Sortida Liquenològica: Bloc & Líquens a Savassona

El proper diumenge 7 de febrer hem previst fer una sortida liquenològica a Savassona (Tavèrnoles, a 10 km de Vic).
Us proposem una activitat per a tota la família en la que podrem conèixer la flora liquènica d'aquest espai.
Al matí, farem un recorregut al voltant dels blocs, tot observant els líquens que es desenvolupen a les roques, al terra i a les escorces dels arbres. Pujarem a l'esglèsia de Sant Feliuet i observarem també els líquens que colonitzen les antigues construccions.
A la tarda, per als qui desitgin continuar, farem mesures sobre creixements dels líquens i estudiarem les espècies més representatives de la zona.
La sortida és totalment gratuïta i està pensada per a passar un dia en un entorn privilegiat, en el que hi ha blocs per a tots els nivells d'escalada, i al mateix temps, observar amb la lupa, amb una altra perspectiva, el micromón dels líquens.

FITXA DE LA SORTIDA
Punt de trobada: Aparcament zona de bloc de Savassona. Cal dirigir-se al castell de Savassona per la carretera de Vic al Parador nacional de Sau. Passat el castell hi ha espai per aparcar el cotxe als dos costats de la carretera.
Hora: 10:30 h matí / diumenge 7 de febrer de 2010
Material necessari: una lupa de 10 augments (s'aconsella amb led incorporat, la podeu adquirir en botigues de filatèlia o tallers de joieria, cost aprox. 6-8 euros)
(Beguda, menjar, calçat còmode.)

La sortida és gratuïta, però es requereix confirmació de la vostra assistència.
Si esteu interessats, contacteu a mjchesa@gmail.com

Imatges d'altres jornades a Savassona. Vam conèixer aquest increíble espai gràcies al Jaume Oliveras dels Bous de la Salle.


La Sílvia als blocs d'iniciació

El Gerard que encara no es creu que ja hi és!


Els tal·lus liquènics espectaculars a la Pedra del Sacrifici.
Tenim previst mesurar i fer fotografies de detall d'aquests exemplars, així com agafar mostres -no destructives- per a la seva identificació.

Les escales que condueixen a Sant Feliuet

L'esglèsia preromànica de Sant Feliuet.

Esperem que la proposta us agradi i que us animeu a apuntar-vos. Hem fet altres sortides liquenològiques a:
Montserrat
Montseny
Sant Llorenç del Munt
La Garrotxa

Sortida d'educació ambiental amb el suport de l'Associació d'Escalada Sostenible i la Xarxa d'Escaladors Catalans.

Biodiversitat i Escalada

Moles del Pessó. Collegats.
Foto: Armand Ballart

L'any 2010 ha estat declarat l'any de la biodiversitat. M'agradaria, des d'aquest espai, sensibilitzar sobre la necessitat de coneixement i respecte als fràgils ecosistemes que trobem a les parets.
Parets que han estat segles, mil·lennis, gaudint una tranquilitat absoluta, es troben ara amb una altra espècie, que de forma intermitent, freqüenta aquests sensibles hàbitats verticals.
M'agrada escalar per conèixer millor la flora i les líquens que poden viure a la vertical i m'agrada moltíssim coincidir amb altres escaladors que senten el mateix, la necessitat de preservar per al futur aquests espais extrems i els fràgils éssers que els habiten.

Durant aquest any tenim previst fer algunes sortides de biodiversitat i escalada. Si esteu interessats en participar o col·laborar, contacteu!

Petrocoptis crassifolia subsp. montsicciana.
Sector Dispensari. Foto: Edu Plana
Aquest clavell de roca ha estat una de les espècies presents als documents de la Regulació de l'Escalada al Mont-roig, Sant Llorenç de Montgai i Camarasa. + informació


Mallos de Agüero (Huesca)
Foto: Javier Puente (Medi Ambient - Huesca)
Conèixer les espècies de plantes, la seva fisiologia, la seva ecologia, la seva vulnerabilitat davant la freqüentació humana és indispensable per saber el grau d'impacte sobre els ecosistemes.



Erodium rupestre. Agulles, Montserrat
Foto: MJ Chesa
La cargola, una de les plantes amenaçades a Montserrat i a Sant Llorenç del Munt. Cal intentar fer atenció a no trepitjar els cims i les carenes, que són els espais on trobarem principalment aquesta espècie.


Ramonda miconi. Miranda de les Bohigues, Montserrat
Foto: MJ Chesa
Espècies com l'orella de l'ós, que viu a les escletxes de les roques calcàries i dels conglomerats, malgrat no sigui una espècie amenaçada en altres àrees, pot desaparèixer de les zones on es netegen de forma indiscriminada les presses i fissures.



Saxifraga longifolia. Cara N Pedraforca
Foto: Joan Altimira (Aranya)
Semprevives, saxifragues, molses, líquens.... compacten, protegeixen les roques de la inclemència del vent, la pluja i les variacions de temperatures...



Rhizocarpon grup geographicum. Agulles-Montserrat
Foto: MJ Chesa
Tal·lus liquènics de segles, milers d'anys, que han estat testimonis d'esdeveniments que ara, amb les tècniques de liquenometria podem ser capaços de desxifrar.
Aquesta espècie que s'observa a la fotografia té un creixement de 0,2-0,5 mm any.



Squamarina cartilaginea parasitada per un fong liquenícola.
Moles del Pessó. Collegats. Foto: MJ Chesa
Les parets, les roques allotgen un micromón: líquens, fongs, bacteris, cianobacteris, briòfits, que constitueixen biodermes, petits boscos en miniatura que fan fotosíntesi, regulen la temperatura i humitat, absorbeixen partícules en suspensió -fan la funció de filtres, depuren l'aire- amb efectes sobre les parets i els boscos encara per establir.



Pinguicula longifolia. Ordesa
Foto: Albert Salvadó
L'atrapamosques o grasseta, que podeu admirar si us agraden les parets d'Ordesa i Añisclo, si és observada de lluny és una flor preciosa. Si t'aproximes una mica, pots veure que es tracta d'una planta "carnívora", que és incapaç de fixar el nitrogen atmosfèric i que ha d'aconseguir-lo de la quitina dels insectes. Una planta que per a la seva síntesi proteïca, per al seu creixement i la seva reproducció, necessita "menjar" insectes.



Us deixo un fragment d'un llibre que us recomano, sobre ecologia i biodiversitat, amb interessants històries que fan reflexionar.

Què seria de la regió del Serengeti sense lleons?
"Un paradís" exclamen totes les gaseles. Amb això coincideixen també els antílops, els nyus i les zebres. “Un paradís, un paradís”. Tampoc els rinoceronts o els hipopòtams lamentarien que el rei de la selva abdiqués, doncs en alguna ocasió les seves urpes havien estat massa a prop de les seves cries.

Les xifres de lleons, guepards i lleopards han disminuït dràsticament al Serengeti, però encara aquests felins continuen regulant les reserves d'altres espècies d’ungulats o animals amb peülles, que pateixen molt més a causa de les trampes i dels pèrfids trucs dels caçadors furtius. Els grans felins només s’ocupen de que aquests vegetarians no proliferin d’una forma desmesurada i causin altres danys, però ¿com expliquem aquesta història a un antílop o una gasela?

“Vinga, home, nosaltres no ens menjarem totes les herbes -diu una gasela- limiteu-vos a fer fora els lleons".

Doncs que sigui així, eliminem els lleons.

De seguida, les gaseles, els nyus, les girafes i les zebres sortiran a celebrar-ho amb un banquet desmesurat. Menjaran i menjaran, i com l’amor passa primer per l’estómac, es reproduiran com possessos, ja que no hi haurà cap predador que vingui a cercar la seva ració d’antílop o gasela, la seva població creixerà de forma brutal. Les cries es menjaran tots els brots i fulles fins que ja no quedi res per a menjar. I, mentrestant, altres espècies patiran la proliferació incontrolada dels ungulats. Vàries plantes estaran en perill d’extinció. Amb elles s’extingiran els insectes que d’elles s’alimentaven i pol·linitzaven, i a aquesta desaparició seguirà la de les aus. Aleshores el Serengeti començarà esdevenir una estepa.

De sobte, comença el clamor de que els lleons han de tornar ràpidament.

Els rinoceronts opinen que els felins tampoc eren tan dolents. Segurament es podrien establir pactes amb ells. “És clar, -diuen els nyus-, vosaltres estareu sans i estalvis i a nosaltres ens tornaran a devorar. Ni parlar-ne”. Però quan s’oposen als plans dels rinoceronts, els ungulats es troben tan debilitats que estan al límit de la mort, cosa que mai havia succeït quan vivien en companyia dels grans grocs depredadors.

“En aquest cas, només ajudaria una cosa, -diuen els rinoceronts-, vosaltres haureu de morir. A ser possible, en gran nombre. En cas contrari, tot s’enfonsarà”

“No, no, d’acord. On són els lleons?”

Al final tots volen que tornin els lleons, però això és impossible. El que s’ha extingit, extingit està. Aleshores tots miren amb expressió enfadada. “Què? Mai més tindrem lleons?” Grans lamentacions. Ningú s’havia imaginat que les coses havien d’anar així. “S’ha acabat el paradís. Tot ha anat a pitjor des de que no hi ha lleons".

Noticias desde un universo desconocido.
Frank Schätzing, 2007

Liken, coreògraf de bioformes urbanes

M'agradaria donar-vos a conèixer l'obra de l'Àlex, Liken, un artista que ha observat que els líquens són els grafitis de la natura, i en ells s'ha inspirat per a desenvolupar el seu art.

Fotografies: Liken

Extretes del blog http://liqen.blogspot.com/

Ibn Sina (Avicena) i els líquens

Imatge extreta del web del Museu del Jardí Botànic de Berlín.
Autor: Ingo Haas. Skull Lichens.
Sonderausstellung 2001: Flechten - Kunstwerke der Natur

" Sense el vel de seda,
contempla lluent el que no comprenien
els seus ulls somnolents.
Separada de tot,
deixada com res, com pols miserable
que no pot seguir-la,
comença l'escalada del cim més elevat:
doncs la saviesa a l'humiliat enlaira.
Però, per què va caure del cim fins al tàrtar de l'erm?
Si la ciència divina va procurar el seu descens,
oculta és la seva raó al savi, sagaç i agut.
Si va ser necessària la seva caiguda per llum
del que no sabia i l'ocult d'ambdós móns
anar aprenent, el seu vas roman buit.
El temps li ha tallat el seu camí.
Adormida per l'última vegada, mai més despertarà.
Com la llum que llueix a l'estança, s'apaga
com si els seus centelleigs mai haguessin lluït."
Intent de traducció al català d'un fragment de la Qasida de l'ànima d'Ibn Sina (Avicena)
Cruz Hernández, Miguel. Tres escritos esotéricos, con el resumen de otro perdido y un capítulo espiritual 1998, Tecnos (Madrid)

Usnea sp. sobre abet. Bois de Mont Caubech

Avui us proposo un viatge al món àrab, a través del filòsof, del científic, del metge, de l'intelectual Abu-Alí al-Hussayn ibn Abd-Al·lah ibn Sina, conegut com a Ibn Sina -Avicena- (370-426 Hégira); (Afshana, Persia 980 – Hamadan 1037).

Ibn Sina va escriure el Cànon de la Medicina (Poema de la Medicina) "Qanun fil-l-Tibb". Aquesta obra, escrita en "metro rachaz", en cinc volums, va ser una autoritat de la medicina fins al segle XVIII.

Al Cànon de la Medicina, apareix una referència a un grup de líquens utilitzats des de l'Antiguitat pel seu efecte antibacterià, la família de les Usneaceae. Les usnees són líquens fruticulosos que creixen sobre els troncs i les branques dels arbres, allà on hi ha aire pur i ambients no desnaturalitzats. Les usnees s'utilitzen com a bioindicadors de la qualitat ambiental de l'aire i el nivell de fragmentació dels boscos.

línia del poema 1046

artemisa, ortiga, estafisagria, orenga,

usnea, estoraque i àmbar.

Poema de la Medicina. Avicena. Edició i Traducció: Jabary, Najaty S.; Salamanca, Pilar; 1999. Castilla y León. Consejería de Educación y Cultura.

Usnea florida sobre pi negre, Porté Puymorens

La Usnea humana, anomenada d'aquesta forma en temps antics, i que englobava a les diferents espècies de líquens que creixien sobre els cranis humans, va ser considerada fins fa pocs segles, com un ingredient indispensable per a guarir moltes malalties. Era també el component principal de l'Unguentum armarium, que Paracelso descriu com un remei per a la curació de ferides fetes per armes. El liniment s'aplicava a l'arma que havia causat la ferida, no pas directament a la persona ferida. Als mites i llegendes del Sant Graal es descriuen també aquests mètodes de curació magnètica.

La cara oculta del Moncayo

- Et sembla bé que ens arribem a aquell coll? Tindrem una bona vista.
- Bé, ens esperen per a dinar, i és tard, però ja que hi som...
Després de caminar uns 20 minuts, ja que la pista no permet continuar amb cotxe, veiem aquesta imatge d'aquesta vall, amb parets, agulles, formes capritxoses, filigranes.

No ens esperaven pas trobar aquest indret màgic, inexplorat, salvatge, però ja ens ho havia advertit el Chabi (Xavier en maño), "Calcena, la cara oculta del Moncayo os va a sorprender"


Una imatge del Moncayo nevat des del poble d'Oseja. El Moncayo, envoltat de parets que s'intueixen des de molts kilòmetres.

Molt a prop del poble, Calcena, parets de roca calcària, amb formes inèdites, autèntiques, amb vies d'esportiva, vies llargues i vies clàssiques.

Chabi i Karles apretant a les vies d'esportiva, un dia que el sol i la temperatura ho permeten!

Les agulles i roques que trobem de camí a Talamantes.

Les penyes i coves que es veuen des del poble de Purujosa.

A sobre i a sota, pedres amb líquens que trobem al poble de Beratón. El dia s'aixeca gris, fa un vent increïble en aquest poble, la temperatura comença a baixar, sota zero.



Els barrancs de les antigues mines de plata, camí de Talamantes.

Els cotarros de bodegues, a l'entrada de Calcena.

Purujosa, un poble amb encant als quatre vents.

Silenci, roca, coves i aigua. Un lloc per als amants de la natura, encara no classificada, no graduada.

Chabi, Karles & Co, marxen a fer un barranc.... nosaltres si que hi anirem, però a l'estiu! que no estem adaptats a aquest fred que ens està fent al pont de la puríssima.

El Chabi ens recomana, de camí de tornada, passar per Mezalocha, a prop de Zaragoza, a veure les parets on escalava la cordada Rabadá-Navarro.

Belchite, Alcañiz, Caspe.... i de seguida els Ports.

Moltes gràcies a tots per fer possible aquesta descoberta! molt molt especialment al Chabi, per tenir l'humor i la paciència d'organitzar aquestes trobades a Calcena.


Informació Calcena:

Mapa Calcenada

Escalada (Informació + actualitzada a la guia que s'ha editat recentment)