Dia de la Dansa 2009

Dia internacional de la danza 2009
Akram Khan
Este día tan particular, el Día internacional de la danza, se dedica al único lenguaje que cada uno de nosotros en este mundo puede hablar, el lenguaje inherente a nuestros cuerpos y nuestras almas, a nuestros ancestros y a nuestros hijos.
Este día está dedicado a cada dios, gurú y abuelo que siempre nos han enseñado e inspirado.
A cada canción, cada impulso y cada momento que nos han enseñado e inspirado.
Está dedicado a cada niño que desearía poder moverse como una estrella. Y a la madre que dice, “Tú puedes hacerlo ya”.
Este día está dedicado a cada persona de no importa que creencia, color y cultura que transforme las tradiciones de su pasado en historias del presente y en sueños del futuro.
Este día está dedicado a la Danza, a su indefinida cantidad de dialectos y a su inmenso poder de expresión, de transformación, de unidad y júbilo.

La Móra Comdal - Via Pepe Rubianes

El Cavall Bernat de la Móra Comdal
Un espai màgic, salvatge, per a gaudir de la natura i de l'escalada en estat pur.


Móra Comdal - Via Pepe Rubianes (140m MD expo)
1ª Asc.: 19-04-09 Jaume Clotet "Paca", María José Chesa i Armand Ballart

Un itinerari dedicat a Pepe Rubianes, un geni compromès, amb la lluita per la dignitat i la llibertat de les persones, des de la crítica i l'humor tendrement corrosiu.

L'Agulla Perfilada

La geologia d'aquest espai: POcgs (Conglomerats de l'Oligocè); POmlg (Margues, limolites i gresos intercalats de conglomerats).

Una petita crònica del que han estat aquests dos dies.

El paisatge d'aquest espai és impressionant. La flora liquènica és diversa i abundant. No s'observa la presència dels líquens associats a entorns humanitzats i amb contaminació.

La diversitat de materials dels conglomerats també es reflexa en les seves biodermes. Trobem líquens propis de roques silícies i d'altres de roca calcària.

Cada component de la roca està colonitzat per un liquen diferent.

Catapyrenium sp.

Dermatocarpon miniatum

A l'interior de les fisures, amb més humitat, poca llum i protegits del vent i la pluja, es desenvolupa una altra comunitat.

A la R3 em trobo la primera Caloplaca.

Al cim trobem també líquens de roques àcides típics de zones d'alta muntanya, al costat de líquens que trobem en ambient meditarrani.



Diploschistes ocellatus, del cim de l'Agulla Perfilada.

... i aquí us deixo una cançó, potser de les més boniques que s'han escrit, en record dels que han partit, i que ens han deixat vius els seus somnis...

Diada de Sant Jordi

Sant Jordi d' Antoni Pitxot

En aquesta Diada de Sant Jordi, unes imatges, de l'artista Antoni Pitxot, i un poema de Rafael Alberti, amb fotografies dels líquens endèmics de les roques mares de la Costa Brava.

Bona Diada!!!


Camí de Ronda de Llafranc a Tamariu

Rafael Alberti

«Conchas y verdes líquenes salados,
los dormidos cabellos todavía,
al de una piedra sueño, traje umbroso
vistiendo estaban, cuando desvelados,

cítaras ya, esparcidos,

por la del viento lengua larga y fría
templados y pulsados
fueron y repetidos,

que el joven caminante su reposo
vio, música segura,
volar y, estrella pura,
diluirse en la Lira, perezoso...».

Riglos i monstres

Vaig demanar a l'Armand i al Toño que volia aprendre a progressar en sostres i pujar a Jumar, i dimarts al matí, com plovia una mica, decidim fer això.

Pels tema sostres, vam anar al Carnaval... i pel Jumar, a los Volaos.

.... bé, només dir-vos que han tingut molta paciència amb mi....

i un altre monstre que trobem també a Riglos, a la dreta del Mallo Pisón.

Moltes gràcies companys!!!

Mallos de Agüero: El Huevo

El Toño volia pujar al Huevo dels Mallos de Agüero, un monolit d'uns 25 m.


Anem el dilluns 5/04, fa un dia preciós i haviem previst després d'aquesta ascensió anar a Peña Sola. El camí fins arribar al Huevo ens costa moltíssim. De fet no hi ha camí, o no el trobem, i hem de fer moltes voltes per arribar-hi.

El Toño comença a obrir via, els primers metres amb dificultat. Després, en poca estona arriba al cim.

Els líquens que trobem habitant aquests conglomerats són similars als que hem vist a Riglos.

He explicat al Toño el que veia i li he deixat la lupa, ha quedat sorprés i amb curiositat pel tema. Mai s'havia imaginat que algues, bacteris, organismes vius estéssin per sobre de tota la superfície de les roques.

Peña Sola, des d'El Huevo.

Es fa tard, i comença a ploure.... hem de marxar. Ojalà aviat poguem tornar a Peña Sola.

Una jornada diferent, moltes gràcies companys!!!

Riglos: Via Galletas al Mallo Fire

Aquesta Setmana Santa he pogut disfrutar d'uns dies d'escalada, molt bona companyia i molt bon temps a Riglos.

Diumenge 4/04 anem a la via Galletas al Mallo Fire.

La roca, conglomerats al·luvials del Miocè, està habitada per aquests líquens de color negre, gris, marró fosc, que quan s'hidraten amb la pluja tenen colors més clars, verdosos i lluents, amb aspecte d'algues. A tota la via trobem aquest tipus de líquens, més abundant a les fissures o plecs resguardats del sol, majoritàriament del gènere Collema.

Els colors grisos i negres que veiem des de lluny són tal·lus liquènics on el fotobiont és un cianobacteri. Aquests organismes van ser els primers que de l'aigua van passar a la superfície, a la terra. El valor ecològic, l'antiguitat d'aquestes colònies de microorganismes està encara per descobrir.
Fins fa pocs anys, totes aquestes parets de roca estàven allunyades de l'impacte humà, de qualsevol efecte que pertorbés un ecosistema que funcionava des de l'origen.

La via m'ha agradat moltíssim, el quart llarg és espectacular.

L'Armand a l'inici del cinquè llarg.

Els llargs que resten fins al cim, són de xemeneia. A tota la xemeneia i a la paret trobem aquesta espècie de la família de les crassulàcies, el Melic de Venus (Umbilucus rupestris).

Ens havien dit que trobariem la xemeneia bruta, amb el que deixen els ocells, i suposo que com anàvem amb aquesta idea, no ens hem entretingut en aquests llargs.

I arribem al coll on acaba la via, i continuem fins al cim a La punta no importa.

Agafo algunes mostres del que trobo al cim.

A les roques orientades al Nord he trobat aquests líquens foliacis, umbilicats.

A les zones on tenim més hores de sol, trobem aquests líquens heliòfils, de colors més clars, dels gèneres Caloplaca, Lecanora, Acarospora.
Digne de comentar també, el teixos (Taxus baccata) que trobem a l'arribar al coll, al final de la via, exemplars excepcionals!!!

Moltes gràcies, company, pels consells, la ressenya, i per haver-te reservat aquesta via!