23/2/11

Aprofitar les aigües que tenim a prop

Rehabilitació d'una mina d'aigua. Barcelona 1907
Antecedents en la racionalització de l’ús de l’aigua
El plantejament de racionalitzar el consum d’aigua no és tan nou com sembla, ja que està arrelat en els orígens de la nostra cultura hidràulica, com és la cultura romana. A aquest respecte ens podem remetre al que descriu en Julius Frontino (30-103 dC), al seu llibre “Els aqüeductes de Roma” qui a l'assumir el càrrec de “curator aquorum” a l’any 97, en l’època de l’emperador Nerva (César Nerva Trajà August), després d’una impressionant trajectòria política i militar al servei de Roma, va constatar que l’aigua de l’aqüeducte Ànio Vell que era de dolenta qualitat, tèrbola, s’utilitzava per a beure i en canvi, en relació a la de la Màrcia diu “La Màrcia mateixa que per la seva frescor i el seu esclat era agradable, jo l’he trobada consumida en els banys, en els tints i en altres usos que honestament hem de silenciar”.
A partir d’aquesta constatació va prendre la decisió d’actuar i diu:
“Així es resolgué la separació de tots els aqüeductes i després la reclassificació de cadascun d’ells, de forma que la Màrcia es pogués destinar sols a la beguda i que immediatament cada un dels restants es destinés a usos adequats a la seva característica, i així, per exemple, l’Ànio Vell que, per moltes raons i precisament perquè es captava a un nivell inferior és menys saludable, podia utilitzar-se per a regar els jardins i per serveis menys nobles de la vila.”
Frontino, que a més va escriure altres llibres com “De agrimensura” i “Stratagemas” havia estat pretor urbà, al 70, comandant de la Legió Seunda Adiutrix, cònsol al 73, governador a Bretanya el 74, constructor de la Via Julia, procònsol d’Asia al 83, és a dir es tractava d’un funcionari de gran experiència, però sobretot era un home pragmàtic, com tots els romans. Podem dir que els romans que practiquen una agricultura arrelada a les condicions del terreny (garrofers, oliveres, vinya, ..) amb reduït consum d’aigua, donen el primer pas en la racionalització de l’ús de l’aigua, per aquesta raó, quan estem dissenyant una xarxa secundària per distribuir aigua d’altra qualitat inferior a l’aigua potable estem tornant als nostres orígens de reservar l’aigua de millor qualitat pels usos que realment el requereix, el que permet reduir l’impacte en ecosistemes naturals i estalviar matèries primeres i energia en un tractament innecessari.



Col·laboració al V Congrés d’història agrària dels Països catalans

19/2/11

Vertihàbitats II: Codines-conglomerats

Aquest article representa el segon apartat d'un treball que vam iniciar ara fa tres anys: conèixer els líquens que colonitzen les roques verticals a Catalunya. En aquest enllaç podreu trobar  Vertihàbitats I.

L'objectiu d'aquests treballs és conèixer la biodiversitat liquènica i aportar dades sobre la seva influència a l'entorn. 

D'altra banda, m'agradaria que des d'aquest espai, mostrant les fotografies de líquens que hem trobat a les vies  d'escalada i a les seves aproximacions, explicant la singularitat, la longevitat dels tal·lus liquènics, aconseguir una major valoració i la consciència de la necessitat de la seva protecció.
La principal amenaça sobre els líquens és la contaminació atmosfèrica, la pluja àcida, els  metalls pesats que es dipositen a la seva superfície. Una amenaça constant i que ojalà pugui transformar-se ben aviat en una altra cosa.

Les codines són hàbitats presents als massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Les codines són afloraments rocosos lleugerament pendents, poblats de petites mates d'herbes anuals, bulboses, algues, líquens i cianobacteris. La cargola creix en aquest tipus d'hàbitats, formant coixinets. L'espècie Erodium  foetidum ssp.rupestre està protegida al massís de Montserrat i l'espècie Erodium foetidum ssp.glandulosum a Sant Llorenç del Munt.

Cargola del MontcauErodium foetidum ssp.glandulosum
Als cims de les agulles, a les aproximacions i descensos de les vies d'escalada a Montserrat i Sant Llorenç del Munt podem trobar aquests hàbitats, amb les  vistoses florides cargoles. És necessari procurar causar el mínim impacte sobre aquests fràgils ecosistemes (això també va per les cabres de Montserrat).


Hàbitat: 62e Codines amb cargoles (Erodium rupestre, E. glandulosum) - conglomerats
Àrees: Muntanya mitjana i més rarament, estatge subalpí.
Ambients que ocupa: àrees rocalloses, superfícies poc pendents -aproximació a les vies d'escalada-. 
Clima: Medioeuropeu o subalpí. Topoclima caracteritzat per una acusada amplitud tèrmica diària.
Líquens (llista per a Sant Llorenç del Munt): Aspicilia calcarea, Aspicilia contorta ssp. hoffmanniana, Collema cristatum, Lobothallia radiosa, Rhizocarpon geograficum, Staurothele immersa, Xanthoparmelia pulla, Xanthoparmelia stenophylla.


Altres imatges de líquens de Sant Llorenç del Munt


Altres indrets amb conglomerats: Canalda, Collegats, Comiols, La Móra Comdal, Montserrat, Roques de Benet, Sant HonoratSant Llorenç del Munt, Vilanova de Prades

14/2/11

Valentine's Day: Unfolding the rope

Rope:  A basic item of climbing equipment that physically connects the climber to the belayer.
Heart = Helical ventricular myocardial band:  a rope, curled in a helical way, which extends from the pulmonary artery to the aorta.

Heart - Rope

En aquest dia plagat de cors vermells, d'amors i desamors, de cordes que tiben i que s'afluixen, una altra visió de l'anatomia i funcionament dels nostres cors.
Heart-Rope
Gràcies al treball del cardiòleg Francesc Torrent-Guasp, que va treure a la llum el concepte de banda miocàrdica ventricular, ara podem saber que potser el nostre cor és una corda que embolicada sobre sí mateixa, s'estreny i s'afluixa per a bombejar energia i il·lusió al nostre cos.


Unfolding the rope



Heart-Rope
Folding the human rope
 

Francesc Torrent-Guasp explicant el seu descobriment
 

Francesc Torrent-Guasp 1931-2005
    


Us recomano el documental sobre el cardiòleg Francesc Torrent-Guasp,

L'home que va desplegar mil cors



7/2/11

Vertihàbitats I: coneguem i protegim aquests fràgils ecosistemes

A Catalunya s’han identificat més de 600 tipus d’hàbitats, naturals, seminaturals i artificialitzats. Aquests hàbitats estan descrits a la Llista dels hàbitats de Catalunya (LHC), elaborada per la UB, a partir de l'adaptació del document CORINE Biotopes Manual of the European Union (CBM).

Els hàbitats es defineixen com “aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com si són seminaturals".

Els hàbitats existents a Catalunya poden agrupar-se en:


 * Les dades de superfície (ha) i superfície (%) estan calculades a partir de la cartografia dels hàbitats de l'any 2005. No inclouen aquells hàbitats que no es poden cartografiar a escala 1:50.000.

Els hàbitats als que els escaladors accedim i amb els quals interactuem, correspondrien al grup 6 – G60: Roques, tarteres, glaceres i coves, que representen un 2,31 % de la superfície* total de Catalunya.
(* Superfície horitzontal, la superfície vertical és un valor per ara desconegut, però que en poc temps serà un valor sorprenent per als amants del món vertical).

A continuació descriurem els hàbitats de roques verticals, que es diferencien en funció de la composició del substrat i la climatologia.



Hàbitat: 62a Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides
Àrees: Terra baixa i muntanya mediterrània
Clima: Medioeuropeu, mediterrani muntanyenc o mediterrani.
Líquens: Verrucaria spp.,  Xanthoria spp., Caloplaca spp, Roccella phycopsis, Anema nummularium.


Altres indrets d'aquest hàbitat: Garraf, Font de l'Ametlló, La Facu



Hàbitat: 62b Cingles i penyals calcaris de muntanya
Àrees: Estatges alpí i subalpí, muntanya mitjana i muntanya baixa mediterrània.
Clima: Alpí, subalpí, medioeuropeu o mediterrani muntanyenc.
Líquens: Acarospora scabra,  Aspicilia calcarea, Caloplaca spp., Polyblastia spp., Psorotichia spp., Thelidium spp. Verrucaria spp., Xanthoria calcicola, Xanthoria elegans, Teloschistes contortuplicatus.




Hàbitat: 62c Cingles i penyals silicis de muntanya
Àrees: Estatges subnival, alpí i subalpí, muntanya mitjana i muntanya mediterrània.
Clima: Alpí, subalpí, medioeuropeu o mediterrani muntanyenc.
Líquens:
Lecanora spp, Lecidea spp, Pertusaria spp., Rhizocarpon geographicum, Rhizoplaca spp., Umbilicaria spp., Lasallia pustulata, Pleopsidium spp.


Altres indrets d'aquest hàbitat: Montseny, Cavallers, Canigó, Bagergue, -Ascobes, Cataperdís, Arcalís (Andorra)-, Midi d'Ossau, Porté Puymorens (França)  



Hàbitat: 62d Cingles i penyals silicis de les contrades mediterranies càlides 
Àrees: Terra baixa, contrades marítimes subhumides.
Clima: Mediterrani marítim.
Líquens: Aspicilia spp., Tephromela atra, Candelariella vitelina, Lecidella carpathica, Xanthoparmelia spp., Caloplaca spp., Acarospora spp., Buellia spp., Pertusaria spp., Lecanora spp., Ramalina spp.

Altres indrets d'aquest hàbitat: Cap de Creus, Cabrera-Banyadores, Solius,  Cèllecs



pròximament: Vertihàbitats II - Codines-conglomerats