 |
| Rehabilitació d'una mina d'aigua. Barcelona 1907 |
Antecedents en la racionalització de l’ús de l’aigua
El plantejament de racionalitzar el consum d’aigua no és tan nou com sembla, ja que està arrelat en els orígens de la nostra cultura hidràulica, com és la cultura romana. A aquest respecte ens podem remetre al que descriu en Julius Frontino (30-103 dC), al seu llibre “Els aqüeductes de Roma” qui a l'assumir el càrrec de “curator aquorum” a l’any 97, en l’època de l’emperador Nerva (César Nerva Trajà August), després d’una impressionant trajectòria política i militar al servei de Roma, va constatar que l’aigua de l’aqüeducte Ànio Vell que era de dolenta qualitat, tèrbola, s’utilitzava per a beure i en canvi, en relació a la de la Màrcia diu “La Màrcia mateixa que per la seva frescor i el seu esclat era agradable, jo l’he trobada consumida en els banys, en els tints i en altres usos que honestament hem de silenciar”.
A partir d’aquesta constatació va prendre la decisió d’actuar i diu:
“Així es resolgué la separació de tots els aqüeductes i després la reclassificació de cadascun d’ells, de forma que la Màrcia es pogués destinar sols a la beguda i que immediatament cada un dels restants es destinés a usos adequats a la seva característica, i així, per exemple, l’Ànio Vell que, per moltes raons i precisament perquè es captava a un nivell inferior és menys saludable, podia utilitzar-se per a regar els jardins i per serveis menys nobles de la vila.”
Frontino, que a més va escriure altres llibres com “De agrimensura” i “Stratagemas” havia estat pretor urbà, al 70, comandant de la Legió Seunda Adiutrix, cònsol al 73, governador a Bretanya el 74, constructor de la Via Julia, procònsol d’Asia al 83, és a dir es tractava d’un funcionari de gran experiència, però sobretot era un home pragmàtic, com tots els romans. Podem dir que els romans que practiquen una agricultura arrelada a les condicions del terreny (garrofers, oliveres, vinya, ..) amb reduït consum d’aigua, donen el primer pas en la racionalització de l’ús de l’aigua, per aquesta raó, quan estem dissenyant una xarxa secundària per distribuir aigua d’altra qualitat inferior a l’aigua potable estem tornant als nostres orígens de reservar l’aigua de millor qualitat pels usos que realment el requereix, el que permet reduir l’impacte en ecosistemes naturals i estalviar matèries primeres i energia en un tractament innecessari.
Col·laboració al V Congrés d’història agrària dels Països catalans
