Per a moltes persones, la primera vegada que contemplen una flor de neu, Leontopodium alpinum, és un moment únic i molt especial. Una flor que pot resistir el fred, les tempestes, la foscor del gel, però que davant els actes innobles, la petjada humana, la seva bellesa i les seves delicades defenses poc poden fer.
Potser aquesta flor ens fa pensar que és necessari fer alguna cosa, que ens agradaria molt que els nostres fills, i els seus, surtin a la muntanya i puguin continuar contemplant aquestes obres mestres de la natura.
A Catalunya hi ha moltes plantes autòctones que necessiten ésser respectades i protegides. Penso que només el coneixement i la cultura faran possible una mirada tendra, respectuosa i compromesa cap a la protecció de la nostra riquesa natural.
Petrocoptis crassifolia subsp. montsicciana i Delphinium fissum subsp. bolosii són dues espècies de plantes que necessiten protecció, la primera es considera com a espècie vulnerable, i la segona està en perill d'extinció. Aquestes dues plantes apareixen en els estudis sobre la regulació de l'escalada al Montroig. Per a preservar aquestes espècies, i moltes altres, serà necessari fer un canvi en els nostres hàbits, en els de totes les persones que caminen, corren o escalen en el medi natural.
A Catalunya, des del 2008, hi ha una nova normativa per a conservar la biodiversitat, per a aturar la desaparició de més espècies autòctones, el Decret 172/2008, de creació del catàleg de la Flora Amenaçada de Catalunya.
En aquest document es distingueixien tres annexes: el primer serien les plantes en perill d'extinció, el segon les plantes vulnerables i el tercer, les espècies de la flora estrictament protegides.
Petrocoptis crassiflora subsp. montsicciana (fotografia extreta d'ipcena - DEIXEU EN PAU EL CONGOST DE MONT-REBEI)
En el darrer Annex, es relacionen les localitats amb les espècies protegides en cada cas.
Al Ministeri de Medi Ambient, també trobareu una relació de les espècies en perill d'extinció a nivell de la Península.
En aquest enllaç us podeu descarregar en format excel la relació de les espècies.
2 comentaris:
Ei Gatta! No puc estar-me'n d'elogiar la molta feina que fas i aquesta entrada concretament. D'acord, cal tenir nocions prèvies i entretenir-s'hi una estona, però els documents són plens d'evocacions, líriques fins i tot... Una silene a les illes Medes, la carnívora dròsera al massís de les Cadiretes, una cua de cavall a la Garona i al Montseny, una minuàrtia relicta a l'Aubenç... Fràgil bellesa menuda i sense cap preu.
Hola Girbén, gràcies pel teu comentari. Cal fer difusió de tota la flora que podem perdre, moltes vegades per manca d'informació, d'ètica, de respecte...
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada