Caloplaques del camí de la Font Soleia by The Puretas Climb

Avui, gràcies a la col·laboració del Danny, de The Puretas Climb, us presentem un tipus de líquens molt vistosos, que ha fotografiat a Sant Llorenç del Munt, a la Sardineta de Baix, camí de la Font Soleia.
Aquests líquens els podem trobar en roques calcàries i en conglomerat calcari de l'àrea mediterrània, en zones amb poca pluviometria. Es tracta d'uns tal·lus liquènics de color taronja i groc, que poden arribar a més de 10 cm de diàmetre, i que trobem en roques verticals i també poc inclinades, que pertanyen al gènere Caloplaca.

Aquest tipus de líquens crustacis -que s'adhereixen a la roca-, són relativament resistents a la contaminació i també poden desenvolupar-se sobre formigó i altres substrats artificials.

Tal·lus orbicular, amb lòbuls aplanats compatible amb l'espècie Caloplaca aurantia. 

Foto: Danny (The Puretas Climb)

Tal·lus orbicular, amb lòbuls convexos compatible amb l'espècie Caloplaca flavescens.  

Foto: Danny. The Puretas Climb.

Tipus d'espores del gènere Caloplaca.

Per a determinar algunes espècies de líquens, que a simple vista poden confondre's amb altres, es requereixen fer uns tests de reaccions químiques i microscopia del tal·lus i de les espores. En el cas del gènere Caloplaca, les espores tenen una forma molt característica, de "llimona", s'anomenen espores citriformes, dilatades a la part equatorial, fet que facilita la seva identificació.

Moltes Gràcies Danny!

Intenteu tenir respecte pels líquens de les roques.
Intenteu reduïr l'ús del magnesi i dels raspalls.

“La nostra feina ha de ser alliberar-nos a nosaltres mateixos ampliant el nostre cercle de compassió per abraçar amb ell a tots els éssers vius i la totalitat de la naturalesa i la seva bellesa”
Albert Einstein

"A human being is a part of a whole, called by us 'universe', a part limited in time and space. He experiences himself, his thoughts and feelings as something separated from the rest... a kind of optical delusion of his consciousness. This delusion is a kind of prison for us, restricting us to our personal desires and to affection for a few persons nearest to us. Our task must be to free ourselves from this prison by widening our circle of compassion to embrace all living creatures and the whole of nature in its beauty.".

Armand Ballart - Aventura Vertical - La PXB 27-05-10

El proper dijous 27-05-10 a les 21:30h, a la Panxa del Bou, a Sabadell, l'Armand Ballart ens convida a un viatge a través de la descoberta d'itineraris verticals, als indrets més coneguts, pintorescs i de vegades també màgics i remots de la nostra geografia.

A CLIMBER'S TALE. Extracte de la revista Alpinist 11.

A CLIMBER'S TALE. Extracte de la revista Alpinist 11

La conferència Aventura Vertical, està pensada tant per a fanàtics de l'escalada, en totes les seves disciplines i estils, com per a amants de la natura encara per a descobrir, dels paisatges extrems.

L'estil magistral, l'eficiència en cada pas, en cada moviment, que fa que cada kJoule sigui emprat de la millor manera possible, que cada acció en la progressió, en l'escalada sigui la més simple, la més clàssica i la més elegant.

La precisió de cada minúscul punt negre, que juntament amb els altres fa possible les precioses i úniques ressenyes d'escalada de l'Armand. La tendència a construir a base de poques paraules, tant sols de fet rere fet, via rere via, d'una xarxa de companys de cordada que en tots aquests anys, han fet possible aquesta magnífica projecció.

Extremòfils dels Volcans més alts de la Terra by Jordi Lalueza

Volcà dels "Ojos del Salado". Foto: Jordi Lalueza

El passat 29-04 vaig assistir a una conferència, amb aquest suggerent títol,  
ELS VOLCANS MÉS ALTS DE LA TERRA: OJOS DEL SALADO, PISSIS i BONETE, A LA PUNA D’ATACAMA  

Després de la presentació a càrrec del Raimon Portell, vam escoltar al biòleg-alpinista Jordi Lalueza, que ens va oferir les seves experiències i els seus coneixements de la zona biogeogràfica de la Puna de Atacama, corresponent a la part argentina, on hi ha els volcans més alts del món i uns paisatges on es desenvolupen éssers extremòfils. 

Us recomano aquesta projecció-conferència, un viatge a un dels llocs més inhòspits, i al mateix temps, bells del nostre planeta, de la mà d'una persona que transmet amb els seus dibuixos dels volcans i dels paisatges, amb el seu art i coneixement del món de la natura, l'escalada i l'alpinisme, l'esperit de l'aventura i de la descoberta.

 

Els éssers extremòfils, normalment microorganismes, són aquells que viuen o necessiten viure en condicions extremes  que serien excessives per a les condicions òptimes de vida, creixement i reproducció de la majoria d'organismes.


Volcà dels OJOS DEL SALADO (27° 07´- 68° 33´ Catamarca Límit amb Xile -  6.864 m. )
 Complex volcànic conformat per una àmplia caldera, coberta per conus piroclàstics i laves dómiques andesítiques a riolítiques.  La principal erupció va tenir lloc fa 1000-1500 anys, produint fluxes piroclàstics de pumita. L'activitat eruptiva més recent sembla que s'ha originat al cim, donant lloc a laves molt viscoses, conus i cràters d'explosió orientats en la direcció NNE. No s'han confirmat l'existència d'erupcions històriques, però el volcà mostra una persistent activitat fumaròlica i s'ha reportat una emsió de gas i cendres a l'any 1993.

Roca dels Ojos del Salado. 5.5oo m

Gràcies a la generositat del Jordi Lalueza, que ens va regalar una petita roca d'aquests volcans més alts de la Terra, avui a Vertilíquens podem conèixer més d'aprop aquests éssers extremòfils que poden viure en unes condicions límits de temperatura, dessecació i en alguns casos, elevats continguts de sals, pròpies del clima extrem del desert alto-andino dels Ojos del Salado.

Si observem la roca, la pedra, a simple vista, doncs veiem una roca blanca,  d'aspecte vidriós amb petits cristalls de mica, i pel que he llegit de la zona, és possible que sigui un tipus de riolita.

 

lupa binocular x10

Si s'observa a la lupa binocular, amb 10 augments, es poden apreciar petites colònies d'algues, molt deshidratades, que estan barrejades amb petits grans de sorra, formant una massa que ha quedat unida fortament a la roca.

  

lupa binocular x40 

Podem observar petites colònies esfèriques, d'aproximadament 0,1mm de diàmetre, de color verd fosc.

 

Cianobacteris i micelis de fongs. x1000 (objectiu d'immersió)

Observem al microscopi òptic diferents preparacions de les algues (cianobacteris) adherides a la roca. 

Cianobacteri Nostoc sp. x1000 (objectiu d'immersió)

Nostoc: Còlonies esferoïdals, constituïdes per una matriu mucilaginosa i amb coloració negrosa. A l'interior s'observen filament entrellaçats, amb cadenes de cèl·lules esferoïdals, saltejades per unes cèl·lules de major tamany, els heterocits (de paret gruixuda, sense pigments, present en moltes cianofícies filamentoses, capaç de fixar nitrogen i proveir l’alga de compostos nitrogenats)

Algues filamentoses i un fragment de mica. x1000 (objectiu d'immersió)

"Es probable que algunas veces, al hallarnos tendidos sobre la verde hierba, contemplando la callada labor de las hormigas y las andanzas de menudísimos insectos, hayamos deseado poseer por unas breves horas la facultad de algunos encantadores de cuentos de nuestra infancia, de poder disminuir y aumentar el tamaño a voluntad, con solo ingerir una dosis de cierto líquido de propiedades maravillosas. Entonces las agujas de los pinos serían troncos tumbados, los animalillos aparecerían a nuestro lado como gigantes y los hongos más humildes elevarían sus copas como parasoles gigantescos. Todo un mundo que ahora apenas vislumbramos se desplegaría en un magnífico cuento de hadas. Y al respirar de cerca el hálito húmedo de tal cantidad de seres vivos nos sentiríamos más capaces de encariñarnos con la vida, al convivir con ella en el escenario donde parece levantarse lentamente del barro a través del musgo."

Donde Empieza la Vida. Ramón Margalef.  (Progresos del Mundo, Ed. Scientia, 1943), recollit al llibre Algues, Jaume Cambra (Ed,  Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici, 2003). 

Moltes gràcies Jordi!!! 

Lichens et mousses. Fontainebleau by German Cano

Grup de Roques a l'entrada de Barbizon Foto: Fontainebleau - rétro

El bosc de Fontainebleau és un lloc que des de fa segles, ha captivat a escriptors, artistes, músics, naturalistes, alpinistes, escaladors... pel joc de colors, textures i vida sobre les pedres.

Els blocs de gres, petits fragments de quars, cimentats per una matriu de gel de sílice, són el substrat ideal per al creixement d'unes espectaculars biodermes.

Les biodermes són les comunitats, els microecosistemes formats per algues,  bacteris, cianobacteris, fongs, líquens i briòfits, que colonitzen les roques.

El German Cano, d'Urtx Vertical,  ens ha lliurat aquestes fotografies de la seva darrera visita a Fontainebleau, aquest abril 2010.

 L'eléphant. Foto: Fontainebleau - rétro

" Bosc emblemàtic i pioner en l'escalada en bloc, és una mostra de tradició, estil i respecte amb l'entorn. En un ambient més que freqüentat, l'ús de bones pràctiques com el drap per espolsar les pedres i eixugar-se les mans, així com l'ús moderat dels raspalls i magnesi, permeten escalar en un mosaic liquènic i vegetal en molts sectors del bosc. Tanmateix, l'ús excessiu de magnesi i raspalls en blocs mitificats, han deixat mermades de forma irreversible algunes línies úniques.

German Cano. Urtx Vertical  "

Aquest indret sorprenent forma part La Reserva de la Biosfera de Fontainebleau.

5 800 espècies vegetals, de les quals 1.350 espècies de fanerògamenes

450 espècies de briòfits (molses i hepàtiques)

3000 espècies de fongs

i més de 500 espècies d'algues i líquens

Fotos: German Cano. Urtx Vertical.

Moltes gràcies German!!!