 |
| Castell de Loarre (Huesca) |
Em reconforta, m'alegra trobar-me als llibres, als poemes, a les obres d'art... signes d'aquests éssers que em fascinen, els líquens...
Em va sorprendre que Neruda s'hagués fixat en ells i hagués escrit poemes i un llibre.
Em va sorprendre que Neruda s'hagués fixat en ells i hagués escrit poemes i un llibre.
 |
| Agulla de l'Escorpí. Montserrat |
També García Cabrera, els hi va dedicar tot un llibre de poemes.
Em va agradar descobrir que Alejo Carpentier, els coneix i sap fins on poden arribar.
 |
| Castell de Loarre (Huesca) |
Hi són també a les estrofes dels més bells poemes de Jorge Luís Borges.
Shakespeare, en un dels seus sonets, els identifica com els organismes que traeixen la perfecció del marbre, de les estàtues, ja que la vida no és perfecta.
Em va agradar trobar un poema sobre els líquens de les teulades, de William Redgrove.
Conan Doyle també els ha convidat a formar part de les seves escenografies.
Shakespeare, en un dels seus sonets, els identifica com els organismes que traeixen la perfecció del marbre, de les estàtues, ja que la vida no és perfecta.
Em va agradar trobar un poema sobre els líquens de les teulades, de William Redgrove.
Conan Doyle també els ha convidat a formar part de les seves escenografies.
 |
| Far de Sant Sebastià. Llafranc |
Descobrir l'obra de Pitxot, el seu univers de roques i líquens ha estat també ressonant per a mi...
Gràcies al professor Pier Luigi Nimis, he descobert l'obra de Camillo Sbarbaro, liquenòleg i poeta italià.
I en Girbén, em va fer saber que Goethe els tenia presents a la seva "Teoria de la Natura".
Rafael Alberti va escriure també sobre els líquens i el mar.
I en Girbén, em va fer saber que Goethe els tenia presents a la seva "Teoria de la Natura".
Rafael Alberti va escriure també sobre els líquens i el mar.
John Wyndham, va escriure a l'any 1960 una obra de ciència ficció sobre les propietats d'uns líquens molt estranys que proporcionaven l'eterna juventud.
Jacint Verdaguer els va incloure com a símbols, com a identitat de la màgica muntanya del Canigó, al cant segon, Flordeneu.
Jacint Verdaguer els va incloure com a símbols, com a identitat de la màgica muntanya del Canigó, al cant segon, Flordeneu.
Gràcies a la suggerència del Dr. Xavier Llimona, també he trobat unes interessants referències als llibres de Marcel Proust.
El genial MC Escher, també els ha dibuixat a les seves litografies.
Al Cànon de la Medicina, d'Ibn Sina, trobem referències sobre els líquens, sobre la usnea.
El líquens apareixen a les obres del mestre dels visionaris, el Jules Verne.
El poeta escocès, Hugh MacDiarmid, els fa aparèixer a un dels seus coneguts poemes, The Eemis Stane.
Walt Whitman els convida a formar part del seu poema, The World below the Brine.
Rimbaud, el poeta-punk del XIX també compta amb ells al més famós dels seus poemes, el "Vaixell Ebri".
L'alpinista, escalador, biòleg i poeta català, Jordi Lalueza-Fox, els convida a formar part de l'escenari del seu poema, "Ho recordaré mentre em digui albada".
... Visitant, curiós, lector... si trobes tu alguna referència interessant, l'afegirem a aquesta descoberta dels líquens a la literatura i a l'art...Rimbaud, el poeta-punk del XIX també compta amb ells al més famós dels seus poemes, el "Vaixell Ebri".
L'alpinista, escalador, biòleg i poeta català, Jordi Lalueza-Fox, els convida a formar part de l'escenari del seu poema, "Ho recordaré mentre em digui albada".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada