El Gerard....
la Sílvia que no s'immuta per res!!!
En Kitus i la Sílvia
Aquest diumenge passat, anem a la Facu, escalada en família!!!! El Karles i la Isa fan la proposta, es coneixen molt bé la zona i per un matí d'hivern amb nens, la millor opció. En Kitus, l'Ona, la Sílvia i el Gerard... aquesta colla cada dia estan més fanàtics.... en especial les supernenes!!!!
El Gerard es rebel·la, amb la seva mare, i el món sencer.... d'aquí la paziència zen...
L'Ona, pujant com una ploma a tot arreu....
En aquest enllaç trobareu més info de la Facu
Alguns líquens que trobem a les parets:
Típica imatge de roca calcària amb clima mediterrani.
Si ens acostem, doncs podem veure que tota la roca està colonitzada per endolíquens, la majoria del gènere Verrucaria. Les taques grises són això, colònies de microorganismes que creen un microecosistema a les parets.
També característic de roca calcària en ambient mediterrani, tenim aquests líquens del gènere Collema, on el fotobiont és una cianoprocariota, enlloc d'una alga.
Si observem aquestes espècies després d'una pluja trobarem que tenen un aspecte com d'una alga marina.
Alguns líquens que trobem a les parets:
Típica imatge de roca calcària amb clima mediterrani.
Si ens acostem, doncs podem veure que tota la roca està colonitzada per endolíquens, la majoria del gènere Verrucaria. Les taques grises són això, colònies de microorganismes que creen un microecosistema a les parets.
També característic de roca calcària en ambient mediterrani, tenim aquests líquens del gènere Collema, on el fotobiont és una cianoprocariota, enlloc d'una alga.
Si observem aquestes espècies després d'una pluja trobarem que tenen un aspecte com d'una alga marina.
Líquens dels gèneres Caloplaca (color carbassa), Verrucaria (endolíquens, petits forats negres).
A les parts més baixes de la paret, als bancals de pedra dels accesos, tant en superfícies verticals, com horitzontals, trobem aquesta vistosa espècie del gènere Caloplaca.
4 comentaris:
no ens podem queixar: al final varem escalar tots! ...i de les supernenes....a veure quan ens monten les vies!
Uy uy, pobre Gerard, escalar amb supernenes a la seva edat és fotut.
Una abraçada
Si, no sé com s'ho fan, però les nenes sempre acaben sent supernenes pels nois.
Tinguemn l'edat que tinguem....
Hola!
Karles, ho vam passar molt bé, i les vies eren molt wapes!!!
Mingo, el Gerard i les supernenes, penso que aviat arribaran a un acord.... el problema és que el Gerard es pensava que la Facu era un gran rocòdrom, com la PXB, i al descobrir que havia d'escalar amb corda, doncs van començar els problemes.... el proper dia, només bloc!!!
Gatsaule, les supernenes seran i viuran el que sommien i imaginen ara...
Publica un comentari a l'entrada