24/11/09

decreixement i escalada


Cargol i líquens crustacis. Roques de Peyrepertuse

"El cargol construeix la delicada arquitectura de la seva closca afegint una darrera l'altra les espires cada vegada més àmplies, després s'atura bruscament i comença a cargolar-se, aquesta vegada en decreixement, ja que una sola espira més donaria a la closca una dimensió setze vegades més gran, el que en lloc de contribuir al benestar de l'animal, el sobrecarregaria. I des d'aquest moment, qualsevol augment de la seva productivitat serviria només per pal·liar les dificultats creades per aquesta ampliació de la closca, fora dels límits fixats per la seva finalitat. Passat el punt límit de l'ampliació de les espires, els problemes del sobrecreixement es multipliquen en progressió geomètrica, mentre que la capacitat biològica del cargol només pot, en el millor dels casos, assumir una progressió aritmètica ".
Ivan Illich
(1.926-2.002)



Liquen blanc: Lecanora pseudistera. Roca del Sacrifici - Savassona
Els líquens també són un exemple de microecosistema que viu sota les lleis del decreixement. El tal·lus liquènic s'inicia en un punt. Comença a crèixer radialment, fins a un límit de tal·lus, propi de cada espècie. A partir d'aquest punt, comença a morir pel centre i a expandir-se cap a l'exterior, fins que arriba un punt en que les espores del fong es tornen a trobar amb els fotobionts i tornen a colonitzar el centre del cercle. Un procés de creixement i decreixement, a una altra escala, un procés d'inspiració i espiració.


La primera vegada que vaig sentir la paraula "décroissance" i vaig començar a interpretar el que significava tota aquesta filosofia al voltant del progrès humà, vaig sentir que valia la pena interessar-se i donar a conèixer el perquè del decreixement.
Potser l'escalada, la necessitat d'ésser lleuger, flexible, fort, auster, ens ajuda a tenir una altra percepció. La necessitat de temps i tècnica per a l'adaptació al medi. La recompensa de la intangible sensació de plenitud, ens permeten entendre, ésser més propers a la filosofia del decreixement.

17/11/09

Asunto precario (140m, MD expo) - Pui de Lleràs (Pallars Jussà)

Sapeira (Pui de Lleràs) - Via Asunto Precario

1ª Asc. 10-09-09 María José Chesa i Armand Ballart



Avui us convidem a conèixer un espai remot, de gran bellesa, per les seves formes capritxoses, l'estètica de la seva escalada i les precioses vistes que tindreu des del cim dels Plecs del Llibre del Pui de Lleràs. (Sapeira - Pallars Jussà. Accés a la pista des d'Areny de Noguera)
Plecs del Llibre - Vessant SW


PEcgv2: Conglomerats massius. Eocè mitjà-superior.
(Llegenda IGC E 1:50.000)

L'Armand, llegint la roca i cercant el millor itinerari.



Els Plecs del Llibre. Itinerari molt lògic en fissures, diedres i xemeneies, que assoleix l'agulla principal per la vessant SW.
Via exposada on seran útils els camalots nº1 repetits, els aliens i necessari portar claus.

Els darrers llargs, d'una gran bellesa, un regal per qui estima l'escalada clàssica.

Els líquens d'aquest conglomerat donarien texte i imatges per a molts posts. Cada roca diferent pot ser colonitzada per moltes espècies.
L'estudi de la flora liquènica dels conglomerats és tot un repte.
Als degotalls, malgrat sigui una paret orientada al sud, trobem els líquens umbilicats, és molt evident l'espècie Dermatocarpon miniatum. Trobem també molts líquens gelatinosos, de colors foscos, en els que el fotobiont és una cianobacteria. Són molt vistosos uns líquens grisos del gènere Toninia i líquens de color carbassa dels gèneres Caloplaca (crustacis) i Xanthoria (foliacis).

El nom de la via va sortir una mica d'aquest moment, es feia fosc i instal·lar el rapel estava éssent molt complicat, els speeds i els claus no donaven massa confiança... i d'aquí l'assumpte precari.
Necessari reforçar la instal·lació del rapel si algú volgués repetir la via.

Des del cim, unes vistes precioses de Sant Gervàs.
Un lloc que convida a perdre's i a disfrutar de paisatges molt poc freqüentats.

6/11/09

Vida a Latok (Karakorum-Pakistan) by Albert Salvadó "Ganxets"

Aquest relat ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Albert Salvadó "Ganxets", que ens ha enviat unes fotografies magnífiques, per la seva nitidesa i pel sentiment que desprenen.
Latok - Karakorum (Pakistan)


Fotos: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m


La verdor colpia en un lloc tan esquerp i auster,
una nota de color que alegrava el cor.
Albert Salvadó "Ganxets"




Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m.

Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m
Líquens nitròfils que viuen en superficies horitzontals o poc inclinades, assolejades i on habitualment es posen els ocells. Malgrat la roca mare sigui àcida, l'eutrofització de la superfície fa possible l'existència d'espècies pròpies de roques bàsiques.

A la llista d'espècies de líquens registrades al Pakistan, podrem trobar la biodiversitat liquènica publicada fins la data d'aquestes regions:
Llista d'espècies de Líquens del Pakistan


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m
Si ens aproximem una mica podem distingir diferents gèneres:
Liquen foliaci de color carbassa: Xanthoria elegans, Xanthoria candelaria. Liquen foliaci de color marró clar: Rhizoplaca sp. Liquen gelatinós de color negre: Leptogium sp.
... caldrà fer un viatge al Karakorum per a conèixer-los millor!


Els colors vius dels líquens provenen dels pigments fotosintètics dels fotobionts (algues i cianobacteris) i també dels productes d'acumulació que es distribueixen a les hifes dels fongs.

Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m
Aquestes grups d'espècies cosmopolites, Rhizocarpon grup geographicum, les podrem trobar a roques silícies àcides de muntanya, a les que dona el color i la textura característics.
Als paísos anglosaxons es coneix com a "Map Lichen", i el nom científic R.geographicum, és degut a que el marge tal·lí recorda la costa esquerpa grafiada als mapes.
El creixement d'aquesta espècie, per a la nostra escala espai/temporal, és molt lent, de 0,1 a 0,3 mm/any, però ja ho veieu, lentament ha aconseguit el límit vertical de la vida, amb la seva estratègia pacífica i de col·laboració entre fongs i algues.


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m
Tal·lus negre, al centre de la fotografia, Rhizocarpon disporum.


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m
Color negre i groc verdós: Rhizocarpon grup geographicum
Color gris-negre a l'esquerra, tal·lus petit: Rhizocarpon disporum
Apotecis negres (discos negres) del gènere Lecidea.


I per a observar amb més detall al voltant d'aquesta espècie que tots els escaladors alpins coneixen molt bé, ens aproparem una mica més.

Rhizocarpon grup geographicum 30X (Foto: Mchesa)
(mostra roca silícea del Montcau)


Rhizocarpon grup geographicum 1000X (Foto: Mchesa)
Les espores d'aquesta espècie de fong liquenitzat són grans , pluricel·lulars, de color verdós a pard. Les estructures ramificades són les hifes del fong.


Rhizocarpon grup geographicum (Foto: Mchesa)
Detall espora, longitud 35 micres.


Rhizocarpon grup geographicum 1000X (Foto: Mchesa)
Cèl·lules algals, diàmetre 10-15 micres.




Moltes gràcies, Albert!!!

1/11/09

Canalda, un mar vertical de coralls i cianobacteris

Res hi ha al món
més tou i feble que l'aigua.
Però dissolent el que és dur i inflexible
res pot superar-la.

El que és tou guanya al que és dur;
el que és suau al que és rígid.
Tothom sap que això és veritat,
però molt pocs ho integren a la seva existència.
(Tao Te Ching, nº 78)




La Paret de Canalda, una història de roca i d'aigua, una alçada de més de 200 m d'un conglomerat característic, orientada al Sud, habitada i protegida per unes biodermes molt especials: els cianobacteris i els líquens.


Diumenge passat vam estar a Canalda, amb la intenció d'escalar, però la pluja intermitent i l'aspecte inestable de la jornada ens va convidar a fer un passeig al voltant de la Paret. No hi havia estat mai, i vaig poder conèixer les zones, les vies més emblemàtiques i la màgia d'aquest preciós lloc.

L'aigua de les pluges omple tots els dipòsits i baumes.

Primer llarg de la via Somni Pirata, una via que m'encantaria poder fer algun dia.
Les parets presenten un color negre lluent allà on l'aigua hi circula.



La paret de Canalda està formada per:
PObm: Bretxes monomíctiques. Fàcies del Sistema Al·luvial superior de Berga. Oligocè inferior. POmlg: Margues, limonites i gresos amb intercalacions de conglomerats. Oligocè. Llegenda IGC-geològic 1:50.000


El conglomerat està recobert a la vertical per una capa grisa constituïda per cianobacteris, fongs i líquens.

Líquens del gènere Porpidia.
Si ens apropem una mica, podem veure uns puntets negres que són els ascocarps, estructures reproductores dels líquens. Després de les pluges, s'observen també esferes perfectes, que van des de 1 mm fins a 20 mm, de color verd, negre, que són cianobacteris hidratats. Aquests cianobacteris es troben deshidratats, adherits a la roca. Amb l'aigua s'hidraten, de vegades fins a 200 vegades el seu pes sec, i conformen aquestes esferes.
Els cianobacteris, anomenats antigament algues verd-blaves, fan fotosíntesi, poden fixar nitrògen atmosfèric i poden viure en simbiosi amb fongs, falgueres, hepàtiques.

Liquens del gènere Porpidia.
Les parts de conglomerat que veiem de color marró clar, es troben colonitzades per líquens endolítics, malgrat a simple vista, pensem que no hi ha res.

Tota la roca es troba habitada per líquens endolítics.

Líquens endolítics del gènere Verrucaria.

Liquen endolític de l'espècie Petractis clausa.


He agafat alguna mostra de les roques de Canalda i m'agradaria explicar-vos el que trobem en aquests singulars microecosistemes.

"Coralls" vista amb lupa 40 augments.

Si heu escalat a Canalda, en algunes vies, les vostres mans noten les punxades i l'abrassió dels "coralls". A sobre podeu veure aquestes estructures amb una lupa de 40 augments. El que tenim és una bio-formació constituïda per l'acció de l'aigua i els cianobacteris sobre la roca.
Aquests coralls es troben sobretot damunt de les panxes, ja que l'aigua s'acumula i es poden formar aquests col·loides que posteriorment es solidificaran i constituiran les micro-estalagmites.
Si fem una preparació de la zona on hi ha aquestes esferes negres, i mirem al microscopi òptic el que trobem són colònies de cianobacteris, en aquest cas del gènere Chroococcus.

Chroococcus sp. 400 augments

Chroococcus sp. 1000 augments


Pel que fa a les parets verticals, trobem unes biodermes de color gris blavós, que quan s'hidraten adopten un color negre lluent.

Cianobacteris i líquens endolítics, vistos amb lupa 20 augments.

Hifes i espores dels fongs liquenitzats, que viuen en simbiosi amb els cianobacteris 400 augments.

Detall d'una espora d'un fong liquenitzat 1000 augments.



Ojalà tota aquesta riquesa, aquest patrimoni de les biodermes sigui conegut i respectat. Ojalà els escaladors de la zona vetllin per a que les vies de la Paret de Canalda continuïn essent una obra d'art, respectuosa i compromesa amb l'equilibri natural de milers d'anys d'aquesta Paret.

Perquè tenen tanta importància els cianobacteris?
Si sentiu curiositat aquí us deixo enllaços:
Cianobacteris
Cyanobacteria, arquitectes de l'atmosfera de la Terra
Cyanosite