14/7/09

Roques de Benet - El Puro - Via Normal

Aquest cap de setmana hem estat a Tarragona. Diumenge als Ports, a les Roques de Benet, a la via Normal del Puro.
De ben lluny es veuen les imponents Roques de Benet, una formació de conglomerats, amb intercalacions de margues i gresos de l'eocè-oligocè.

La via té orientació Nord, i dos llargs són de xemeneia, per la qual cosa, es disfrutava d'un microclima molt agradable, millor que a qualsevol altre lloc!


El primer llar està equipat per a progressar en artificial, 25 pitons, que amb la vegetació que hi ha, de vegades costen de trobar.


El color negre que observem de lluny d'aquestes roques és degut a la colonització de cianobacteris, fongs i líquens. A sobre, veiem tal·lus liquènics deshidratats dels gèneres Collema, Thyrea, Verrucaria.


Al primer llarg, abans d'entrar a l'ambient ombrívol i fresc de la xemeneia, a trobem altres líquens umbilicats (s'adhereixen a la roca per un punt central), el tal·lus de color gris més clar és de l'espècie Dermatocarpon miniatum.

Els dos llargs de xemeneia es disfruten en aquesta època de l'any. Potser en altres estacions resulten molt freds.


Dins de la xemenia trobem algues i líquens propis d'ambients tropicals.

El darrer llarg és impressionant, bones vistes dels Ports i de les parets més altes de les Roques de Benet.


Al cim trobem el llibre de piades, ja no és l'original, però igualment llegim a molts amics coneguts que també han estat aquí.


Al cim, un mosaic de formes i colors diversos, espècies de líquens heliòfils que poden suportar totes les hores d'insolació i altes temperatures.
Els Ports, un espai únic que m'ha impressionat moltíssim. Espero poder tornar molt aviat!!!

10/7/09

Perla de Segre - La Móra Comdal. Solsonès


Al maig vam tornar a la Móra Comdal, aquest meravellós espai que vaig conèixer fa uns mesos. Aquí teniu la ressenya i una breu explicació. Si alguna persona decideix repetir la via, segur que prefereix descobrir, sense detalls previs, la màgia d'aquest lloc.
Móra Comdal - Via Perla de Segre
1ª Asc. 16-05-09 María José Chesa i Armand Ballart
De camí a la Móra, quan vam parar a Ponts, ens vam fixar en una botiga que hi ha a la carretera de la Seu, que té un nom molt elegant... Perla de Segre, i vam pensar que alguna via hauria de tenir aquest nom.

La Perla de Segre, un itinerari vertical on poder observar i estudiar la flora liquènica dels conglomerats del Solsonès en l'estat més pur.
Equipament mínim per a respectar la bellesa i llegir amb detall, a cada pas, el que l'entorn ens va explicant.
A sobre i a sota, imatges del primer llarg.

M'ha agradat moltíssim descobrir un lloc com aquest. És una gran sort per a mi tenir l'oportunitat i l'ajuda per a poder fer les fotografies i agafar mostres, en aquest viatge cap a la descoberta dels líquens i de les parets.
El líquens que colonitzen les roques i la matriu del conglomerat, són abundants i diversos.

En funció del component del conglomerat, tindrem diferents tipus de tal·lus liquènics.

A sobre, tal·lus liquènic de Squamarina cartilaginea, que colonitza el ciment del conglomerat.

Els bolos, els materials calcaris estan colonitzats per líquens endolítics, que són aquests punts negres que s'aprecien amb lupa.

A sobre, tal·lus de l'espècie Diploschistes ocellatus, que s'esten per damunt de bolos i ciment del conglomerat, amb tal·lus extensos, de 10-20 cm.

A sobre i a sota, dues imatges des del cim de l'Agulla del Pare Alaix, a la Móra Comdal (Solsonès).

2/7/09

Cavall Bernat - Llafranc


Aquest cap de setmana hem estat a la Costa Brava, dissabte a Llafranc, a les impressionants cales que hi ha sota el Far de Sant Sebastià.
A la tarda, quan fa una temperatura més bona, ens dirigim al Cavall Bernat, i pujem la via oberta per J.Rovira, J.Barberà i E. Agustí (Triton Diving), Cavalls de Pedra, que es troba a la cara Nord d'aquesta agulla i resulta la via més assequible per a pujar al cim.

Fa uns anys, vaig fer l'open water diver al Triton, i vaig tenir la sort de poder comptar amb l'Emili com a instructor. Si heu pensat en fer immersions, cursos o un bateig submarí, aquest és el millor lloc que podreu trobar. La Lotti i l'Emili són maquíssims.

La cara sud del Cavall Bernat, també té vies obertes.

Abans del diedre, hi ha un clau bastant deteriorat. Al diedre en trobem un altre, en bon estat i amb facilitat es poden col·locar tascons a les fisures d'aquesta agulla granítica.

Al cim, sobretot a la cara Nord, trobem col·lonies d'orxelles, uns líquens fruticulosos del gènere Roccella que colonitzen les roques orientades a sobrevent, amb l'òptim a l'àrea mediterrània i illes Canàries, poguent arribar a regions atlàntiques, com les costes de Gran Bretaña.
L'orxella s'havia utilitzat com a espècie tinctòria, i amb la seva extracció es feia l'indicador de pH anomenat tornasol. L'aparició de colorants i indicadors de síntesi, va fer que l'orxella passés a la història.
A la tradició del mediterrani, hi ha moltes històries sobre els orxellers que anirem descobrint en altres llocs a prop del mar.

Si observem des de lluny, veiem taques grises i rugossitats a la textura de les roques.

Si ens apropem una mica més, apreciem unes formacions que tenen l'aspecte d'algues, de coralls...

Detall dels diferents tipus de tal·lus del gènere Roccella.



Una imatge del Cavall Bernat de Llafranc, abans de fer-se fosc.

I diumenge bulder i busseig en aquestes precioses cales, paratges d'una bellesa autèntica, que conserven l'essència i la genialitat del mediterrani.

Quin goig de viure!

1/7/09

Don't bust the crust


Don't bust the crust! Stay on trails.

Avui m'agradaria presentar-vos aquesta campanya que es va dur a terme a diferents parcs i zones protegides d'Estats Units. M'agradaria que aquest respecte per aquestes colònies de microorganismes, que són com petits esculls coral·lins que es desenvolupen al terra i a les roques, comencés a conèixer-se a la nostra terra, dins del col·lectiu d'escaladors.
The crust = crosta biològica, bioderma.
La crosta biològica o bioderma és un microecosistema que es desenvolupa sobre qualsevol superfície exposada a l'atmosfera. Aquest microecosistema està integrat per: bacteris, cianobacteris, algues, fongs, líquens i briòfits.
En situacions extremes: deserts, alta muntanya, glaceres, parets verticals.... les biodermes són les úniques formes de vida que hi podrem trobar.
Malgrat el seu aspecte poc evident, amb un creixement lent, i amb pocs canvis estacionals, les biodermes són necessàries per al manteniment de la vida en aquests habitats extrems.

Exemples dels cartells que es van distribuir pel territori.


Seqüència de creixement d'una crosta biològica sobre sòl en clima àrid


Cianobacteri fotografiat amb microscopia electrònica


Cartells per a sensibilitzar sobre el respecte a les crostes biològiques

Imatges extretes de: Biological Soil Crust


Si esteu interessats en aquesta temàtica de protecció del medi, us recomano visitar aquests enllaços:
Introduction to Biological Soil Crusts

A Field Guide to Biological Soil Crusts of Western U.S. Drylands