12/8/09

Cap de Creus, la llum de la fi del món


El Cap de Creus és un espai únic. Un teixit de camins ens permet accedir a paisatges no domesticats. Indrets habitats per la tramontana implacablement càlida i emportant-se gotes de mar cap a les roques.

Amb barca o kaiac és pot anar més enllà del que permeten els camins.

El Cap de Creus és un espai protegit també per la seva singular geologia i geomorfologia. Aquest parc constitueix la Geozona 160 del catàleg d'espais d'interès geològic de Catalunya.
Fp: Pegmatites. Carbonífer - Permià; mr_Çorp2: Esquists i alternança de pissarres i fil·lites. Edat del metaformisme: Carbonífer - Permià.
Coves, formacions amb milers de plecs i de lectures.
Després d'un passeig fins a la Cova de l'Infern -a la imatge de sota-, anem a bussejar en aquestes aigües de color turquesa.

L'excepcionalitat del paisatge convida a que els éssers que s'atraveixin a habitar aquest espai lluminós, net per l'embranzida del vent i de les onades, siguin també singulars.

Les roques ígnies i metafòrfiques, s'han erosionat per l'aigua i pel vent, i a les cavitats i fisures s'allotgen tal·lus d'orxella, líquens fruticulosos del gènere Roccella.

A sobre i a sota, Roccella phycopsis.
Un lloc molt recomenable per a visitar tot l'any.
En aquest Parc es va filmar als anys 70 la pel·lícula "La luz del fin del mundo", amb Yul Brynner i Kirk Douglas, basada en el llibre de Jules Verne.
Altres entrades al blog que parlen de Roccella:

Cavall Bernat - Llafranc
Orxellers i buscadors d'iwatake, pioners en el món vertical

9/8/09

Canigó: flors alpines entre líquens


Dues imatges del Canigó, vist des de l'aresta Gasamir.


La simpàtica aresta Gasamir des del cim del Canigó.



La roca del Canigó tapissada de líquens de vistosos colors.

Rhizocarpon grup geographicum (líquen color groc i negre) i líquens umbilicats, anomenats tripes de roca.

Pleopsidium flavum (liquen de color groc)

Lo Canigó es una magnolia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la voltan,
per papallons los cisnes y les áligues.
Forman son cálzer escarides serres
que plateja l'hivern y l'estiu daura,
grandiós beyre hont beu olors l'estrella,
los ayres rellentor, los núvols aygua.
Les boscuries de pins son sos barbiços,
los Estanyols ses gotes de rosada,
y es son pistil aqueix palau aurífich,
somni d'aloja que del cel devalla.

Davant s'esten una illa sempre verda,
ramell de flors dins un pitxer de plata,
oasis bell que'l beduhí somía
vogant pe'l mar d' arena del Sahara.
Bedolls llustrosos, faigs y abets l'ombrejan,
la encatifan serfull y genciana,
y les roses alpines entre líquens
la vermellor ensenyan de ses galtes.
Com pont de flors, uneix la terra á l'illa
una verdosa y rústica palanca
que atravessa pe'l mitj l'estany blavísim,
com lo cel estrellat la vía láctea.


Canigó
Llegenda pirenayca del temps de la Reconquista
Jacint Verdaguer
(Cant Segon: Flordeneu)
Canigó -text íntegre-


M'ha agradat molt trobar al poema del Canigó una referència de Verdaguer als vistosos líquens que habiten les roques d'aquesta majestuosa muntanya.

5/8/09

Presentació de l'exposició itinerant de l'AES a Riglos


Adriana Targarona, Armand Ballart i Mª José Chesa a la presentació de l'exposició

Aquest cap de setmana hem estat a Riglos, a la presentació de l'exposició itinerant de l'Associació d'Escalada Sostenible.

L'exposició estarà tot aquest mes d'agost al Refugi de Riglos.



Vam fer una presentació de l'Associació i uns tallers sobre flora i fauna rupícola. Us adjunto un resum pel que fa a la flora rupícola.


Dissabte a la nit es va fer la projecció del documental "Heart of Stone" de Andrew Kornylak, i posteriorment es va obrir un interessant debat sobre la necessitat d'organitzacions com la XESCA i l'AES.

Heart of Stone - Standard Def from Andrew Kornylak on Vimeo.