Balma d'Arcalís - Esperó Doppelmayr 90m (MD-)

Després d'una jornada de roca i aigua a Rialb, diumenge matí el dediquem a aquesta preciosa i simpàtica via de la Balma d'Arcalís. L'itinerari està equipat amb parabolts i pitons, molt interessant per la seva curta aproximació i el seu caràcter llaminer, com l'ha definit l'Armand.

A nivell de líquens, les roques metamòrfiques àcides, són un festival de colors i textures. Aquí us he fet una petita tria:

Pleopsidium flavum (groc); Umbilicaria sp. (gris)

Umbilicaria decussata

Xanthoria elegans

Rhizoplaca chrysoleuca

Sporastatia testudinea

Tota la via està plena de líquens, en funció de l'orientació, l'exposició al sol i a la pluja, anirem trobant un tipus o un altre de líquens. Els espais on es posen els ocells també tenen unes espècies associades.

Al darrer llarg de la via hi ha un despreniment recent de roques i es pot observar la gran diferència en els recobriments liquènics i el temps que les superfícies estan exposades a l'atmosfera.

El cim, orientat al NE, a més dels líquens saxícoles (que colonitzen la roca) té una abundant flora de líquens terrícoles (del sòl).

Rhizocarpon grup geographicum (groc) i Umbilicaria cylindrica (gris)

Umbilicaria cylindrica (gris)

Al cim, a les superfícies planes on resulta més fàcil que la roca es fissuri, hi ha diverses espècies del gènere Cetraria.

Cetraria nivalis (verd clar) amb Thamnolia vermicularis (gris clar dreta)

Cetraria islandica (liquen d'Islàndia)

Tot un món en miniatura que mereix el nostre respecte i protecció.

Intenteu seguir els camins marcats, els líquens del sòl són sensibles a les trepitjades i a la massificació.

Respecteu els líquens de les roques són una informació molt valuosa que dia a dia anem descobrim.