Literatura i líquens

Castell de Loarre (Huesca)

Em reconforta, m'alegra trobar-me als llibres, als poemes, a les obres d'art... signes d'aquests éssers que em fascinen, els líquens...

Em va sorprendre que Neruda s'hagués fixat en ells i hagués escrit poemes i un llibre.

Agulla de l'Escorpí. Montserrat

També García Cabrera, els hi va dedicar tot un llibre de poemes.

Em va agradar descobrir que Alejo Carpentier, els coneix i sap fins on poden arribar.

Castell de Loarre (Huesca)

Hi són també a les estrofes dels més bells poemes de Jorge Luís Borges.

Shakespeare, en un dels seus sonets, els identifica com els organismes que traeixen la perfecció del marbre, de les estàtues, ja que la vida no és perfecta.

Em va agradar trobar un poema sobre els líquens de les teulades, de William Redgrove.

Conan Doyle també els ha convidat a formar part de les seves escenografies.

Far de Sant Sebastià. Llafranc

Descobrir l'obra de Pitxot, el seu univers de roques i líquens ha estat també ressonant per a mi...

Gràcies al professor Pier Luigi Nimis, he descobert l'obra de Camillo Sbarbaro, liquenòlge i poeta italià.
I en Girbén, em va fer saber que Goethe els tenia presents a la seva "Teoria de la Natura".

Rafael Alberti va escriure també sobre els líquens i el mar.

John Wyndham, va escriure a l'any 1960 una obra de ciència ficció sobre les propietats d'uns líquens molt estranys que proporcionaven l'eterna juventud.

Jacint Verdaguer els va incloure com a símbols, com a identitat de la màgica muntanya del Canigó, al cant segon, Flordeneu.

Gràcies a la suggerència del Dr. Xavier Llimona, també he trobat unes interessants referències als llibres de Marcel Proust.

Le Rocher d'Ossau. Foto Christian Ravier

El genial MC Escher, també els ha dibuixat a les seves litografies.

... Visitant, curiós, lector... si trobes tu alguna referència interessant, l'afegirem a aquesta descoberta dels líquens a la literatura i a l'art...