9/2/10

Molses antropomòrfiques


Des del blog Josep i Laura, rebem aquestes dues fotos de la Vall de Barrosa, molses que dibuixen una cara sobre la roca de granit.

Fa uns mesos, en kletterer ens va enviar aquesta imatge amb les molses amb forma de cara.

Moltes gràcies Josep i Laura!!!

Savassona: les pedres vives


Aquest diumenge hem fet una sortida liquenològica a Savassona (Tavèrnoles). La nostra intenció principal era estudiar amb detall els creixements liquènics de la Pedra del Sacrifici.
Les roques de Savassona, afloracions del que en geologia s'anomena la Formació de Gresos de Folgueroles -el nom deriva dels nivells arenosos consistents i d'origen marí que afloren al voltant de Folgueroles-, allotgen una flora liquènica singular. Des d'aquest espai, m'agradaria donar-vos a conèixer aquest micromón que es desenvolupa a les roques i sensibilitzar sobre la necessitat de la seva preservació.

A la dreta dels tal·lus liquènics que volem mesurar hi ha una via, una linia de burils antics, que aprofitem per a progressar i poder instal·lar una corda fixa per a treballar còmodament.

Els tal·lus liquènics estan a la part més extraplomada de la paret, on tenen menys aportació de l'aigua de la pluja i menys radiació.

Em preparo per pujar a jumar, amb tot el material per a mesurar i fer les macrofotografies.

Els líquens són més grans del que em pensava. Des del terra no m'havia imaginat que tinguéssin aquesta dimensió. Tota la paret està colonitzada per altres espècies de líquens, fongs i cianobacteris, malgrat la seva existència no sigui apreciable a simple vista.

Observo amb la lupa els dos tal·lus més grans i vistosos que després mesurarem. Quan estic aquí dalt ben penjada, quina casualitat!, s'acosta a nosaltres el J.Anglada, un dels meus instructors del passat curs d'artifo a Vilanova, que coneix de tota la vida aquest espai de Savassona, i que em comenta pot tenir fotos molt antigues d'aquestes roques. Seria molt interessant poder-les comparar amb el creixement actual, o sigui que si llegiu això i també teniu fotos, doncs seria tot un detall que les poguéssiu enviar.

Prenem mides dels dos tal·lus, amb la intenció d'observar el seu creixement al llarg dels anys.

L'Armand prepara un dibuix amb les mides dels líquens.


Una vegada que he fet les fotos, baixo per a preparar el material per continuar fent mesures.

L'Armand que té més equilibri i més art, s'encarrega de dibuixar en un acetat el contorn del líquen, que els meus fills, Sílvia i Gerard, han adoptat i han batejat com Savai, en el nostre projecte ADOPTA UN LIQUEN.

Els líquens tenen un creixement molt lent. Ens interessa poder conèixer la variació de les dimensions d'aquest liquen, per correlacionar-ho amb altres variables climàtiques i de contaminació. Per això dibuixem amb un retolador permanent el contorn sobre un acetat, amb la intenció de tornar-ho a mesurar al llarg dels anys.

L'Armand dibuixant el liquen més famós de Savassona.
Altres liquenòlegs catalans i d'arreu d'Europa m'han comentat sobre l'extravagància d'aquests tal·lus liquènics, la forma d'S i l'espiral tant perfectes, no s'han trobat fins ara en aquesta espècie.

A sota un detall del que podem veure si observem aquests líquens amb una lupa. Els apotecis, puntets de color marró que s'aprecien sobre el tal·lus blanc, que tenen 0,3-0,5 mm de diàmetre ens serviran per a identificar en laboratori aquesta espècie.

I després de dinar, provem algun dels blocs del Dau!

Després pujem a l'esglèsia de Sant Feliuet.

Un enclau preciós, amb unes vistes increíbles. + informació

Un dia meravellós i que espero poder tornar a viure en un futur.
Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest dia!!!

4/2/10

Del Pedraforca a l'espai, invencible Xanthoria elegans


(clica la foto per a + info)
Xanthoria elegans, un líquen d'un color taronja, que creix en roques d'alta muntanya, que trobareu als cims del Pedraforca, del Cadí, de la Forcanada... amb distribució alpina i circumpolar, ha resistit la vida a l'espai durant 18 mesos.
Aquest fet és molt important per als estudiosos de l'astrobiologia, ja que els líquens, amb la seva estratègia de la simbiosi, són els únics que fins ara poden corroborar la teoria de la panspèrmia.
Les roques, els meteorits podrien portar la informació de la vida, de construir nous planetes, dins dels gens dels líquens, aquests microecosistemes formats per un fong i una alga.

Experiment Expose-E (clica la foto per + info)


Líquens orbitant a l'espai


Mostres de líquens enviades a l'espai. Experiment Biopan.
+ informació
Fotografies i textes extrets de: European Space Agency - ESA 1/02/10

1/2/10

Gel, roques i líquens - Pedraforca & dry-tooling

Aquest cap de setmana hem estat al Pedraforca, dissabte es feia el lliurament dels premis de la FEDME 2009, i vam voler acompanyar a l'Ester i al Pelut, i tots els amics premiats aquest any.

Diumenge al matí, alguns dels escaladors que han estat premiats, van a fer gel a les cascades properes al refugi, i trobem al Mikel Zabalza i al Manu Córdova. Els hi comento i demano col·laboració per aquests treballs sobre líquens i escalada que estem portant a terme. Mikel Zabalza m'explica que quan va anar a l'Antàrtida va ser molt conscient del paper dels líquens i la seva importància: "los únicos que aguantan vivos en la Antártida son los líquenes".
Després em pregunta: "¿No te debe parecer muy bien eso de que se les pase el cepillo a las vías?, li responc: "Creo que todo tiene su lugar y su límite, pero hay que minimizar esa práctica. Eliminar la vida y la información que lleva en las rocas tal vez miles de años, no creo que conscientemente le parezca bien a nadie".

Manu Córdova, que progressa amb la tècnica de dry-tooling pel primer extraplom de la via.

Veure aquesta coreografia de moviments, precisa, sense errors, provoca un sentiment d'admiració i molt respecte, per la tècnica i l'entrenament necessari per a poder fer aquesta progressió.

Però, què passa quan no hi ha una tècnica excel·lent i les condicions físiques són escases?, doncs que la roca i les biodermes si han de patir molt amb el dry-tooling.


Mikel Zabalza progressant per les cascades de gel.

Els líquens i els cianobacteris, impassibles sota la fredor i foscor del gel. Aquest agost vaig conèixer diferents microambients del Pedraforca a l'apertura de la via Lunascente. Aquests microhàbitats fan possible una biodiversitat, una riquesa específica que els escaladors hauríem de conèixer i intentar prendre mesures per a preservar-la.

Malgrat que des de lluny, només veiem parets ennegrides i regalimades, només cal apropar-se una mica per a que la perspectiva canvii.

Apotecis negres, líquens endolítics, vida austera a les parets, roca viva.

Fotos ABallart i MJChesa.
Moltes gràcies al Santi Llop per ajudar-me a fer algunes fotos.