28/4/10

Aqui ves al lloro... amb el liquen del Peladet

Foto: Marc Olivé
El Marc Olivé, d'aquí ves al lloro..., ens ha enviat aquestes fotos del Peladet, quan va fer la via l'Avi de la Mel, va trobar aquests tal·lus liquènics rapelant per la via Absurdistan, al tercer llarg.

Foto: Marc Olivé
Aquest tipus de tal·lus blancs en roca calcària poden pertànyer a diversos gèneres: Diplotomma, Diploschites, Toninia, Lecanora, entre d'altres. Per a poder identificar-la necessitariem observar el tal·lus liquènic, estudiar les fructificacions i fer els tests de reaccions de les substàncies liquèniques.

L4. L'Avi de la Mel. Foto: Marc Olivé
Si algú té intenció de repetir la via i vol col·laborar amb nosaltres, contacteu, ja que us explicaríem com agafar una petita mostra per a la seva identificació.

Moltes gràcies Marc!

21/4/10

Un bon regal per aquest Sant Jordi: COLLEGATS, guia d'escalada

Una esperada guia que surt a la llum aquesta setmana, un bon regal per a aquest Sant Jordi!
El treball rigurós, que recull la feina de moltes persones, amb la il·lusió de donar a conèixer aquests paratges singulars de Collegats.
Els autors, Mariona Orfila, Marc Ollé i Armand Ballart, i tots els col·laboradors, s'han esforçat en produïr un document únic, una guia d'escalada d'un espectacular racó de la nostra geografia.
Enhorabona als autors i col·laboradors!!!



 PRESENTACIÓ DE LA GUIA:
Una nova guia d'escalada de Collegats apareix després d'un llarg període de temps en què s'han explorat gairebé totes les parets del congost i rodalies. En aquest acurat treball hi trobarem unes 700 vies de tota mena, que omplen un buit important d'informació inèdita fins ara. L'accidentada orografia del terreny ha fet necessària una distribució entenedora mitjançant diverses panoràmiques i molts mapes, per explicar cadascun dels objectius i fer-se una idea global de la magnitud de la zona. Uns itineraris de tots els estils i dificultats apareixen disseminats des de l'eix principal de la carretera fins als racons més insòlits i aïllats dels barrancs que desemboquen a la Noguera Pallaresa o al Flamisell. Cal destacar la total dedicació dels autors, que han repetit la quasi totalitat de les vies ressenyades, per transmetre una informació el més fidel i contrastada possible. La gran diversitat d'orientacions, equipaments i tipus de roca fan d'aquesta gran escola una zona envejable per a la pràctica de l'escalada durant tot l'any. De ben segur, aquesta nova guia serà la clau per descobrir tot Collegats, el Baix Pallars i la Conca de Dalt, un retall del nostre Prepirineu menys freqüentat, que no ens deixarà indiferents.

19/4/10

Vertilíquens descobreix una nova espècie de cianobacteri

El projecte Vertilíquens ha trobat una nova espècie de cianobacteri, no citada a la Península, ni a l'àrea Mediterrània.

Nova espècie de cianobacteri terrestre. Collegats.
La cordada formada per César P.Hurtado, Armand Ballart i Maria José Chesa, ha descobert al Congost de Collegats, una nova espècie de cianobacteri terrestre.

Nova espècie de cianobacteri terrestre. Collegats.
Els cianobacteris, coneguts com algues verd-blavoses, són organismes procariotes (les seves cèl·lules no tenen un nucli definit) que fan fotosíntesi.

Observant la colonització per cianobacteris i líquens dels conglomerats de Collegats.

Els cianobacteris tenen també capacitat de fixar el nitrogen atmosfèric, a través del heterocists, cèl·lules vegetatives especialitzades.

Ambient i comunitats on s'ha trobat la nova espècie.
Els cianobacteris són els principals productors primaris de la biosfera. La vida al nostre planeta és possible gràcies a l'existència dels cianobacteris del picoplancton marí, en concret del gènere Prochlorococcus, amb cèl·lules de molt petit tamany 0.6 µm, però juntes, constitueixen la fàbrica d'oxígen del nostre món.

Moles del Pessó. Collegats. Parets colonitzades per cianobacteris i líquens.
Els cianobacteris fa 2.500 milions d'anys van ser capaços, mitjançant la fotosítesi oxigènica, van transformar l'atmosfera reductora del planeta en una atmosfera oxidant, tal com ara la coneixem.

Moles del Pessó. La cordada a la via Imprevista, preciós itinerari obra d'en Remi Brescó.

La classificació dels cianobacteris està actualment en revisió, per la qual cosa, per a poder donar noms i cognoms a l'espècie trobada es necessiten analítiques i la validació dels especialistes en l'Ordre Nostocales

Laboratori UB. El doctor Antoni Gómez-Bolea estudiant la nova espècie.

Una mostra del cianobacteri ha estat lliurada a la Universitat de Barcelona, UB, als doctors Antoni Gómez-Bolea  i Jaume Cambra, per tal de poder realitzar la seva identificació definitiva.


M'agradaria des d'aquest espai, poder conscienciar al voltant de la necessitat de conèixer aquests ecosistemes verticals, i la necessitat del seu respecte i protecció. Biodermes, ecosistemes que han estat inexplorats i no freqüentats, i que cal que preservem.
La principal amenaça d'aquests ecosistemes és la contaminació ambiental, ja que la pluja àcida, els metalls pesats, s'acumulen a la seva superfície i els produeixen la mort.
La pressió urbanística, la freqüentació humana, la massificació dels espais naturals, també afecten a la supervivència d'aquests ecosistemes verticals.

Respecte a l'impacte que els escaladors podem arribar a fer sobre les biodermes, sobre les colònies de cianobacteris i líquens, segur que és un percentatge molt minso, molt petit respecte a la resta de la societat, però, si us plau, abans de "netejar, raspatllar, eliminar biodermes" de les vies d'escalada, tingueu en consideració que podeu estar destruïnt vida, informació molt valuosa encara avui per descobrir.

14/4/10

Kollegats (310m 6a/A0)

Aquest cap de setmana hem estat a Collegats, dissabte a la via Kollegats, i diumenge a la cresta Chivatos. Vam disfrutar d'una radiant jornada de primavera, un dia increíble.

La via Kollegats és una via equipada amb parabolts, un itinerari molt variat i molt recomanable per iniciar-se a l'escalada en les parets de conglomerat de Collegats. Vam anar amb el César P.Hurtado, aperturista de nombroses vies del Pallars.

César a L3
MJ al L4.
César i Armand

A nivell de la flora liquènica, Collegats és un entorn privilegiat, excepcional!!! L'existència de diferents tipus de conglomerats, amb còdols i matrius de naturalesa àcida i bàsica, així com els afloraments de roques calcàries, fa possible una variabilitat de substrats molt interessants. Si a aquest fet sumem la geometria de les parets, l'orientació de les mateixes, la influència del riu, i els microclimes que es troben al congost de Collegats, el resultat és un espai per al deliri de liquenòlegs i ficòlegs!


Aquí us he preparat algunes fotos del líquens que trobem a la zona:

Al terra, pels camins i per les parets que han estat erosionades, es desenvolupen gran quantitat de líquens terrícoles. A sobre, Fulgensia sp. a sota Psora sp.

A la matriu del conglomerat bàsic trobem aquesta espècie molt freqüent al Prepirineu, Squamarina cartilaginea, a sota.

Totes les superfícies del conglomerat es troben colonitzades per biodermes: algues, fongs, bacteris, cianobacteris, líquens, briòfits.
A les roques àcides (silícies) trobem les espècies Xanthoparmelia pulla i Physcia adscendens.

Nostoc commune (cianobacteri que normalment es troba deshidratat i que després de les pluges o als degotalls adopta aquest aspecte mucilaginós)

Acarospora cervina, sobre roca àcida.

Als degotalls, les taques negres que veiem des de lluny estan formades per diferents comunitats de fongs liquenitzats amb cianobacteris.

A sobre, l'espècie Diploschistes ocellatus.



I un dels líquens epífits (que viuen sobre els arbres) que trobo molt espectacular,  Teloschistes chrysophthalmus.

13/4/10

Vertilíquens & AES a la segona concentració d'escalada artificial del GAME

Yon & Urko a la primera repetició de Liquenmania. Foto: Úrsula Balduzzi

La concentració del GAME es va celebrar dels dies 1 al 4 d'abril a Vilanova de Meià, i va ser dirigida pel Santi Llop i el David Palmada -Pelut-.
En Santi Llop ens va proposar donar a conèixer l'exposició itinerant de l'AES sobre escalada sostenible, i ens va convidar a fer una xerrada.
En representació de l'AES (Associació Escalada Sostenible), amb el Sergi Munné vam preparar una xerrada sobre els principis de l'AES, les regulacions, la protecció de la flora i la fauna. 
Vaig pensar que de vegades, val més una imatge que mil paraules, i vaig portar-me la lupa binocular i mostres de líquens que colonitzen diferents tipus de roques, mostres d'arreu del món, cap a Vilanova. Penso que aquesta mostra va agradar i va aportar nous coneixements sobre la vida permanent a les roques, donant una visió a una altra escala sobre els ecosistemes rupícoles.

Es va obrir un interessant debat al voltant dels mitjans per a donar a conèixer la necessitat de protecció, la cultura del respecte al medi natural, i també la necessitat d'iniciatives com la XESCA , que puguin conformar-se com a un punt de trobada, de diàleg i de representació del col·lectiu d'escaladors/es.

El meu agraïment al Santi Llop, per la seva amabilitat al convidar-nos a participar en la concentració.
I ojalà puguem repetir aviat Liquenmania!!!

+ info: 

Lichens on Saturn's Moon Titan?

Titan's Ethane Lake: This artist's concept shows a mirror-smooth lake on the surface of the smoggy moon Titan. Cassini scientists have concluded that at least one of the large lakes observed on Saturn's moon Titan contains liquid hydrocarbons, and have positively identified ethane. (Credit: NASA/Karl Kofoed)
Research by astrobiologist William Bains suggests that if life has evolved on the frozen surface of Saturn's moon, Titan, it would be strange, smelly and explosive compared to life on Earth. Dr Bains present his work at the National Astronomy Meeting in Glasgow on April 13.

"Hollywood would have problems with these aliens" says Dr. Bains. "Beam one onto the Starship Enterprise and it would boil and then burst into flames, and the fumes would kill everyone in range. Even a tiny whiff of its breath would smell unbelievably horrible. But I think it is all the more interesting for that reason. Wouldn't it be sad if the most alien things we found in the galaxy were just like us, but blue and with tails?"

"Life needs a liquid; even the driest desert plant on Earth needs water for its metabolism to work. So, if life were to exist on Titan, it must have blood based on liquid methane, not water. That means its whole chemistry is radically different. The molecules must be made of a wider variety of elements than we use, but put together in smaller molecules. It would also be much more chemically reactive," said Dr Bains.

Energy is another factor that would affect the type of life that could evolve on Titan. With Sunlight a tenth of a percent as intense on Titan's surface as on the surface of Earth, energy is likely to be in short supply.


"Rapid movement or growth needs a lot of energy, so slow-growing, lichen-like organisms are possible in theory, but velociraptors are pretty much ruled out," said Bains.

Story source:
Royal Astronomical Society (RAS) (2010, April 12). Life on Saturn's moon Titan: Stand well