Arribem al Trencabarrals, després d'haver pujat amb bona marxa pels degotalls i les "magnífiques" escales.
Al peu de via ombrívol trobo aquestes espècies de líquens, que aniré identificant.
I fem la via, Mohawk arriba a la primera R i jo segueixo. Comprovo el generós xiclet de la corda... he caigut uns metres, però no ha estat res. En Jortx se'n va al camí i ens fa unes afotus. M'ha costat molt arribar a la R... el Mohawk m'anava dient... vinga Gatta, que a la fissura trobaràs uns líquens akullunants!!! jaja!!!
En Jortx passa primer al segon llarg.
Em dedico a mirar la vegetació, els líquens i m'agrada trobar-me te de roca florit,
Jasonia saxatilis (Lam.) Guss. En Mohawk també el coneix, però com tot, amb seny...
El segon llarg ja s'assembla una mica més al que coneixia de Gorros. Arribo ràpid al cim i contemplem una vista maquíssima.
Fa molta calor, la Gorra Frígia, malgrat la temperatura, està plena de cordades. Ens arribem fins al peu de via, ens mirem i en Mohawk ens proposa un plan B..... el Beso de la Mueteee!!!, fa massa calor per Gorros, i anem a la zona d'esportiva de la Magdalena Inferior.
Provo en topropillo i arribo a la R. Buff...
Mengem una mica, s'està bé aquí, a aquestes hores fa una bona ombra... Passen pel camí moltes persones, russos, eslovacs, mexicans... amunt i avall, amb xancletes, talons... en fin, imprevisible...
En la nostra conversa parlem de la informàtica, l'escalada i l'efecte blogger... Espais n-dimensionals, de topologia, del que veiem, no veiem i que costa imaginar... i estava clar, de la
conjectura de Poincaré.
De baixada, tornem a veure el Trencabarrals, aquesta agulla "especial", de col·leccionista, penso, de cims de Montserrat. Quan vaig pujar a la Gorra Frígia, no em pensava pas que pujaria a aquesta agulla!
Tot baixant pel camí, flipo... però què és això? és belladona,
Atropa belladona. Em sorprèn sempre la vegetació d'aquest increíble massís. Belladona, per l'atropina, que dilata les pupil·les i diuen que fa encara més maques a les que s'atreveixen a tastar-la.
Al camí de pujada, no les havia vist, i ara de baixada, trobem a cada recó ombrívol, un munt d'aquests megaforbis. Curiós... de vegades veus el que coneixes... el que t'ha cridat l'atenció... i a partir d'aquell instant... aquell objecte entra a formar part del teu espai, i ja és un nou amic conegut!
Moltes gràcies Jortx i Mohawk, pel que m'heu ensenyat, per la conversa i la paciència!!!
Arribem al P del "secretiv.marcel·lí" i estem deshidrats... anem al Refu, i quina sorpresa, la
Raquel, amb un somriure immens, en Ramon i en
Kletterer, que venien de la Boy-Roca a l'Elefant. M'ha agradat compartir aquesta estona, explicant els nous projectes, les vacances, rient amb els posts d'en kletterer... i en Ramon, donant idees per a nous blog-reptes.
