+ Tuixent!!!

Aquest cap de setmana havíem quedat amb el Karles i la family a Tuixent!!!
Dissabte ens llevem, com tothom, amb un paisatge apocalíptic.... arbres amb les arrels a l'aire, containers al mig del carrer, teulades volant, construccions efímeres pel terra...
i decidim anar cap a Coll de Port, esperant que a dalt de les muntanyes no hi hagi aquest panorama...
Arribem a Tuixent al migdia, i fa molt vent i neva... els nens s'ho passen d'allò més bé jugant amb els trineus i fent ninots de neu!!!!! que senzill és tot de vegades!!!!

Dinem a Tuixent!!!! en Karles s'ha portat un micuit de foie amb melmelada de figues... i altres delikatesen, que fan d'aquest àpat una festa!!!!

A la tarda anem al Museu de les trementinaires , a Tuixent, i descobrim un món increíble... fa tan poc temps...


La Sílvia, que se la vol endur el vent... jaja!

El Gerard, també, provocant al Déu Eolo!!!

Visiteu algun dia aquest museu, és impressionat el que van arribar a fer aquestes dones trementinaires!!!



Dissabte a la nit estem al Refugi de Coll de Port , ens preparen un sopar de "òrdago a la grande"... i jugem unes partidetes de carrum!!!
Diumenge ens llevem amb un dia impressionat, lluminós i sense vent i anem cap a les pistes!!!

El Gerard, la Sílvia, la Isa i l'Ona!!! L'Uri, en Kitus i el Karles han marxat a fer ski de muntanya!

i el Gerard que no es tall a un pèl i comença a provar les tècniques de telemark!!!

quin stilassoooo!!!!!

Moltes gràcies Karles, Isa & CO! Sou genials!!!!!!!!!!

.... i líquens.... amb tanta neu... no tinc massa oportunitat d'observar... em quedo amb aquest Collema de Tuixent... per tot arreu, pedra calcària, totxanes i formigons... haurem d'investigar una mica més....

2009_01_19 Presentació de l'estudi sobre l'impacte de l'escalada a Montserrat

Ahir a la tarda es va presentar a Barcelona, a la sala Gaudí de la Pedrera l'estudi sobre l'impacte de l'escalada al Massís de Montserrat.
En aquests enllaços trobareu com s'explica la notícia, en funció de qui l'escrigui.

barrabés

el periódico

flama.info

vilaweb

Per part meva, felicitar al Xavier, al Toni, i a totes les persones que han fet possible aquest estudi innovador pensat, fet, treballat per un col·lectiu que s'estima l'escalada però que té consciència de la necessitat de l'equilibri d'aquest microcosmos, com deia el monjo i escalador, Ramon Oranias, que és el Massís de Montserrat.
En aquest sentit comentar també l'opinió d'altres participants al torn de paraules, on des del coneixement del control de poblacions i els seus efectes sobre el medi, dir que causen més estralls els descontrols de poblacions de senglars i de cabres, que l'afluència respectuosa i discreta que normalment fem els escaladors.

També van haver-hi intervencions en el sentit del criteri dels equipaments i reequipaments, i la Comissió tècnica que gestiona va convidar a tothom a participar i a treballar per a millorar el present.

Em va agradar moltíssim la presentació i ojalà ben aviat aquestes dades, tot el treball fet minuciosament i amb aquesta il·lusió pugui ser accessible al col·lectiu d'escaladors.

Tuixent

Aquest diumenge hem estat a Tuixent. Feia molts anys que no em posava damunt d'uns esquís de nòrdic i he rigut moltíssim!!!

Moltíssima neu, un dia no gaire fresc i molt lluminós!!!

Com m'agrada viure aquests moments!!!!!

Garraf: Face à la mer

Aquest dissabte en Joan em diu si el vull acompanyar al Pic del Martell, a la via Nose (nº 32; 120 m, V). Havia estat a una via a prop, a la Retorno Mágico, i ja coneixia una mica de que aniria el matí...

M'agrada anar al Garraf, la roca, les vistes sobre el mar en un dia clar, i ja m'estava imaginant el contrast amb el diumenge, que havia quedat per fer esquí nòrdic a Tuixent.

Ens hem posat a la paret al voltant de les 11 h i en aquesta via no tocava massa el sol, pel que la roca estava freda i humida.

La via, un clàssic del Garraf, d'aquelles que penso has de fer alguna vegada...

Pel camí, a les roques que estan a prop del terra trobem aquests líquens de color taronja, característics de roca calcària...

Són del gènere Caloplaca, i les espècies poden ser C.aurantia, C.flavescencs, C.holocarpa, C.decipiens.
La major part de les roques verticals que trobem al Garraf, al Pic del Martell, tenen aquesta imatge, amb taques de diferents tonalitats grises.

Si ens atansem, si mirem d'aprop, aquestes tonalitats són un microecosistema, un continuum de roca i microorganismes. La roca calcària en ambient mediterrani sol estar sempre colonitzada per líquens endolítics.

També trobem aquest líquen característic, de tal·lus blanc lluent, amb els apotecis negres, de l'espècie Diplotomma epipolium. El tal·lus de color taronja que veiem a la dreta és del gènere Caloplaca.

Als degotalls, aquests colors que des de lluny veiem com negres, hi viuen colònies de fongs, cianobacteris, algues, líquens, que aprofiten l'aigua que poden recollir quan plou.
Aquests líquens solen tenir com a fotobiont el cianobacteri Nostoc sp.

Aquests líquens que veiem a la foto són del gènere Collema y Thyrea.

Les parets, ja ho veieu, estan vives, aquests degotalls negres, marrons, grisos, que veiem de lluny, no només són taques d'humitat. Tota la superfície vertical de roca està habitada, per éssers que fan fotosíntesi, que absorbeixen CO2, que són capaços de viure mesos sense aigua i suportant unes temperatures extremes.

......
Sur le sable, des lits de fer
Sont plantés là, face à la mer
Mon ami, la mort t'a emmené
En son bateau pour l'éternité.
.......

en record d'un gran amic.

Fotos Karles - Penyagolosa

En Karles m'ha enviat unes fotos precioses de roca calcària, del cim del Penyagolosa (Castelló).

En aquestes roques calcàries són freqüents les espècies de Ascipilia i Diplotomma, que són els tal·lus blancs que veiem a sota amb més detall.

Els tal·lus carbassa fort són del gèneres Caloplaca i Xanthoria, i el carbassa clar Candelariella.

Moltes gràcies Karles, tot un detall!!!! Que la lesió no sigui res i et recuperis molt aviat!!!!

Foto Kletterer - Vall de Barrosa

Aquesta simpàtica foto me l'acaba d'enviar en Kletterer!!!!

És de la Vall de Barrosa un dia que van anar a fer gel a Bielsa.

Aquí un detall de la cosa. Amb aquesta resolució fa difícil identificar de què es tracta.

La roca és granit, i el que veiem a les vores són tal·lus dels gèneres Rhizocarpon i molt probablement Umbilicaria.

Pel color verd també hi ha molsa i aquesta formació concèntrica és molt freqüent en espècies del gèner Collema.

Gràcies per aquesta aportació tan original!!!!!

Envieu-nos fotos de líquens!!!

Hola!

Si a les vostres escalades, passejades, viatges, ja sigui per espais naturals o entorns urbans, veieu líquens, molses, plantes, que us cridin especialment l'atenció.... i si us bé de gust col·laborar en els nostres estudis, envieu-nos fotos!!!

mjchesa@gmail.com

Roca del sacrifici - Savassona (Osona)

Tal·lus liquènic de l'espècie: Lecanora pseudistera
Ahir vam estar amb el Jordi Girbén veient els líquens urbans que ha trobat per Barcelona, i la veritat és que no deixes mai de sorprendre't de la bellesa i la biodiversitat que hi ha al nostre voltant.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!!!!
Us recomano visitar també l'exposició que ha organitzat l'AES sobre BONES PRÀCTIQUES MEDIOAMBIENTALS EN L'ESPORT DE L'ESCALADA

Planeta Aigua

Superfície líquida, l'únic planeta amb aquesta particularitat de tots els que coneixem. Planeta Aigua, s'hauria de dir, potser millor que Terra.

El 71 % de la superfície del nostre planeta és aigua. Vivim sota les lleis del cicle de l'aigua, i ens sembli bé o no, hem de ser conscients del funcionament dels ecosistemes aquàtics i la necessitat de vetllar per a la seva conservació.

El 97,5 % de l'aigua del planeta és aigua salada. Només el 2,5 % és aigua dolça.

D'aquesta aigua dolça, el 69,5 % està als glaciars, el 30,1 % a les aigües subterrànies i només el 0,4 % són aigües superficials o atmosfèriques.

D'aquest 0,4 % de l'aigua dolça, el 12,2 % són humedals i humitat del sòl, el 9,5 % és aigua que es troba a l'atmosfera, l'1,6 % són rius, el 0,8 % forma part de la biota (animals, plantes, etc.) i el 67,4 % restant són els llacs.

Des de fa molts anys, volia treballar a l'enginyeria de l'aigua, i des de fa uns mesos he pogut veure realitzat un dels meus somnis!

Aquesta fascinació que sento per l'aigua, que m'ha portat a navegar per oceans freds i abissals, volar amb catamarans per les càlides onades mediterrànies, o fer immersions a illes paradisíaques del Carib....... m'agradaria compartir-la amb vosaltres.

Aquí us he fet una petita mostra d'alguns llibres que m'han agradat força i que potser us donaran una altra visió de com funciona el nostre planeta.

Autor: Frank Schätzing. Editorial Planeta. 2006

Un gran llibre, moltes pàgines que fascinaran a les persones a les que els hi agradi el mar, la biologia, el submarinisme.

Schätzing, és tot un personatge. Malgrat que aquest llibre pot tenir errors i teories no contrastades, va ser tota una valentia i va ser tota una feinada recopilar la informació per a elaborar aquest llibre.


Autor: Frank Schätzing. Editorial Planeta. 2007
En aquest llibre es recopilen les fonts d'informació i s'expliquen els fets de la novel·la "el quinto día". Si us va agradar la novel·la, aquest llibre és excel·lent!

Autor: Philip Ball. Editorial TURNER, 2008
Increíble aquest llibre, no us ho perdeu. La història del món amb l'aigua com a protagonista!

És un llibre científic, on s'expliquen els avanços, les teories errònies o que s'han desestimat, les noves perspectives, però amb un llenguatge i una estructuració de la temàtica, que ho fan accesible i amigable. Una visió del passat, del present i del futur de l'aigua.

Autor: Diversos autors. Editorial Gustavo Gili, 2008
Què és l'aigua, un article de comerç o un dret de tot ésser humà?

Un magnífic llibre amb fotografies, amb caire divulgatiu i amb una edició de temàtiques i textos que donen una visió per a respondre a la pregunta formulada.



i per últim, aquest DOSSIER de la Vanguardia, un gran treball del 2006 que recopila i dona una visió de l'aigua al món...

...i els líquens i les roques????

bé, algunes espècies de líquens que trobem a les roques, van ser els primers éssers vius que de l'aigua van anar a la terra... o potser, qui ho sap.... van arribar a l'interior d'un meteorit, d'una roca provinent d'un altre planeta aquàtic...

Any Nou a Malanyeu

Aquest cap d'any l'he passat al refu de Merolla, després d'uns dies de vacances a la Val d'Aran amb la família!!! La festa ha estat increíble, amb els amics, la gent de Mataró, Vic, i la colla d'anglesos que hi havia al refu!!!
Al sopar dels Bous de la Salle, vaig conèixer a la Meye i ens vam apuntar al cap d'any a Coll de Merolla. Amics de sempre, nova gent, un excel·lent sopar que ens ha preparat la Mat, i música, marxeta que porta en Toti, fulls montys diversos i moltes ganes de passar-ho bé!!!

I el primer dia de l'any, amb solete i la millor companyia, anem cap a Malanyeu. No coneixia aquest lloc i ha estat tota una descoberta. Ens hem llevat tardíssim i arribem a la paret a l'hora de dinar...

En K a la paret del Devessó, la Meye assegurant.
M'agrada molt aquesta roca i els líquens que em vaig trobant.

Com explicar-ho... tota la superfície de roca és viva...

un equilibri entre l'amor i l'odi, la protecció i l'erosió que fan els líquens.

Quin tipus d'organismes poden suportar temperatures extremes... potser més de 100ºC a l'estiu i desenes de ºC sota zero a l'hivern... èpoques sense aigua, tenir una capacitat de dessecar-se i poder tornar a hidratar-se, fins 100 vegades el seu propi pes...

El que veiem de lluny, totes les games i tonalitats de color, són causades pels microorganismes que des de fa segles conviuen amb les roques...

Els colors grisos, que cobreixen tota la paret i que són més evidents als degotalls són colònies de fongs i cinanoprocariotes (bacteris)

Les formacions negres o marrons fosques són líquens, generalment del gènere Collema. Són fongs liquenitzats en simbiosi amb cionaoprocaritoes.

A totes les zones de la paret trobem aquests endolíquens, del gènere Verrucaria. A les orientacions sud i on no hi ha cap degotall, escletxa, o repisa, és la única forma de vida que trobem.

Les coloracions rosades que trobem puntualment són produïdes per aquest endolíquen, Verrucaria marmorea.

Als peus de via, i a les roques que s'han després trobem aquest líquen foliaci de color carbassa, del gènere Caloplaca.

Punts negres, gènere Verrucaria i Caloplaca, color carbassa, Caloplaca.
Poc abundant a la paret trobo aquest líquen esquamulós del gènere Solenopsora.


Colònies de fongs liquenitzats en simbiosi amb cianoprocariotes, les dues primeres imatges, són del peu de via, d'una zona ombrívola on els exemplars de Collema sp estan superhidratats.




M'arribo passejant fins a les taules de la llei, el lloc és preciós, i les vies han de ser brutals.
Collema sp. al peu de via de les taules de la llei.

Es fa tard i em criden per marxar.

Acabem la jornada al bar de Malanyeu, on es tracten fantàsticament, i on m'assebento de la quantitat de mines i cavitats subterrànies que hi ha per totes aquestes muntanyes.

Moltes gràcies Meye i K, ha estat un bon començament de l'any!!!!

Bon any a tothom!!!