5/5/09

Serra de Comiols- Via Chiricahua Roc (190m, MD+/Ae)


Diumenge, després del dissabte a Vilanova de Meià, anem a la Serra de Comiols. L'Armand em proposa aquesta via, en aquesta paret impressionant de conglomerat excel·lent i orientació Nord.

Al peu de via hem trobat això, que no és un liquen, hehe! però que imagino algú ho haurà deixat per a que ho trobin...


La via m'ha agradat molt, equipada amb parabolts, fa possible un itinerari diferent als que es trobaven en aquesta serra. Gràcies a la generositat del Joan Vidal, hem pogut disfrutar d'una bona ascensió.
L'aspecte de la roca, un conglomerat amb bolos de tamanys i composicions diverses, em transmet que tant a nivell de l'escalada, com dels líquens que trobarem, la via serà tota una descoberta.

A nivell de geologia, la Serra de Comiols (POlgp4= conglomerats massius i bretxes; POcgt= conglomerats massius. Oligocè).

Al ciment dels conglomerats s'observen diferents espècies de líquens foliacis.

A l'interior de les baumes que anem trobant a la via, observem colònies de líquens que creixen en llocs protegits de la pluja directa i del vent.

Als materials calcaris, trobem líquens endolítics, a sota, l'espècie Verrucaria marmorea, que dóna un color rosa púrpura, a les roques que colonitza.

Arribant al cim.

Al cim, als bolos de roques àcides, trobem l'espècie Rhizocarpon grup geographicum, i altres líquens heliòfils.


Excepte al cim, on podem trobar líquens cosmopolites i que viuen amb zones riques amb nutrients i eutrofitzades, tota la paret denota un grau de puresa ambiental molt elevat.

La baixada es fa per una canal que queda a la dreta. S'han instal·lat recentment unes cordes que fan més fàcil el descens.

El paisatge que es contempla, tota la conca de Tremp, el Pirineu, és un regal pels ulls. Us recomano aquest increíble espai!!!

10 comentaris:

Llorenç ha dit...

Bon dia!! veig que vau ser dels que vau aprofitar "el dia després2!! pensava que ningú escalaria passada la festa!

es veu guapo el lloc i tranquil!

merci!

flx ha dit...

Hola Mariajo!
M'encanta llegir les teves piades amb aquesta descripció des d'un altre punt de vista.
Per cert...que quines vies mes maques i quins llocs. Molta enveja em fa!

salu2

Xavi ha dit...

Curiós el lloc! Algun dia hi haurem d'anar a escalar. Al ser una via de l'Indi segur que és bona. Però ja tens temps d'escalar i estudiar els líquens alhora???
Records!

Mingo ha dit...

Tu vas a escalar o t'enfiles per fer fotos de liquens? amb el que patim alguns per anar trobant les preses i tu ....per cert un lloc molt net, ho dic pel rhizocarpon. Bromes apart, enhorabona per la via, jo la tenia apuntada per quan faci més calor crec que al mati no l'hi toca el sol. Ah! he vist que tb has fet la via Lleida, a mi em va agradar moltissim. Vinga fiera fins la propera.

gatta ha dit...

Llorenç, Comiols val una visita o dues! Dissabte va ser genial fer la via Lleida, no vam matinar gaire, però! una abraçada!

Flx, gracias por tu comentari. Me lo paso bien haciendo esto, me divierte observar e ir conociendo las especies que son capaces de crecer en la vertical. Muchos escaladores me han comentado que les gusta este blog, conocer acerca de las especies que van apareciendo, los crecimientos, curiosidades... y que son más conscientes de que la roca no es un elemento inerte. Un saludo y hasta pronto!!!

gatta ha dit...

Xavi, el lloc, tranquil, amb sol de tarda, i amb bones vies i bona roca, val molt la pena.
Respecte a la teva pregunta, bonament faig el que puc, tinc molta sort amb els mestres i companys de cordada, i també, amb els líquens! A Catalunya, a la UB, hi ha el millor equip de liquenòlegs del món, entre ells, el Dr. Toni Gómez-Bolea, és també un gran escalador. Ha estat una sort per a mi poder conèixer i poder aprendre d'aquests grans mestres. També és una sort poder comptar amb companys de cordada que disfruten amb l'observació i la fotografia de la natura, pels quals escalar no és un esport ni una carrera cronometrada, és molt més. salutacions!

Mingo, gràcies pel comentari. M'agradaria escalar millor i conèixer més al voltant de la vida vertical, i en ambdós casos, només s'aconsegueix fent-ho, i amb això estic. Una abraçada!

joan asin ha dit...

Hola Mariajo, que tal la roca? he vist una piulada que no la deixa gaire be i es una via que tinc a la llista per fer.Gràcies per l'assessorament amb els meus problemes de bog.

gatta ha dit...

Hola Joan, gràcies a tu! La roca és un conglomerat excel·lent, a mi em va agradar molt. Tan aquesta via, que està assegurada amb parabolts, com les altres vies -amb menys equipament, com la Club Paraiso- existents a la zona es mereixen una visita a aquesta paret. Una abraçada!

Gatsaule ha dit...

Gatta, quin ritme que portes! M'ha agradat saber d'aquesta paret, no coneixia a ningú que hi hagués anat, i sempre que passo pel coll me la quedo mirant....

gatta ha dit...

Hola Gatsaule! tu si que portes un bon ritme! La Serra de Comiols és un lloc maquíssim, tant per escalar com per a passejar. Em va sorprendre no trobar ningú més en aquest lloc, i el dia d'abans, a Vilanova, que haguéssin darrera nostre, com 3 cordades per a pujar la Lleida.
Salutacions!!!