19/5/09

Sant Honorat - Agulla del Corb - Via Anasazi


Aquest cap de setmana hem estat al Solsonès i l'Alt Urgell, dissabte tornem a la Móra Comdal, en breu la resssenya i la crònica, i diumenge anem a Sant Honorat, a l'Agulla del Corb, a la Via Anasazi.
El paisatge és espectacular, al blog del Xavi-Alt Urgell, trobareu una informació molt treballada sobre la zona.
La via m'ha agradat molt i m'ha permés fer + pràctiques dels tallers de la setmana passada.



POCc = Conglomerats amb nivells de gresos i lutites. Fàcies proximals del sistema Al·luvial 5.
POgac = Gresos, argiles i alguns canals de conglomerats. Fàcies mitjanes del sistema Al·luvial 5. Rupelià.
Encara que us agradi poc o gens la geologia, aquest espai és màgic, està ple de formacions capritxoses, de baumes, de colors i formes que ens denoten un canvi de materials i de les biodermes que els colonitzen.




Als conglomerats trobem aquests líquens de color negre, a la matriu del conglomerat.


Sobre roques bàsiques i conglomerat trobem aquesta espècie de líquen blanc, Diplochistes ocellatus. (a sobre, a sota detall dels apotecis)

A sota, l'espècie Toninia sedifolia.

Al primer llarg hi ha una franja de gresos i s'han erosionat de forma molt diferent que els conglomerats, creant uns petits desploms que criden l'atenció.

En aquests gresos, trobem una flora liquènica diferent. Als espais on circula aigua s'aprecien colònies de cianobacteris, que produeixen aquests colors grisos i marrons sobre les roques.

El segon i tercer llarg són de conglomerat -per a mi excel·lent- i permeten una visió impressionat de les Roques de Sant Honorat.

Quan arribem al cim veiem l'ermita de Sant Salvador del Corb, una construcció romànica que hi ha pròxima a l'Agulla del Corb.

La flora liquènica del cim té poc a veure amb la que pot viure a la vertical i als desploms. Al cim trobem líquens heliòfils, de colors clars, associats amb ambients rics en nutrients -deposicions d'ocells-.





La Roca del Corb, de tornada... un espai on sembla que el temps ha decidit detenir-se i conservar magnífics elements de la flora. A sota, Ophrys scolopax, dels prats de la Casa del Corb, una de les orquídies que podem trobar en ambient mediterrani.

Les orquídies, la més gran família botànica existent, amb més de 25.000 espècies, es consideren les plantes més recents en el procés evolutiu. Aquestes plantes necessiten la col·laboració, la simbiosi amb un fong per a germinar les llavors i poder desenvolupar-se.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

hola gatuna,ençicador el lloc ,les fotos ,i sobre tot els liquens.et feliçito per la bona piulada.una abraçada.sergi (Alella). no anabau a les agudes??

en Girbén ha dit...

Valga'm! Quina de llocs selectes que vas coneixent! Si la bellesa pot ser densa i enrevessada, el Corb-Sant Honorat és dels millors llocs on trobar-la. És com una orquídia convertida en paisatge.

gatta ha dit...

hola Sergi, el Serrat de Sant Honorat és un espai que convida a deixar-se impregnar pels sentits, és un lloc que val la pena conèixer. La sortida de les Agudes està prevista pel 31-05, a veure si t'animes!!!

Hola Jordi, gràcies pel comentari, un espai amb microclimes, amb diversitat d'ecosistemes i plens d'històries de maquis i de dones valentes. Una passada!!!

Fernando ha dit...

Hi Mariajo.
No lo conozco en persona pero por las fotos es muy bonito, un gran paisaje.
Salu2

gatta ha dit...

Hola Fernando, merece la pena la visita al Serrat de Sant Honorat, para mi ha sido una increíble sorpresa. un abrazo!

Indi ha dit...

El llòc es molt maco i tranquil, però la roca no es tant bona, aixó de que en els llargs de dalt es excel.lent..., durant l´obertura varem tenir que netejar molt i sanejar llastres i còdols sueltos,i allargar els seguros costava molt, i ara amb tot aixó i les repeticions ja es acceptable.
Salut i a tibar-li.

gatta ha dit...

Hola Indi, gràcies pel comentari i per la via.
Suposo que valorar la qualitat de les roques és una tasca molt poc objectiva. Hi ha qui disfruta al conglomerat, amb la incertesa i la recerca constant de l'equilibri. Des del meu punt de vista i opinió, i per comparació a altres conglomerats propers (Comiols, Móra Comdal), vaig torbar una roca molt sólida i a més... amb una flora liquènica diversa i abundant.
Salut i bones escalades!!!

festoon ha dit...

mariajo, es que no pares! t'hauré de demenar que em treguis a escalar un dia d'aquests!
felicitats per l'activitat
salut i a tibar
karles

Mingo ha dit...

Quan veig les teves fotos penso que m'he de comprar una bona càmara, pq amb les compactes les fotos de plantes i liquens no queden massa bé. M'agrada molt les vies que fas, algunes les he fet però la majoria les tinc a la meva llista de pendents. Una abraçada guapa. Tinc unes fotos teves de quan eres joveneta, perdona molt molt joveneta. Quan pugui les escanejo i te les envio

gatta ha dit...

Hola karles, gràcies pel comentari, unes vies molt wapes, i tant! a veure quan quedem de nou amb tota la family! una abraçada!!!

Hola Mingo, lo de la càmara, és un pes més que has de carregar, però a mi em compensa. Certament unes vies i uns entorns maquíssims he pogut conèixer darrerament. Fotos meves??? hehehe!!! salutacions!!!