21/12/09

Cladonia mediterranea: la molsa blanca dels pessebres, un liquen rar.


Cladonia mediterranea

La molsa blanca que tradicionalment hem fet servir als pessebres i per a les decoracions del Nadal, en realitat no són molses -briòfits- si no líquens del gènere Cladonia.
Als països escandinaus, aquests líquens constitueixen la base de l'alimentació dels rens, i l'espècie més abundant és la Cladonia stellaris. Aquesta espècie potser ja no existeix a la Península Ibèrica. Des dels països nòrdics s'havien exportat aquests líquens a tot el món per a les decoracions del Nadal.

A la regió mediterrània, tenim un líquen que s'hi assembla molt, la Cladonia mediterranea. La recol·lecció massiva que s'ha fet en els darrers anys posa en perill aquesta espècie. Aquest aprofitament forestal dels líquens, innoble, no controlat, que s'allunya molt de la imatge del passat, d'aquells avis amb els seus néts, que anàven al bosc més proper, a cercar molsa verda, molsa blanca, suros, vesc, grèvol... i que volien portar a la llar, les textures, els colors, els aromes del bosc. Una recol·lecció respectuosa, caminant de puntetes, per no fer malbé res més que el necessari, una recol·lecció que afavoria la dispersió i propagació dels líquens.


No permetem que els líquens, la molsa blanca, aquests éssers tan particulars, que es neguen a ser cultivats, que creixen a un ritme que no és el nostre, lentament, que són els coralls dels boscos, acabin dins d'una capsa, envasats amb plàstic i éssent un producte més de les prestatgeries.

És possible que en un futur proper, aprenguem a fer aprofitaments sostenibles dels boscos, i amb la informació i el coneixement de les espècies, poguem canviar les tendències actuals.

Existeixen altres espècies que potser no tenen l'aspecte blanc dels líquens nòrdics, però que són abundants i no presenten, en aquests moments, problemes d'extinció. Altres líquens del gènere Cladonia: Cl. rangiformis i Cl. furcata, podrien considerar-se per a la seva utilització en les decoracions nadalenques i alliberar del perill d'extinció a la Cl. mediterranea.

+ informació a: Llimona, X. & A. Masó (2007). La molsa blanca. El nostre pessebre pot posar en perill una rara espècie de líquen. Mètode 55: 19-21


Cladonia rangiformis



Cladonia furcata

Bones Escalades i Feliç 2010!!!


Aquests Nadals, no us perdeu l'exposició:

Els líquens, un món en minitaura
Centre d'Informació del Parc de Collserola
Horari d'obertura: és de 2/4 de 10 a les 3 de la tarda, tots els dies de l'any, excepte Nadal, Sant Esteve, cap d'any i Reis.
Ubicació: Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, al km. 4,7
Telèfon: 93 280 35 52 Fax: 93 280 60 74

+ info

20/12/09

Líquens de Montsagre d'Horta per Xavier Romero, Amunt!


El Xavier Romero, Amunt!, s'ha fixat en els líquens, les seves textures i colors que vesteixen les roques, calcàries i dolomies, de Montsagre d'Horta.


Els Ports de Beseit, un espai que val la pena conèixer!

15/12/09

Exposició: Els líquens, un món en miniatura


La Sílvia, amb la mascota de l'exposició, en Cladoni.

El passat 23 de Novembre es va inaugurar al Parc de Collserola, l'exposició:
Els líquens, un món en miniatura.


L'exposició ens proposa un viatge als paisatges en miniatura que formen els líquens.

La Sílvia i el Gerard, observant amb la lupa algunes mostres dels líquens que es troben a Collserola.
Usos i aplicacions dels líquens
Els plafons estan pensats per a donar una àmplia informació sobre els aspectes més rellevants de la Liquenologia, i també, despertar la curiositat i fer pensar als més petits sobre aquests éssers singulars. En Cladoni ajudarà als visitants més joves de l'exposició a formular i respondre unes curioses qüestions.

Crèdits de l'exposició
No us ho perdeu!!!!
Centre d'Informació del Parc de Collserola
Horari d'obertura: és de 2/4 de 10 a les 3 de la tarda, tots els dies de l'any, excepte Nadal, Sant Esteve, cap d'any i Reis.
Ubicació: Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, al km. 4,7
Telèfon: 93 280 35 52 Fax: 93 280 60 74

1/12/09

Via Flipp Natural (220m, MD+). Paret de Sant Miquel

Montsec d'Ares, Paret de Sant Miquel - Via Flipp Natural

1ª Asc. 12-10-09 María José Chesa i Armand Ballart


La Paret de Sant Miquel: fantàstics afloraments de roques calcàries del Mesozoic.

Enllaç Mapa Geològic IGC

El nom de la via? doncs en honor als Flipps Matinals, però en aquest cas flippant amb el dia lluminós i càlid que vam disfrutar, i amb la il·lusió de poder compartir aquestes ganes de conèixer i viure la vertical que tenim.

És una via desequipada, un itinerari en lliure que permet de la forma més assequible, ascendir a la Paret de Sant Miquel - Serrat Alt del Cap del Ras.
Dur joc de tascons, bagues llargues, aliens, camalots nº2, nº4, o com veieu a sota, el material que més us agradi.

Vam flippar amb la quantitat i qualitat dels líquens. Aquí us he fet una mostra del que podem trobar en aquestes parets i en aquesta orientació del Montsec d'Ares.

A peu de via, a pocs metres de terra trobem aquests tal·lus de color blanc, amb apotecis immersos, criptolecanorins, de l'espècie Aspicilia calcarea. Els puntets negres del voltant són líquens del gènere Verrucaria.

També a peu de via, a pocs metres de terra, trobem liquens foliacis del gènere Physcia.

Si mirem amunt, veiem diferents tonalitats de marrons i grisos. Cada un d'aquests colors és degut als líquens i altres biodermes que colonitzen les parets.

El color gris-blavós de fons és degut a les colònies de cianobacteris, que constitueixen una bioderma, una pel·lícula de vida, que vesteix tota la paret.

Les taques de colors més fosques, si mirem d'aprop, es deuen a aquests líquens negres, fongs liquenitzats d'aspecte gelatinós, que viuen en simbiosi amb cianobacteris.

Aquests líquens gelatinosos poden suportar temperatures extremes, +150ºC/-100ºC, poden deshidratar-se i mantenir-se anys en forma latent, quan s'hidraten semblen algues marines. A l'haver-se associat amb cianobacteris, tenen el punt de compensació (capacitat per a fer fotosíntesi a altes temperatures) dels més alts que es coneixen.
En síntesi, que són dignes d'estudi, poden amb tot, menys amb la contaminació antròpica i la pluja àcida.

A les escletxes i irregularitats, trobem espècies de colors clars, a sota Diplotomma epipolium.

La roca calcària es troba colonitzada per líquens endolítics o cianobacteris.

Líquens endolítics del gènere Verrucaria, a sobre.

Als degotalls, aprofitant l'humitat intermitent de la roca, hem trobat aquests líquens foliacis umbilicats de l'espècie Dermatocarpon miniatum, a sobre. En aquesta paret només l'hem trobat en una fissura, no és massa freqüent.

La textura i el color de la roca està determinat pels líquens i cianobacteris que la colonitzen.
Les taques de color rosat que veieu a l'esquerra, a sobre, són degudes als pigments del liquen endolític de l'espècie Verrucaria marmorea.

A les escletxes trobem una altra espècie molt vistosa de color blanc Toninia candida.




Al cim, a les mateixes roques però amb horitzontal o poc inclinades, es desenvolupen unes biodermes molt diferents a la vertical, degut a la presència de més nutrients (deposicions d'ocells) i menys temperatura que amb l'orientació Sud de la Paret.

És molt freqüent l'espècie cosmopolita Lecanora muralis, a sobre.

A sobre, Caloplaca biatorina, que podem trobar a les roques carbonatades de l'estatge montà a l'alpí.

Diplotomma epipolium, a sobre, molt abundant a les roques del cim.

El sol marxa, abans ens regala uns colors i una llum que fan d'aquest moment un instant únic i irrepetible.




Aquest divendres 4/12/09, l'Armand Ballart presenta el seu treball, "Aventura Vertical" a Valls, a la Sala Sant Roc - Plaça del Pati, a les 19:30h.
Què és el que tenen aquests ulls que són capaços de mirar i materialitzar els somnis?