Biodiversitat i Escalada

Moles del Pessó. Collegats.
Foto: Armand Ballart

L'any 2010 ha estat declarat l'any de la biodiversitat. M'agradaria, des d'aquest espai, sensibilitzar sobre la necessitat de coneixement i respecte als fràgils ecosistemes que trobem a les parets.
Parets que han estat segles, mil·lennis, gaudint una tranquilitat absoluta, es troben ara amb una altra espècie, que de forma intermitent, freqüenta aquests sensibles hàbitats verticals.
M'agrada escalar per conèixer millor la flora i les líquens que poden viure a la vertical i m'agrada moltíssim coincidir amb altres escaladors que senten el mateix, la necessitat de preservar per al futur aquests espais extrems i els fràgils éssers que els habiten.

Durant aquest any tenim previst fer algunes sortides de biodiversitat i escalada. Si esteu interessats en participar o col·laborar, contacteu!

Petrocoptis crassifolia subsp. montsicciana.
Sector Dispensari. Foto: Edu Plana
Aquest clavell de roca ha estat una de les espècies presents als documents de la Regulació de l'Escalada al Mont-roig, Sant Llorenç de Montgai i Camarasa. + informació


Mallos de Agüero (Huesca)
Foto: Javier Puente (Medi Ambient - Huesca)
Conèixer les espècies de plantes, la seva fisiologia, la seva ecologia, la seva vulnerabilitat davant la freqüentació humana és indispensable per saber el grau d'impacte sobre els ecosistemes.



Erodium rupestre. Agulles, Montserrat
Foto: MJ Chesa
La cargola, una de les plantes amenaçades a Montserrat i a Sant Llorenç del Munt. Cal intentar fer atenció a no trepitjar els cims i les carenes, que són els espais on trobarem principalment aquesta espècie.


Ramonda miconi. Miranda de les Bohigues, Montserrat
Foto: MJ Chesa
Espècies com l'orella de l'ós, que viu a les escletxes de les roques calcàries i dels conglomerats, malgrat no sigui una espècie amenaçada en altres àrees, pot desaparèixer de les zones on es netegen de forma indiscriminada les presses i fissures.



Saxifraga longifolia. Cara N Pedraforca
Foto: Joan Altimira (Aranya)
Semprevives, saxifragues, molses, líquens.... compacten, protegeixen les roques de la inclemència del vent, la pluja i les variacions de temperatures...



Rhizocarpon grup geographicum. Agulles-Montserrat
Foto: MJ Chesa
Tal·lus liquènics de segles, milers d'anys, que han estat testimonis d'esdeveniments que ara, amb les tècniques de liquenometria podem ser capaços de desxifrar.
Aquesta espècie que s'observa a la fotografia té un creixement de 0,2-0,5 mm any.



Squamarina cartilaginea parasitada per un fong liquenícola.
Moles del Pessó. Collegats. Foto: MJ Chesa
Les parets, les roques allotgen un micromón: líquens, fongs, bacteris, cianobacteris, briòfits, que constitueixen biodermes, petits boscos en miniatura que fan fotosíntesi, regulen la temperatura i humitat, absorbeixen partícules en suspensió -fan la funció de filtres, depuren l'aire- amb efectes sobre les parets i els boscos encara per establir.



Pinguicula longifolia. Ordesa
Foto: Albert Salvadó
L'atrapamosques o grasseta, que podeu admirar si us agraden les parets d'Ordesa i Añisclo, si és observada de lluny és una flor preciosa. Si t'aproximes una mica, pots veure que es tracta d'una planta "carnívora", que és incapaç de fixar el nitrogen atmosfèric i que ha d'aconseguir-lo de la quitina dels insectes. Una planta que per a la seva síntesi proteïca, per al seu creixement i la seva reproducció, necessita "menjar" insectes.



Us deixo un fragment d'un llibre que us recomano, sobre ecologia i biodiversitat, amb interessants històries que fan reflexionar.

Què seria de la regió del Serengeti sense lleons?
"Un paradís" exclamen totes les gaseles. Amb això coincideixen també els antílops, els nyus i les zebres. “Un paradís, un paradís”. Tampoc els rinoceronts o els hipopòtams lamentarien que el rei de la selva abdiqués, doncs en alguna ocasió les seves urpes havien estat massa a prop de les seves cries.

Les xifres de lleons, guepards i lleopards han disminuït dràsticament al Serengeti, però encara aquests felins continuen regulant les reserves d'altres espècies d’ungulats o animals amb peülles, que pateixen molt més a causa de les trampes i dels pèrfids trucs dels caçadors furtius. Els grans felins només s’ocupen de que aquests vegetarians no proliferin d’una forma desmesurada i causin altres danys, però ¿com expliquem aquesta història a un antílop o una gasela?

“Vinga, home, nosaltres no ens menjarem totes les herbes -diu una gasela- limiteu-vos a fer fora els lleons".

Doncs que sigui així, eliminem els lleons.

De seguida, les gaseles, els nyus, les girafes i les zebres sortiran a celebrar-ho amb un banquet desmesurat. Menjaran i menjaran, i com l’amor passa primer per l’estómac, es reproduiran com possessos, ja que no hi haurà cap predador que vingui a cercar la seva ració d’antílop o gasela, la seva població creixerà de forma brutal. Les cries es menjaran tots els brots i fulles fins que ja no quedi res per a menjar. I, mentrestant, altres espècies patiran la proliferació incontrolada dels ungulats. Vàries plantes estaran en perill d’extinció. Amb elles s’extingiran els insectes que d’elles s’alimentaven i pol·linitzaven, i a aquesta desaparició seguirà la de les aus. Aleshores el Serengeti començarà esdevenir una estepa.

De sobte, comença el clamor de que els lleons han de tornar ràpidament.

Els rinoceronts opinen que els felins tampoc eren tan dolents. Segurament es podrien establir pactes amb ells. “És clar, -diuen els nyus-, vosaltres estareu sans i estalvis i a nosaltres ens tornaran a devorar. Ni parlar-ne”. Però quan s’oposen als plans dels rinoceronts, els ungulats es troben tan debilitats que estan al límit de la mort, cosa que mai havia succeït quan vivien en companyia dels grans grocs depredadors.

“En aquest cas, només ajudaria una cosa, -diuen els rinoceronts-, vosaltres haureu de morir. A ser possible, en gran nombre. En cas contrari, tot s’enfonsarà”

“No, no, d’acord. On són els lleons?”

Al final tots volen que tornin els lleons, però això és impossible. El que s’ha extingit, extingit està. Aleshores tots miren amb expressió enfadada. “Què? Mai més tindrem lleons?” Grans lamentacions. Ningú s’havia imaginat que les coses havien d’anar així. “S’ha acabat el paradís. Tot ha anat a pitjor des de que no hi ha lleons".

Noticias desde un universo desconocido.
Frank Schätzing, 2007