28/3/10

Springtime classic climbs - Sant Llorenç del Munt



Després d'uns mesos de descans obligatori, puc tornar a enfilar-me per les parets i disfrutar d'aquestes sensacions, amb un gran amic, mestre i company d'escalada.

Per al dia del meu retorn a la paret em tenia una sopresa preparada, molt a prop de casa, a Sant Llorenç del Munt.

He preparat aquest resum, espero que us agradi.
Si heu vist el video, doncs això... la via, encara queda molta feina, aviat us explico més.
Més imatges de Sant Llorenç del Munt




25/3/10

Puig del Martell - Regulació temporal de l'escalada per a la conservació de l'àliga cuabarrada

Ens arriba aquesta notícia del Parc Natural del Garraf:
Al Pic del Martell ha nidificat
una àliga cuabarrada.



"Amb la voluntat de compatibilitzar l'ús públic i la conservació d'espècies amenaçades, aquest any, i de manera excepcional, es modifica l'àmbit de regulació de l'escalada del Puig del Martell :
No es podrà escalar des de la via "el Capricho del Mono" cap el interior de Barranc des del dia 19 de Març fins el 30 de Juny."


Feu difusió per tal d'aconseguir el màxim respecte per a la protecció d'aquesta espècie amenaçada.

16/3/10

BARCELONA VIU


La setmana passada parlàvem dels líquens que moren a Barcelona, a causa de la contaminació atmosfèrica. Aquesta setmana, un passeig per Collserola, pel parc de la Budellera, un espai que resisteix, que conserva líquens epífits i saxícoles.

Sobre les roques metamòrfiques es desenvolupen vistosos líquens saxícoles.
Als murs, escales, terraplens, una espècie que crida molt l'atenció si s'observa amb una lupa, l'hepàtica Lunaria cruciata. (Lunula = lluneta, degut a la forma del conceptacle dels propàguls).

Molses i líquens al Parc de la Budellera, un oasi dins del desert liquènic.


Unes imatges del diumenge, amb la neu i el gel de la nevada del dilluns passat.

12/3/10

BARCELONA MATA


Fa uns dies, parlàvem sobre el concepte de DESERT LIQUÈNIC, per tal de començar a explicar perquè és important que no matem els líquens.

En aquest relat, que avui comencem, seguirem la història d'uns líquens, que colonitzen els troncs i les branques dels arbres, i que han arribat a Barcelona provinents d'un viver, d'alguna localitat amb menys contaminació atmosfèrica que la nostra ciutat.
L'espècie que veieu en aquestes fotografies és la Xanthoria parietina.Aquest líquen és indicador d'ambients eutrofitzats, amb alt contingut de nitrogen degut a l'activitat antròpica.

El podem trobar sobre arbres, roques, materials de construcció, ferro, plàstic, roba, totes les superfícies expossades a l'atmosfera.
Malgrat que és un líquen "banal" (que es troba a tot arreu del món, en quasibé tots els ambients), no pot sobreviure en ambients on la contaminació atmosfèrica sigui extrema.


En aquest arxiu de fotografies anirem registrant l'evolució dels tal·lus liquènics i l'efecte que la contaminació sobre aquests organismes, que arriben vius i que Barcelona mata en poc temps. En aquestes observacions podrem saber una mica més al voltant d'aquest fet.



Us animo a que si veieu als vostres carrers, als vostres barris, noves plantacions d'arbres amb líquens, col·laboreu també en aquestes observacions.

L'arxiu de fotografies s'anirà ampliant. A cada fotografia teniu la data i els comentaris corresponents.

1/3/10

Què és un desert liquènic?


Arbrat d'alineació d'un carrer de Barcelona. La contaminació de l'aire fa impossible el desenvolupament natural de qualsevol tipus de líquens epífits(*1).

Un “desert liquènic” (Hawksworth & Rose, 1970) és un espai molt contaminat que no permet l’existència de líquens.
Un desert liquènic és un àrea on l’Índex de Puresa Atmosfèrica, IPA=0.

L’IPA es calcula a partir de dades numèriques, com el nombre d’espècies de líquens, la superfície que ocupen i la freqüència.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre l’IPA: mma - IPA



Perquè els líquens són extremadament sensibles a la contaminació atmosfèrica?

- No tenen epidermis, que els protegeixin davant els agents contaminants.

- Són una simbiosi entre fongs i fotobionts, algues o cianobacteris, i no tenen substàncies impermeables, com la cel·lulosa o la lignina, a diferència dels vegetals, que els aïllin dels contaminants.

- Els líquens no disposen d'arrels o altres mecanismes d'absorció actius dels substracte, la major part dels nutrients que fan servir els líquens per al seu creixement provenen de la deposició atmosfèrica.

- No tenen mecanismes d'eliminació d'agents contaminants i aquests s'acumulen al tal·lus fins que pot arribar un punt que els causin la mort.



Parc de la Ciutadella. Barcelona.
Els arbres que arriben dels vivers de fora de Barcelona, fora del desert liquènic, moltes vegades tenen líquens epífits. En funció de la contaminació ambiental que tinguin en aquest nou habitat urbà, aquests líquens podran sobreviure més o menys temps a Barcelona.


A continuació, alguns exemples dels líquens que hauriem de veure més sovint sobre els arbres i les roques. Espècies de líquens que des de la revolució industrial i l'arribada de fums, smogs i pluges àcides han desaparegut de molts boscos.

El que no és bo per als líquens, no és bo per a nosaltres.
La contaminació que manifesten els deserts liquènics, és molt perjudicial per la nostra salut i la dels nostres fills.
Cal que ens conscienciem d'això i fem el possible per a conservar la flora liquènica.



Lobaria pulmonaria, sobre abet. Bois de Mont Caubech
A sobre, Lobaria pulmonaria, una espècie que es considera amenaçada, la contaminació ambiental l'està reduint a boscos que tenen molt poca freqüentació i que queden lluny de la pol·lució. Totes les localitats on es trobin aquests tal·lus liquènics mereixen protecció.



Usnea sp. sobre abet. Bois de Mont Caubech
Les espècies del gènere Usnea, conegudes com a Barbes de Caputxí, són molt sensibles a qualsevol alteració del seu ecosistema.


Usnea florida sobre pi negre, Porté Puymorens.




Ramalina sp. sobre alzina, Xanthoria parietina, de color carbassa. Vilanova de Prades
Hi ha altres espècies de líquens fruticulosos (*2) que poden tolerar un cert nivell de substàncies contaminants de l'aire, fet que permet caracteritzar el nivell de contaminació ambiental mijtançant la bioindicació.



Umbilicaria cylindrica (tal·lus gris amb apotecis negres), Rhizocarpon grup geographicum (tal·lus groc amb apotecis negres), sobre granit. Porté Puymorens.

A les zones d'alta muntanya, les biodermes, formades per líquens i briòfits -molses-, moltes vegades són els únics organismes que poden resistir a les condicions extremes de temperatura i manca d'aigua líquida -dessecació-.




(*1) Líquens epífits: que viuen sobre un altre vegetal -arbres i arbustos principalment- també poden trobar-se sobre molses.
(*2) Líquens fruticulosos: són líquens que formen branquetes o cintes, més o menys ramificades i que estan fixats al substrat en un punt, poden quedar erectes (Cetraria, Ramalina) o pèndols (Usnea, Alectoria).