via Josep Nieto a La Pastereta

Extret d'onaclimb
Aquesta setmana hem pogut fer una sortida a la tarda, amb el Joan Asín, el Jordi Girbén i el Toni Gómez-Bolea, companys del projecte CENOBIOIKOS i VIDA VERTICAL. El Toni i el Jordi trien la Funció Clorofílica (12) i amb el Joan anem a la Josep Nieto (11).

Josep Nieto (V+, bolts 10 mm; 30/50/50;seguros separats al principi, després va junt a la 12)
Funció clorofílica (V, bolts 10 mm;30/50/50 -va pel cantó del díedre, la més fàcil de la cara O)

En Joan al primer llarg de la Josep Nieto. Foto JG.

El Toni al 3r llarg la Funció Clorofílica i en Joan a la Josep Nieto.

El Jordi al cim, fent afotus!

Al cim, amb el Joan. Foto JG.

I tornem al cotxe, encara amb molta llum. Moltes gràcies per la vostra companyia, una tarda molt agradable!!!

Ganivet de Diables. Reina-Sánchez

Informació extreta de ressenya.net

Aquest dissabte hem estat al Ganivet de Diables, a la via Reina-Sánchez.

Per a qualsevol persona naturalista, que tingui ganes de conèixer la vida vertical, la flora, els líquens, les biodermes que colonitzent qualsevol espai, aquesta via és tota una descoberta.
Les xemeneies són espais singulars, on es poden desenvolupar organismes únics. Si a més, tenim en compte les característiques de la roca, conglomerats amb diversitat de materials, i la geometria capritxosa, insolent, pròpia de Montserrat; els que admirem la natura en les seves formes més discretes... disfrutem d'una festa.

El que m'ha costat més de la via ha estat progressar per la xemeneia, reptar per un espai tan estret...

Just abans de començar el quart llarg, ja m'ho diuen .... vas a flipar.

A l'interior de la xemeneia hem trobat dues taques grans d'un color blau cobalt intens. No havia vist abans això dins d'una fissura o xemeneia. És molt probable que siguin colònies de cianobacteris, i aquest color blau pot ser degut als pigments blaus fotosintètics (ficocianines). Si heu trobat aquest tipus de taques en altres xemeneies o fissures, ens ajudaria saber-ho per als nostres estudis.

A nivell de líquens i flora, m'he endut molta feina, moltes espècies noves per a mi.

Ojalà aquesta via pugui mantenir totes les biodermes i tota la seva riquesa natural per sempre.

el millor regal

La primera composició de la Sílvia per a piano, el millor regal d'aniversari!!!

De vegades, el destí ens regala moments únics, instants que et compensen de tot i que et fan sentir el que és realment important a la vida. Ahir, dia de la dona treballadora i el dia dels bombers, era el meu aniversari.

Ahir la Sílvia i el Gerard, em va fer un regal grandiós, unes notes i una partitura, una cançó, un poema escrit a l'aire, un regal efímer, intangible... però que ben segur mai oblidaré...

Va ser un moment emocionant, i que ens va fer veure, als nens i a mi mateixa, que val la pena esforçar-se, val la pena assajar, entrenar, fer petites passes cada dia, estar preparat per a viure instants com aquests...

Amics que visiteu aquest blog, gràcies per les vostres paraules, missatges, comentaris! Us desitjo tota la felicitat d'aquests moments màgics que ens arriben al cor!

+ info sobre l'estudi de líquens a Yosemite

Imatges extretes de la pàgina de Linda McMillan

Gràcies a la col·laboració dels escaladors s'ha pogut fer un inventari de líquens a Yosemite que d'altra forma hagués estat impossible.

AAC/NPS Yosemite Lichen Inventory - Vernal Falls sampling from L. McMillan on Vimeo.

A la pàgina del Yosemite National Park, trobareu més detalls sobre el projecte i la informació que s'ha pogut obtenir sobre la qualitat ambiental i els efectes del canvi climàtic.

Penso que a Catalunya, amb la diversitat de roques, orientacions i ambients, poden fer un treball molt interessant. A Catalunya hi ha un dels equips de liquenòlegs més importants del món , i també, un col·lectiu d'escaladors sensibilitzat i que observa la vida permanent a les roques, a la vertical.

Què en penseu vosaltres?

anar a post setembre '08

Sant Benet - Via Cerdanyola a la Prenyada

Els plans per aquest dissabte eren a Montserrat Sud, però finalment tal i com veiem el dia, gris i fred, decidim anar a Sant Benet. Dubtem entre l'Aresta del Violí o alguna via a la Prenyada, i ens decantem per fer la via Cerdanyola. Avui em sento molt afortunada, poder fer cordada amb un gran mestre. Una persona que parla poc, discreta, amant del silenci i de l'essència de les coses.


Via nº16 - Cerdanyola - La Prenyada 145m, V+ (extret de kpujo)
Trobareu la ressenya al kpujo i aquí.

L1- s'inicia per la mateixa fissura que la Gómez-Xalmet i es desvia a l'esquerra on es troba la R1.

L2 - el segon llarg puja per una placa lleugerament a l'esquerra.

L3 - La via continua recta fins a arribar a sota de la panxa.

L4-L5- continuem a la dreta, per sota de la panxa, fins a arribar a la Gómez-Xalmet. Fem la R a la sabina.

L6- s'inicia lleugerament a la dreta, a la fissura evident per ascendir recte fins al cim. El llarg que m'ha costat més de ressoldre.

La roca d'aquesta via és excel·lent, m'ha agradat força la sensació, l'adherència que tenen algunes preses, pujar per un itinerari no repetit en excés....

A les fissures, trobem vegetació rupícola, he vist plantes d'orella d'ós, Ramonda myconi, que aviat estaran florides.

A la placa, pocs líquens evidents, petites colònies de Collema sp. i Thyrea sp., i això si, amb la lupa podem observar que tota la roca està plena de líquens endolítics. Als bolos de roca silícea, i inclòs m'he trobat un de quars, observem aquesta espècie característica de roques àcides, Rhizocarpon grup geographicum.

Al cim, trobem alguna espècie més, són evidents les colònies dels gèneres Caloplaca, Candelariella, Lecania, Diplotomma.

Al matí haviem pujat pel Monestir i de tornada anem pel camí fins a Santa Cecília.

Una via romàntica, autèntica... en la que no cal el mimetisme de les xapes, perquè no hi són...

Un dia inoblidable!!!