 |
| Sapeira (Pui de Lleràs) - Via Asunto Precario 1ª Asc. 10-09-09 María José Chesa i Armand Ballart |
Avui us convidem a conèixer un espai remot, de gran bellesa, per les seves formes capritxoses, l'estètica de la seva escalada i les precioses vistes que tindreu des del cim dels Plecs del Llibre del Pui de Lleràs. (Sapeira - Pallars Jussà. Accés a la pista des d'Areny de Noguera)
 |
| Plecs del Llibre - Vessant SW |
 |
| PEcgv2: Conglomerats massius. Eocè mitjà-superior. (Llegenda IGC E 1:50.000) |
 |
| L'Armand, llegint la roca i cercant el millor itinerari. |
Els Plecs del Llibre. Itinerari molt lògic en fissures, diedres i xemeneies, que assoleix l'agulla principal per la vessant SW.
Via exposada on seran útils els camalots nº1 repetits, els aliens i necessari portar claus.
Els darrers llargs, d'una gran bellesa, un regal per qui estima l'escalada clàssica.
Els líquens d'aquest conglomerat donarien texte i imatges per a molts posts. Cada roca diferent pot ser colonitzada per moltes espècies.
Els darrers llargs, d'una gran bellesa, un regal per qui estima l'escalada clàssica.
Els líquens d'aquest conglomerat donarien texte i imatges per a molts posts. Cada roca diferent pot ser colonitzada per moltes espècies.
L'estudi de la flora liquènica dels conglomerats és tot un repte.
Als degotalls, malgrat sigui una paret orientada al sud, trobem els líquens umbilicats, és molt evident l'espècie Dermatocarpon miniatum. Trobem també molts líquens gelatinosos, de colors foscos, en els que el fotobiont és una cianobacteria. Són molt vistosos uns líquens grisos del gènere Toninia i líquens de color carbassa dels gèneres Caloplaca (crustacis) i Xanthoria (foliacis).
El nom de la via va sortir una mica d'aquest moment, es feia fosc i instal·lar el rapel estava éssent molt complicat, els speeds i els claus no donaven massa confiança... i d'aquí l'assumpte precari.
Necessari reforçar la instal·lació del rapel si algú volgués repetir la via.
Des del cim, unes vistes precioses de Sant Gervàs.
Als degotalls, malgrat sigui una paret orientada al sud, trobem els líquens umbilicats, és molt evident l'espècie Dermatocarpon miniatum. Trobem també molts líquens gelatinosos, de colors foscos, en els que el fotobiont és una cianobacteria. Són molt vistosos uns líquens grisos del gènere Toninia i líquens de color carbassa dels gèneres Caloplaca (crustacis) i Xanthoria (foliacis).
El nom de la via va sortir una mica d'aquest moment, es feia fosc i instal·lar el rapel estava éssent molt complicat, els speeds i els claus no donaven massa confiança... i d'aquí l'assumpte precari.
Necessari reforçar la instal·lació del rapel si algú volgués repetir la via.
Des del cim, unes vistes precioses de Sant Gervàs.
Un lloc que convida a perdre's i a disfrutar de paisatges molt poc freqüentats.
13 comentaris:
Enhorabona per la via i el lloc, que tal la roca? també es expo.
Records.
Hola Joan, gràcies pel comentari. Respondre al voltant de com és la roca a mi em resulta difícil. La roca és com és, potser hauriem d'adaptar-nos al que hi ha.
Es tracta de conglomerat amb estrats de diferent tamany dels còdols, composició i grau d'erosió.
Pel que a mi m'interessa, conèixer la flora liquènica de diferents materials, en orientacions, grau d'exposició, amb microclimes diferents, ambients no humanitzats, aquesta roca és magnífica, excel·lent.
Si s'està cercant una roca que permeti fer una activitat esportiva, una ascensió cronometrada on privi la dificultat tècnica sense exposició, doncs aquest conglomerat difícilment podria ser compatible amb aquests supòsits.
Una abraçada!!!
Després de la rotunda argumentació que has fet, MJ, sobre tota la vàlua que pot arribar a tenir un lloc tan oblidat com és "la Terreta", sols em queda treure'm el barret davant de la mena de territoris on sabeu anar a trobar una pau vertical perduda a tants altres llocs.
Si de cas, preuo l'exacta evocació dels altres Plecs del Llibre (i ja en tenim tres), i recordaré que just als seus peus, a l'Esplugafreda, hi ha una fantàstica llarga cavitat prou assequible: "el Botet de Casa Rei".
Hola guapa, felicitats per l'ascensió, però em sembla que aqui no m'hi veuras, almenys fent escalada. Fa anys hi vam estar fent geologia i ... potser vosaltres vau estar en un lloc on el sediment estava una mica més consolidat. De totes maneres el que he dit abans enhorabona. Una abraçada i records a la familia.
Hola Jordi,
gràcies pel comentari. La bellesa depèn moltes vegades dels ulls que observen.
Molt bé la recomanació de la cavitat de l'Esplugafreda, per una altra visita!
Salutacions!!!
Hola Mingo, moltes gràcies per la teva visita.
Per part meva, només dir-te que els llocs, la roca, les vies, val la pena investigar i anar més enllà.
Però el que potser és més important és compartir cordada amb un company que de forma elegant, precisa, estoica, amb humor, és capaç de ballar totes les músiques, cercar la millor línia i els millors passos.
Poder acompanyar a l'Armand en els seus projectes és com poder fer un "pas a deux" amb el millor coreògraf i dansaire de la vertical.
I quan les teves forces s'acaben, et falten hores d'adaptació al medi, la por et distorsiona la realitat...
sigui capaç de mirar-te als ulls i parlar-te, i simplement dir-te somrient: ho pots fer, és fàcil!
Hola MJ
sempre hem (ad)mirat aquestes parets escalant des de St Gervàs, i ens preguntàvem si algú les havia escalades.
Ja no recordava l'apassionament de l'Armand per descobrir llocs remots i solitaris.
Enhorabona per la via i per conjugar-la amb l'altra dèria teva !
salut i sort. albert
Hola Maria Jose, m'agradat molt el teu comentari, però clar els que no som tan bons ballarins necessitem que la pista estigui el millor possible.
Les gracies te les dono a tu, sempre aprenc coses en el teu blog,malgrat ser "pedrusco" sempre m'han interessat les plantes; la persona que mes m'ha influenciat en la vida era botànic i un dels millors "ballarins" que he conegut, t'entenc perfectament la frase: quan les teves forces s'acaben,....
Una abraçada. Ah! tots els moviments del teu blog los tengo controlados y aunque no te comente te sigo.
Hola Albert, gràcies pel comentari. A la zona s'han escalat altres agulles, com la de l'Espluga Serra (Meouson tiles zippis) del Christian Ravier, i suposo que altres no publicades del Sidharta Gallego.
Aquest paisatge de la Terreta, pels amants de llocs genuïns, amb l'encant del silenci, es mereix una visita. Salut!
Hola Mingo, gràcies de nou. Potser a mi m'agrada tant la biologia i els líquens perquè et vaig tenir a tu com a mestre. Jo també segueixo les teves aventures! Una abraçada!
Cada día me sorprende y me gusta más tú espacio...
felicitats per la vía.. ( estás feta una machine... ;-)))
Hola Pekas, gracias por tu visita. Me alegra que te guste! Un abrazo!!!
i que ben acompanyada que vas per tanta descoberta!
Hola Eduard, ja ho pots dir. És una gran sort per a mi poder compartir aquests moments amb un gran mestre.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada