ignasi i la Sílvia han fet molts progressos. L'Ester, està contentíssima amb el seu 6c+ encadenat la setmana passada a Cèllecs! El que m'ha fet més il·lusió és que la Gemma hagi començat a escalar!!! La muntanya estava avui molt maca, amb lavandes i estepes florides!!!
Si voleu més afotus les trobareu en aquest link:
http://picasaweb.google.es/mjchesa/Solius2008_04_06008_04_06