Informació extreta de ressenya.net
Aquest dissabte hem estat al Ganivet de Diables, a la via Reina-Sánchez.
Per a qualsevol persona naturalista, que tingui ganes de conèixer la vida vertical, la flora, els líquens, les biodermes que colonitzent qualsevol espai, aquesta via és tota una descoberta.
Les xemeneies són espais singulars, on es poden desenvolupar organismes únics. Si a més, tenim en compte les característiques de la roca, conglomerats amb diversitat de materials, i la geometria capritxosa, insolent, pròpia de Montserrat; els que admirem la natura en les seves formes més discretes... disfrutem d'una festa.
El que m'ha costat més de la via ha estat progressar per la xemeneia, reptar per un espai tan estret...
Just abans de començar el quart llarg, ja m'ho diuen .... vas a flipar.
A l'interior de la xemeneia hem trobat dues taques grans d'un color blau cobalt intens. No havia vist abans això dins d'una fissura o xemeneia. És molt probable que siguin colònies de cianobacteris, i aquest color blau pot ser degut als pigments blaus fotosintètics (ficocianines). Si heu trobat aquest tipus de taques en altres xemeneies o fissures, ens ajudaria saber-ho per als nostres estudis.
A nivell de líquens i flora, m'he endut molta feina, moltes espècies noves per a mi.
Ojalà aquesta via pugui mantenir totes les biodermes i tota la seva riquesa natural per sempre.
6 comentaris:
Quan la vam fer fa uns anyets en Gatsaule i jo ens va cridar molt l'atenció que al tercer (crec) llarg hi havia una tonalitat violeta a les parets de la xemeneia, semblava cera d'espelma. Encara hi és?, sabeu que ho fa?
A tibar-li fiera!
Carai Mariajo, estas fent vies molt guapes. Tots patint pq la roca no és per tirar coets i tu a tu rollo, que si els biodermes.... M'alegro moltissim que t'ho passis tan bé.
Veig que estàs en forma, noia! Suposo que a la xemeneia et devies poder mirar els líquens de ben a prop....
Hola Mohawk, gràcies pel comentari, he afegit a l'entrada una mica d'explicació del tema, encara per confirmar, ja que no havia vist mai aquest tipus de taques i el company tampoc. M'ha agradat saber que tu també et vas fixar ;) A part d'aquestes taques vaig trobar flora vascular i liquènica que no havia vist encara a Montserrat. Ja ho veus, tota una selva dins d'una xemeneia!
Hola Mingo, gràcies pel comentari. Crec que tinc molta sort de comptar amb companys de cordada i amics increíbles, que m'estant ajudant a fer realitat els meus somnis!
Gatsaule, realment és estreta la xemeneia... Normalment surto amb una càmera reflex, però avui, el company m'ha aconsellat agafar només la petita... m'ha agradat moltíssim el que he vist en aquesta via!
Juerrrrrrrr... mossa... amb l'excusa de la busqueda dels liquens i demés biodiversitat... t'estás possant més forta que el vinagre.. :-))))
Una abraçada. plena de muntanyes..
Hola Pekas! gràcies pel teu comentari! ojalà d'alguna forma, el que intento comunicar en aquest blog arribi a moltes persones i puguin admirar la bellesa d'aquest món microscòpic!
progressar no és ser més fort, progressar és compartir i associar-se per arribar on individualment seria un estat inassolible!!!
gràcies a persones com tu, que m'heu recolzat i ajudat puc conèixer millor aquest univers vertical!!! una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada