Aquesta Setmana Santa he pogut disfrutar d'uns dies d'escalada, molt bona companyia i molt bon temps a Riglos.
Diumenge 4/04 anem a la via Galletas al Mallo Fire.
La roca, conglomerats al·luvials del Miocè, està habitada per aquests líquens de color negre, gris, marró fosc, que quan s'hidraten amb la pluja tenen colors més clars, verdosos i lluents, amb aspecte d'algues. A tota la via trobem aquest tipus de líquens, més abundant a les fissures o plecs resguardats del sol, majoritàriament del gènere Collema.
Els colors grisos i negres que veiem des de lluny són tal·lus liquènics on el fotobiont és un cianobacteri. Aquests organismes van ser els primers que de l'aigua van passar a la superfície, a la terra. El valor ecològic, l'antiguitat d'aquestes colònies de microorganismes està encara per descobrir.
Fins fa pocs anys, totes aquestes parets de roca estàven allunyades de l'impacte humà, de qualsevol efecte que pertorbés un ecosistema que funcionava des de l'origen.
La via m'ha agradat moltíssim, el quart llarg és espectacular.
Fins fa pocs anys, totes aquestes parets de roca estàven allunyades de l'impacte humà, de qualsevol efecte que pertorbés un ecosistema que funcionava des de l'origen.
La via m'ha agradat moltíssim, el quart llarg és espectacular.
L'Armand a l'inici del cinquè llarg.
Els llargs que resten fins al cim, són de xemeneia. A tota la xemeneia i a la paret trobem aquesta espècie de la família de les crassulàcies, el Melic de Venus (Umbilucus rupestris).
Ens havien dit que trobariem la xemeneia bruta, amb el que deixen els ocells, i suposo que com anàvem amb aquesta idea, no ens hem entretingut en aquests llargs.
I arribem al coll on acaba la via, i continuem fins al cim a La punta no importa.
Agafo algunes mostres del que trobo al cim.
A les roques orientades al Nord he trobat aquests líquens foliacis, umbilicats.
A les zones on tenim més hores de sol, trobem aquests líquens heliòfils, de colors més clars, dels gèneres Caloplaca, Lecanora, Acarospora.
Digne de comentar també, el teixos (Taxus baccata) que trobem a l'arribar al coll, al final de la via, exemplars excepcionals!!!
I arribem al coll on acaba la via, i continuem fins al cim a La punta no importa.
Agafo algunes mostres del que trobo al cim.
A les roques orientades al Nord he trobat aquests líquens foliacis, umbilicats.
A les zones on tenim més hores de sol, trobem aquests líquens heliòfils, de colors més clars, dels gèneres Caloplaca, Lecanora, Acarospora.
Digne de comentar també, el teixos (Taxus baccata) que trobem a l'arribar al coll, al final de la via, exemplars excepcionals!!!
Moltes gràcies, company, pels consells, la ressenya, i per haver-te reservat aquesta via!
5 comentaris:
felicitats, nose....fa molt que la vai fer i la recordo com una gran via..amb aquells talls interiors de xemeneia!!
salut i bones escalades
Bernat
Hi Chesa.
Me alegro de que el tiempo os acompañara.
Envidia y vida sana.
Salu2
Hola Bernat, gràcies pel comentari. Es una via molt maca, clàssica, d'aventura, m'ha agradat moltíssim anar descobrint els diferents microhabitats...
tinc la sort de que em queden moltes vies i molt per aprendre!
Hola Fernando, gracias, estas vacaciones en Riglos y luego en Llafranc, han sido espectaculares!!! un abrazo!!!
Carai senyora Chesa, no deixes de sorpendre'm. FELICITATS tot una via. I tu dius que hauriem d'anar a escalar plegats? uyyy quina por en fas; conyes apart m'alegro moltissim de la teva activitat, jo conec poc Riglos però les vies que he fet sempre les he trobat molt disfrutones i dures, aquesta que has fet sempre me l'he mirat, com estar d'equipament?. que cal portar?.
Ah otra cosa, la explicación de los liquenes mu bien, de nota, je je je; ja te lo deciamos nena tu vales mucho.
Una abraçada
Gràcies Mingo, gràcies pel comentari. La via esta equipada, cal portar mínim 8 cintes, hi ha ressenyes que et marquen més material i que la fan més complexa. Els passos difícils estan equipats per a progressar en artificial. Els trams més fàcils o de xemeneia estan nets.
Publica un comentari a l'entrada