
Aquest cap d'any l'he passat al refu de Merolla, després d'uns dies de vacances a la
Val d'Aran amb la família!!! La festa ha estat increíble, amb els amics, la gent de Mataró, Vic, i la colla d'anglesos que hi havia al refu!!!
Al sopar dels
Bous de la Salle, vaig conèixer a la Meye i ens vam apuntar al cap d'any a Coll de Merolla. Amics de sempre, nova gent, un excel·lent sopar que ens ha preparat la Mat, i música, marxeta que porta en Toti, fulls montys diversos i moltes ganes de passar-ho bé!!!

I el primer dia de l'any, amb solete i la millor companyia, anem cap a Malanyeu. No coneixia aquest lloc i ha estat tota una descoberta. Ens hem llevat tardíssim i arribem a la paret a l'hora de dinar...

En
K a la paret del Devessó, la Meye assegurant.
M'agrada molt aquesta roca i els líquens que em vaig trobant.

Com explicar-ho... tota la superfície de roca és viva...
un equilibri entre l'amor i l'odi, la protecció i l'erosió que fan els líquens.
Quin tipus d'organismes poden suportar temperatures extremes... potser més de 100ºC a l'estiu i desenes de ºC sota zero a l'hivern... èpoques sense aigua, tenir una capacitat de dessecar-se i poder tornar a hidratar-se, fins 100 vegades el seu propi pes...
El que veiem de lluny, totes les games i tonalitats de color, són causades pels microorganismes que des de fa segles conviuen amb les roques...

Els colors grisos, que cobreixen tota la paret i que són més evidents als degotalls són colònies de fongs i cinanoprocariotes (bacteris)

Les formacions negres o marrons fosques són líquens, generalment del gènere
Collema. Són fongs liquenitzats en simbiosi amb cionaoprocaritoes.

A totes les zones de la paret trobem aquests endolíquens, del gènere
Verrucaria. A les orientacions sud i on no hi ha cap degotall, escletxa, o repisa, és la única forma de vida que trobem.

Les coloracions rosades que trobem puntualment són produïdes per aquest endolíquen,
Verrucaria marmorea.


Als peus de via, i a les roques que s'han després trobem aquest líquen foliaci de color carbassa, del gènere
Caloplaca.

Punts negres, gènere
Verrucaria i
Caloplaca, color carbassa,
Caloplaca.
Poc abundant a la paret trobo aquest líquen esquamulós del gènere
Solenopsora.


Colònies de fongs liquenitzats en simbiosi amb cianoprocariotes, les dues primeres imatges, són del peu de via, d'una zona ombrívola on els exemplars de
Collema sp estan superhidratats.


M'arribo passejant fins a les taules de la llei, el lloc és preciós, i les vies han de ser brutals.
Collema sp. al peu de via de les taules de la llei.


Es fa tard i em criden per marxar.

Acabem la jornada al bar de Malanyeu, on es tracten fantàsticament, i on m'assebento de la quantitat de mines i cavitats subterrànies que hi ha per totes aquestes muntanyes.
Moltes gràcies Meye i K, ha estat un bon començament de l'any!!!!
Bon any a tothom!!!