1/11/09

Canalda, un mar vertical de coralls i cianobacteris

Res hi ha al món
més tou i feble que l'aigua.
Però dissolent el que és dur i inflexible
res pot superar-la.

El que és tou guanya al que és dur;
el que és suau al que és rígid.
Tothom sap que això és veritat,
però molt pocs ho integren a la seva existència.
(Tao Te Ching, nº 78)




La Paret de Canalda, una història de roca i d'aigua, una alçada de més de 200 m d'un conglomerat característic, orientada al Sud, habitada i protegida per unes biodermes molt especials: els cianobacteris i els líquens.


Diumenge passat vam estar a Canalda, amb la intenció d'escalar, però la pluja intermitent i l'aspecte inestable de la jornada ens va convidar a fer un passeig al voltant de la Paret. No hi havia estat mai, i vaig poder conèixer les zones, les vies més emblemàtiques i la màgia d'aquest preciós lloc.

L'aigua de les pluges omple tots els dipòsits i baumes.

Primer llarg de la via Somni Pirata, una via que m'encantaria poder fer algun dia.
Les parets presenten un color negre lluent allà on l'aigua hi circula.



La paret de Canalda està formada per:
PObm: Bretxes monomíctiques. Fàcies del Sistema Al·luvial superior de Berga. Oligocè inferior. POmlg: Margues, limonites i gresos amb intercalacions de conglomerats. Oligocè. Llegenda IGC-geològic 1:50.000


El conglomerat està recobert a la vertical per una capa grisa constituïda per cianobacteris, fongs i líquens.

Líquens del gènere Porpidia.
Si ens apropem una mica, podem veure uns puntets negres que són els ascocarps, estructures reproductores dels líquens. Després de les pluges, s'observen també esferes perfectes, que van des de 1 mm fins a 20 mm, de color verd, negre, que són cianobacteris hidratats. Aquests cianobacteris es troben deshidratats, adherits a la roca. Amb l'aigua s'hidraten, de vegades fins a 200 vegades el seu pes sec, i conformen aquestes esferes.
Els cianobacteris, anomenats antigament algues verd-blaves, fan fotosíntesi, poden fixar nitrògen atmosfèric i poden viure en simbiosi amb fongs, falgueres, hepàtiques.

Liquens del gènere Porpidia.
Les parts de conglomerat que veiem de color marró clar, es troben colonitzades per líquens endolítics, malgrat a simple vista, pensem que no hi ha res.

Tota la roca es troba habitada per líquens endolítics.

Líquens endolítics del gènere Verrucaria.

Liquen endolític de l'espècie Petractis clausa.


He agafat alguna mostra de les roques de Canalda i m'agradaria explicar-vos el que trobem en aquests singulars microecosistemes.

"Coralls" vista amb lupa 40 augments.

Si heu escalat a Canalda, en algunes vies, les vostres mans noten les punxades i l'abrassió dels "coralls". A sobre podeu veure aquestes estructures amb una lupa de 40 augments. El que tenim és una bio-formació constituïda per l'acció de l'aigua i els cianobacteris sobre la roca.
Aquests coralls es troben sobretot damunt de les panxes, ja que l'aigua s'acumula i es poden formar aquests col·loides que posteriorment es solidificaran i constituiran les micro-estalagmites.
Si fem una preparació de la zona on hi ha aquestes esferes negres, i mirem al microscopi òptic el que trobem són colònies de cianobacteris, en aquest cas del gènere Chroococcus.

Chroococcus sp. 400 augments

Chroococcus sp. 1000 augments


Pel que fa a les parets verticals, trobem unes biodermes de color gris blavós, que quan s'hidraten adopten un color negre lluent.

Cianobacteris i líquens endolítics, vistos amb lupa 20 augments.

Hifes i espores dels fongs liquenitzats, que viuen en simbiosi amb els cianobacteris 400 augments.

Detall d'una espora d'un fong liquenitzat 1000 augments.



Ojalà tota aquesta riquesa, aquest patrimoni de les biodermes sigui conegut i respectat. Ojalà els escaladors de la zona vetllin per a que les vies de la Paret de Canalda continuïn essent una obra d'art, respectuosa i compromesa amb l'equilibri natural de milers d'anys d'aquesta Paret.

Perquè tenen tanta importància els cianobacteris?
Si sentiu curiositat aquí us deixo enllaços:
Cianobacteris
Cyanobacteria, arquitectes de l'atmosfera de la Terra
Cyanosite

9 comentaris:

joan asin ha dit...

Hola Mariajo es un lloc molt especial i la seva escalada també. Molt interessant la feina que estàs fent amb els líquens. Jo vaig estar el dilluns 26 i vam poder escalar. Records

Eduard ha dit...

Hola, una entrada molt interessant i enriquidora. És curiós com la 'meva' realitat es conforma de les coses que conec, segurament he tocat cents de vegades cianobacteris, però senzillament no 'existien' al meu món. Gràcies per ampliar una mica la meva realitat :)

Mohawk ha dit...

Mariajo!

No ens posis aquestes fotos del microescopi, que ara em farà cosa agafar-me als còdols, ja, ja, ja...

A tibar-li!!

Mingo ha dit...

Hola guapa
Que li ha passat a la Gatta???

mchesa ha dit...

Hola a tots, moltes gràcies pels vostres comentaris.

Joan, nosaltres vam estar diumenge 25/10 i va ploure la quantitat suficient per tornar-hi un altre dia!

Eduard, penso que conèixer, mirar d'aprop les coses, et dona una altra perspectiva... m'alegra que t'hagi agradat el meu relat

Mohawk, espero que les fotos de microscopia millorin en breu. Amb l'instrumental que tinc a casa és el que de moment puc fer. Salutacions!

Mingo, les coses canvien, la majoria de persones em coneixen com a Chesa i ja m'està prou bé aquest nom. De totes formes, ja saps que els gats tenen almenys 7 vides. Una abraçada!

Jaumegrimp ha dit...

Sovint no veïem més enllà de la presa que tenim davant dels nassos, la teva especial visió em fa recordar que hi ha quelcom més! sensibilitat i respecte, amb una petita dosi d'aquestes qualitats tot ens anirà millor! bon post com sempre.

mchesa ha dit...

Hola Jaume,
moltes gràcies pel teu comentari. És encoratjador per a mi saber que el que intento transmetre amb aquests relats, que la roca conté uns microecosistemes molt especials, us agrada.
Salutacions!

Comissió ha dit...

Molt interessant, m'has deixat parat. Sempre havia pensat que la part grisa l'havia enfosquit l'aigua, potser per oxidació, i la part clara simplement era neta ja que no hi tocava l'aigua. Porto 30 anys mirant aquesta paret de prop i de lluny i desconeixia tot aquest món.
Marcel

mchesa ha dit...

Hola Marcel,
gràcies pel teu comentari. M'alegra saber que t'ha agradat conèixer una mica més la paret de Canalda, amb la perspectiva de la lupa i el microscopi. Ojalà persones com tu, que us estimeu aquest lloc sigueu conscients de que cal mantenir l'equilibri natural de la paret i que no és bo per aquests microecosistemes la freqüentació que comporten les vies sobreequipades.
Salutacions!