"...vamos a echar nuevas raíces,
por campos y veredas,
para poder andar ..."
Somos
"Serenamente hablando,
quiero indicar
los nombres que me hicieron
posible el avanzar"
Serenamente hablando
Murió un ser humano. Murió un poeta. Murió un profesor. Murió un cantautor. Murió el político. Murió un abuelo y un padre para muchos. Murió un trocito del alma de Aragón. Murió José Antonio Labordeta. Pero aunque físicamente ya no está con nosotros, su espíritu nos acompañará siempre.
Sus canciones, sus versos, sus libros, su humanidad, son el ejemplo para muchos y no tan solo para los aragoneses.
Abuelo, siempre te recordaremos con tu mochila a cuestas, o con tu guitarra en las manos, o dando lecciones de verdadera política en el parlamento.
Desde donde estés, sigue cantando para nosotros ese canto de libertad.
1 comentari:
Per als qui som persones de bé i apreciem la noble gent aragonesa i les seves terres o en provenim, només podem sentir admiració i respecte per qui ha estat un referent cultural y humà per a milers -si és que no han estat tots- d'aragonesos. José Antonio Labordeta va ser un home excepcional, un fill i germà exemplar que va cantar al seu pare -mestre com ell- i al seu germà Miguel -poeta com ell- mort prematurament i l'alé truncat del qual ell va recollir perquè l'acompanyés al llarg del seu fructífer recorregut vital i amarés en tot moment la totalitat de la seva obra extensa. Marit, pare i avi també exemplar com ho testimonien la seva dona Juana, i les seves filles i netes que el duran amb ell per sempre, com ell va fer amb el seus ancestres, i així s'anirà esdevenint, no en tinc cap subte, per sempre en aquesta família exemplar que són els Labordeta, referents ineludibles dels aragonesos. Què faran ara els aragonesos sense José Antonio Labordeta, qui els dirà com és i què haurien d'aspirar què fos Aragó?
Polvo, niebla, viento y sol,
y donde hay agua una huerta.
Al norte los Pirineos:
esta tierra es Aragón
Al norte los Pirineos
y al sur la sierra callada.
Pasa el Ebro por el centro
con su soledad a la espalda.
Dicen que hay tierras al este
donde se trabaja y pagan.
Hacia el este el Moncayo
como un dios que ya no ampara.
Desde tiempos a esta parte
vamos camino de nada.
Vamos a ver cómo el Ebro
en su soledad se marcha,
y con él van en compaña
las gentes de estas vaguadas,
de estos valles, de estas sierras,
de estas huertas arruinadas.
Aragón
José Antonio Labordeta
No tinc cap dubte que les seves filles i les seves netes recolliran el llegat del seu pare, qui va recollir a la vegada el llegat del pare i del germà, i juntes enaltiran encara més la figura enorme de José Antonio Labordeta, que amb el pas del temps esdevindrà colossal, com la de Buñuel, com la de Goya, perquè així la reconeixeran els seus "paisanos", perquè així ho reconeixerà la història, la història que escrivim les dones i els homes de bé. Ens hem de confabular perquè mai no resti en l'oblit l'exemple de les persones íntegres si no volem que els nostres descendents quedin orfes de referents ètics i morals.
Publica un comentari a l'entrada