29/5/09

Orxellers i buscadors d'iwatake: pioners en el món vertical

Avui us proposo un viatge en el temps. Un viatge a través de les cultures que han cercat el que viu a la vertical, a les roques, i s'han impregnat del misteri mateix que representa desafiar i pactar amb la llei de la gravetat.

Potser si sou de Mallorca o coneixeu la història de les Balears i les Canàries, sabeu qui eren els orxellers -urxellers a ses illes, orchilleros a les Canàries-.

Camí de Ronda de Llafranc a Tamariu.


A sobre i a sota, Tal·lus d'orxella. Roccella phycopsis.


Els orxellers arriscaven la seva vida per anar a cercar a les roques l'orxella. L'orxella, Roccella sp., és un liquen que creix a prop del mar, a les roques orientades a sobrevent (barlovento). L'ambient del mar, de les gotes d'aigua salada sobre les roques crea unes condicions úniques per al creixement d'una flora liquènica espectacular.


El coneixement d'aquest liquen en el Mediterrani es perd en el temps. S'havia emprat per a produir el color púrpura, associat a les divinitats i al misteri. També ha servit fins fa pocs anys, per a la producció de l'indicador de pH anomenat tornasol.


Diverses espècies del gènere Roccella. Extret de Pereira 1854


Gravat d'un orxeller. Emile Lassalle 1832, extret de "La recolección de la orchilla en Gran Canaria"

Procediment per extreure la substància tintòria de l'orxella, extret d'aquí.

La perillositat en la seva recol·lecció, el creixement lent dels tal·lus liquènics i la substitució per productes de síntesi han fet que l'orxella hagi passat a la història. També han passat a la història els orxellers, persones que van desenvolupar tècniques, eines i estrategies per a moure's i treballar a la roca.

Molt lluny del Mediterrani, al Japó, es coneix també un ofici perillós que va fer desenvolupar sistemes per a recol·lectar les més preuades delicatessen que creixen a les roques. En aquest cas, tripes de roques, líquens de l'espècie Umbilicaria esculenta, coneguda com a Iwatake.


Hiroshige II, 1860


Una altra imatge de recol·lectors d'Umbilicàries. Any 1850

A sobre i a sota, exemplars de l'espècie Umbilicaria esculenta.

Aquests tal·lus liquènics tenen en molts casos centenars d'anys, ojalà se'n faci un aprofitament que no derivi en l'extinció d'una nova espècie. Als restaurants japonesos podreu trobar Iwatake, és un menjar molt valorat per a la cultura nipona.

La vida que es desenvolupa a la vertical, a les roques, té molt poc a veure amb el que creix arran de terra. Us convido a conèixer-la i a protegir-la.

19/5/09

Sant Honorat - Agulla del Corb - Via Anasazi


Aquest cap de setmana hem estat al Solsonès i l'Alt Urgell, dissabte tornem a la Móra Comdal, en breu la resssenya i la crònica, i diumenge anem a Sant Honorat, a l'Agulla del Corb, a la Via Anasazi.
El paisatge és espectacular, al blog del Xavi-Alt Urgell, trobareu una informació molt treballada sobre la zona.
La via m'ha agradat molt i m'ha permés fer + pràctiques dels tallers de la setmana passada.



POCc = Conglomerats amb nivells de gresos i lutites. Fàcies proximals del sistema Al·luvial 5.
POgac = Gresos, argiles i alguns canals de conglomerats. Fàcies mitjanes del sistema Al·luvial 5. Rupelià.
Encara que us agradi poc o gens la geologia, aquest espai és màgic, està ple de formacions capritxoses, de baumes, de colors i formes que ens denoten un canvi de materials i de les biodermes que els colonitzen.




Als conglomerats trobem aquests líquens de color negre, a la matriu del conglomerat.


Sobre roques bàsiques i conglomerat trobem aquesta espècie de líquen blanc, Diplochistes ocellatus. (a sobre, a sota detall dels apotecis)

A sota, l'espècie Toninia sedifolia.

Al primer llarg hi ha una franja de gresos i s'han erosionat de forma molt diferent que els conglomerats, creant uns petits desploms que criden l'atenció.

En aquests gresos, trobem una flora liquènica diferent. Als espais on circula aigua s'aprecien colònies de cianobacteris, que produeixen aquests colors grisos i marrons sobre les roques.

El segon i tercer llarg són de conglomerat -per a mi excel·lent- i permeten una visió impressionat de les Roques de Sant Honorat.

Quan arribem al cim veiem l'ermita de Sant Salvador del Corb, una construcció romànica que hi ha pròxima a l'Agulla del Corb.

La flora liquènica del cim té poc a veure amb la que pot viure a la vertical i als desploms. Al cim trobem líquens heliòfils, de colors clars, associats amb ambients rics en nutrients -deposicions d'ocells-.





La Roca del Corb, de tornada... un espai on sembla que el temps ha decidit detenir-se i conservar magnífics elements de la flora. A sota, Ophrys scolopax, dels prats de la Casa del Corb, una de les orquídies que podem trobar en ambient mediterrani.

Les orquídies, la més gran família botànica existent, amb més de 25.000 espècies, es consideren les plantes més recents en el procés evolutiu. Aquestes plantes necessiten la col·laboració, la simbiosi amb un fong per a germinar les llavors i poder desenvolupar-se.

14/5/09

Proposta: Líquens al Montseny


El proper diumenge 14 de Juny, us proposem una sortida liquenològica al Parc Natural del Montseny, a la zona de les Agudes.
La idea és poder fer un recorregut on observar la flora i els líquens d'aquest meravellós indret.
En aquesta visita ens acompanyaran els liquenòlegs el Dr. Antoni Gómez-Bolea i el Dr. Nestor Hladun, del Grup de Recerca Criptogàmica de la Universitat de Barcelona. Tindrem la sort d'aprendre amb dos científics i escaladors, experts en les biodermes que colonitzen les roques.

Punt de trobada: Diumenge 14/06 a les 9:00 h del matí a Santa Fe, al centre d'informació de Can Casades.
Durada de l'activitat: Tot el dia.
Cal portar: bon calçat, motxila, esmorzar, dinar, aigua, etc.

Organitzem aquesta sortida amb l' AES - Associació Escalada Sostenible
La dificultat d'aquesta sortida és mitjana, farem una caminada i en alguns punts grimpada, pel que es requerirà que els assistents estiguin federats. La inscripció és gratuïta. Si esteu interessats, contacteu al correu mjchesa@gmail.com
I amb el permís dels autors de les fotografies, aquí teniu una petita mostra de la quantitat i diversitat de líquens que trobarem en aquestes roques:
fotos: Pekas
un cronopio entre líquens, foto: Lux
nota: en breu el detall de l'itinerari.

11/5/09

VilanovArtifo2009


Aquest cap de setmana tornem a Vilanova de Meià, als tallers d'artifo. Moltes gràcies als instructors a la Núria, Jaume, Pep i Jordi, i als companys valencians, Maria, Josep i Vicens perquè han estat dos dies genials!
Dissabte estic al Taller de progressió equipat, a veure si perfecciono tècnica i n'aprenc!

M'afegeixo al grup dels companys valencians i anem directes als desploms. A la foto, la Maria després d'haver fet la primera prova.



Ens trobem amb molta gent coneguda, a l'ermita hi ha una trobada de l'STAE, Joan Asín, Ramon Samarra, José Luís....

A la nit, després de sopar... una mica de festa!!! Al sorteig em toca un joc de tascons, genial!!!! i després, veiem la projecció d'Intifada, la via d'artificial més extrema del planeta.

Esther Ollé-STER i David Palmada-PELUT. Intifada A6 Cottontail Tower. UTAH
Em va agradar molt aquesta projecció i des d'aquí felicitar especialment a l'Ester, penso que s'ha de tenir molt coratge i estimar molt a una persona per a fer aquesta via!

Diumenge m'he apuntat al Taller d'autorescat. Ha estat molt interessant, ja que desconeixia aquestes nocions bàsiques i gràcies a les explicacions del Pep i del Jordi, alguna cosa més en sabem.



i líquens, que no faltin... avui algunes espècies que es troben als peus de les vies, a prop del terra.

a sobre, Squamarina cf. stella-petraea

a sobre, Lecidea lurida
a sobre Lichinella sp.
Felicitar al Santi Llop, al Pelut, a l'Ster, al Paca i a l'Armand... per tenir l'humor i les ganes de fer possibles aquests tallers!

5/5/09

Serra de Comiols- Via Chiricahua Roc (190m, MD+/Ae)


Diumenge, després del dissabte a Vilanova de Meià, anem a la Serra de Comiols. L'Armand em proposa aquesta via, en aquesta paret impressionant de conglomerat excel·lent i orientació Nord.

Al peu de via hem trobat això, que no és un liquen, hehe! però que imagino algú ho haurà deixat per a que ho trobin...


La via m'ha agradat molt, equipada amb parabolts, fa possible un itinerari diferent als que es trobaven en aquesta serra. Gràcies a la generositat del Joan Vidal, hem pogut disfrutar d'una bona ascensió.
L'aspecte de la roca, un conglomerat amb bolos de tamanys i composicions diverses, em transmet que tant a nivell de l'escalada, com dels líquens que trobarem, la via serà tota una descoberta.

A nivell de geologia, la Serra de Comiols (POlgp4= conglomerats massius i bretxes; POcgt= conglomerats massius. Oligocè).

Al ciment dels conglomerats s'observen diferents espècies de líquens foliacis.

A l'interior de les baumes que anem trobant a la via, observem colònies de líquens que creixen en llocs protegits de la pluja directa i del vent.

Als materials calcaris, trobem líquens endolítics, a sota, l'espècie Verrucaria marmorea, que dóna un color rosa púrpura, a les roques que colonitza.

Arribant al cim.

Al cim, als bolos de roques àcides, trobem l'espècie Rhizocarpon grup geographicum, i altres líquens heliòfils.


Excepte al cim, on podem trobar líquens cosmopolites i que viuen amb zones riques amb nutrients i eutrofitzades, tota la paret denota un grau de puresa ambiental molt elevat.

La baixada es fa per una canal que queda a la dreta. S'han instal·lat recentment unes cordes que fan més fàcil el descens.

El paisatge que es contempla, tota la conca de Tremp, el Pirineu, és un regal pels ulls. Us recomano aquest increíble espai!!!