2/7/09

Cavall Bernat - Llafranc


Aquest cap de setmana hem estat a la Costa Brava, dissabte a Llafranc, a les impressionants cales que hi ha sota el Far de Sant Sebastià.
A la tarda, quan fa una temperatura més bona, ens dirigim al Cavall Bernat, i pujem la via oberta per J.Rovira, J.Barberà i E. Agustí (Triton Diving), Cavalls de Pedra, que es troba a la cara Nord d'aquesta agulla i resulta la via més assequible per a pujar al cim.

Fa uns anys, vaig fer l'open water diver al Triton, i vaig tenir la sort de poder comptar amb l'Emili com a instructor. Si heu pensat en fer immersions, cursos o un bateig submarí, aquest és el millor lloc que podreu trobar. La Lotti i l'Emili són maquíssims.

La cara sud del Cavall Bernat, també té vies obertes.

Abans del diedre, hi ha un clau bastant deteriorat. Al diedre en trobem un altre, en bon estat i amb facilitat es poden col·locar tascons a les fisures d'aquesta agulla granítica.

Al cim, sobretot a la cara Nord, trobem col·lonies d'orxelles, uns líquens fruticulosos del gènere Roccella que colonitzen les roques orientades a sobrevent, amb l'òptim a l'àrea mediterrània i illes Canàries, poguent arribar a regions atlàntiques, com les costes de Gran Bretaña.
L'orxella s'havia utilitzat com a espècie tinctòria, i amb la seva extracció es feia l'indicador de pH anomenat tornasol. L'aparició de colorants i indicadors de síntesi, va fer que l'orxella passés a la història.
A la tradició del mediterrani, hi ha moltes històries sobre els orxellers que anirem descobrint en altres llocs a prop del mar.

Si observem des de lluny, veiem taques grises i rugossitats a la textura de les roques.

Si ens apropem una mica més, apreciem unes formacions que tenen l'aspecte d'algues, de coralls...

Detall dels diferents tipus de tal·lus del gènere Roccella.



Una imatge del Cavall Bernat de Llafranc, abans de fer-se fosc.

I diumenge bulder i busseig en aquestes precioses cales, paratges d'una bellesa autèntica, que conserven l'essència i la genialitat del mediterrani.

Quin goig de viure!

12 comentaris:

PGB ha dit...

Ostres Gatta!
No coneixia pas l'existència d'aquest Cavall Bernat a Llafranc! I mira que porto anys per la zona...

Quan pugui hi aniré a fer una ullada. Cau ben bé a sota els edificis del costat del far, oi? El camí és evident? Quina instal·lació hi ha de ràppel?

I ostresss, on dius que són aquestes cales tant paradisíaques?! S'hi pot fer bulder a més?! Wow!!!!

Mohawk ha dit...

Buenas Gatta!

Felicitats per l'activitat... sempre m'ha fet gràcia escalar prop del mar!

I aprofito per preguntar-te si saps si al final el Darder farà el llibre sobre els Cavalls Bernats de Catalunya?

A tibar-li!

joan asin ha dit...

Mariajo bona combinació, líquens, platgeta i escaladeta. Records

gatta ha dit...

Hola, gràcies pels vostres comentaris.

PGB, el més fàcil és arribar amb barca, el camí a peu no és evident.
Hi ha instal·lació de rappel en bon estat.
Descobrir cales, coves i aquests espais únics t'encantarà.

Mohawk, tenia la il·lusió de poder escalar al costat del mar i ha estat tota una experiència... l'olor del mar, el so de les onades, aquests líquens tant especials de la costa, la textura del granit... un lloc increíble!
Crec que el Ricard està fent aquesta col·lecció de Cavalls Bernats i penso que amb intenció de fer-ho públic.

Joan, ja ho pots dir. Tenim molta sort de poder gaudir d'aquests paisatges singulars tant lluny i tant a prop nostre.

Salutacions!!!

Anònim ha dit...

Hola,
me n'alegro que hi hàgiu pujat i que les indicacions del camí a peu per arribar-hi fossin correctes.
Pels que hi vulguin dedicar un matí sencer, els diré que hi ha quatre vies obertes: els dos esperons(nord i sud) i dos sistemes de fissures a la cara oest. Cap d'elles ultrapassa el 6a+, i més aviat són V/V+. Estan semiequipades i hi són imprescindibles els tascons i els friends.
El ràpel es fa de dos parabolts, un d'ells longlife inox.
El treball que estic fent sobre els Cavalls Bernats dels Països Catalans és una feina ingent, de la que tinc recopilada la majoria de documentació però que s'ha de posar en solfa. Hi haurà llibre segur en els propers anys. Gràcies per l'interès.
Ricard Darder

PGB ha dit...

Gràcies per la info, Mariajo!

I també gràcies al Ricard! Molts ànims amb el llibre. Serà un must have!
Una pregunta. Només seràn cavalls bernats o també tot tipus de roca o aresta on hi hagi el terme "cavall"?

festoon ha dit...

ei marijo! tu a cota +30 i jo a -30 (amb l'emili, es clar). si vols escalar vora mar a llanfranc també tens el pinell (aproximació a peu) i cala montgó.

molts records de tots naltros

karles & cia

pd.- sabíes que l'emili, avants de submarinista, fou escalador del gede -grup especial d'escalada del ce gracia-?

Fernando ha dit...

Pues si, por loq ue veo ha sido un espectacular fin de semana, sólo falta que hubieran vias de psicobloc.
Salut

Darderet ha dit...

En Pere té raó. En el llibre que estic confegint (que és herència del que va començar en Josep Barberà) també hi haurà roques i llocs amb el nom de cavall.
Veig que no es pot tenir intimitat.
Ricard Darder

gatta ha dit...

Karles, me n'alegro de que estesis també per aquestes costes, i tan ben acompanyat! records a la family!!! fa temps que coneixem a l'Emili, i sabia que ell i també els seus germans eren escaladors.

Fernando, gracias por la visita. un lugar precioso. las fotos de los bloques para otra entrega! saludos!!!

Ricard, segur que aquesta feina que estas fent, serà una gran aportació per a la cultura escaladora d'aquesta terra. salutacions!!!

en Girbén ha dit...

Ara entenc millor la càmera subaquàtica per a la Sílvia. Si en traurà de profit!
Enllà del cap d'aquest cavall que heu ofert a tot d'amics -que ja han corregut a incloure'l a la llista de fites somniades-, em quedo amb les teves darreres paraules. A cap cim més alt podem aspirar.
Me n'alegro tant!

gatta ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Jordi, de vegades fem kilòmetres, hores d'avió, penúries vàries per trobar un paradís... i potser ens costa ser conscients que només a una hora de camí, tenim espais salvaltges meravellosos... salutacions!