[...] 
Nous avons vu que chaque morceau d'ADN se repliquait et se transcrivait à un moment précis, dépendant de sa place le long de la molécule d'ADN présente dans tel ou tel chromosome. Il en est de même pour l'amplification. Or nous savons aussi que ces replications (partielles ou totales) et ces transcriptions sont induites par les signaux de l'environnement et se transmettent par téléaction. Nous pouvons donc dire qu'en fait l'harmonisateur est tout simplement l'environnement, mais ce qu'il va produire est d'avance structuré dans certain ordre. L'environnement ne fait donc que révéler, à des moments déterminés, un ordre preéxistant. Ainsi, dans le cas des cellules végétales qui on été baptisées totipotentes, il est possible de montrer que nous pouvons reproduire une plante entière en partant d'une seule cellule, ce qui veut dire qu'une seule cellule contient tous les gènes susceptibles de fabriquer n'importe quelle cellule ou partie d'un organisme complexe, tel qu'un arbre et même l'arbre entier.
Tous les chapitres sont présents et dans le bon ordre: il reste à comprendre le méthode pour le lire. Mais la mise en oeuvre de ce programme va metre en jeu des remaniements chromosomiques qui feront qu'à tel ou tel moment tel chapitre sera lu dans un ordre inéluctable. C'est cette opération qui assure la cohérence de l'organisme considéré. [...]
L'Alchimie de la vie, Biologie et tradition. Étienne Guillé. Ed.du Rocher, 1996.
M'encanta Béjart, he tingut la sort de d'admirar i disfrutar d'alguns dels seus ballets. Les fotografies són de Bolero.
La bellesa que se sent quan es dansa, quan les cél·lules es tornen intel·ligents, quan potser el centre de gravetat és a la punta del nas, quan una coreografia ha estat pensada, construïda, assajada i després interpretada... pura magia, misteri...
L'Alchimie de la vie, un llibre excepcional, obra d'un científic amant de la vida.
2 comentaris:
He atès la recomanació que em vas fer d'aquest llibre. En agraïment esbosso un primer comentari.
No el tinc -encara- però he tafanejat a la xarxa per saber de l'autor, i he llegit amb atenció el fragment que vas considerar substantiu...
Uf! És el primer que se m'acut dir,
veient com transita per terrenys fronterers (com el dr. Emoto, el del llenguatge de l'aigua). Tot i l'aval de la seva demostrable categoria científica, no tinc cap dubte que la majoria de col·leges el deu menystenir. No afavoreix gens al seu crèdit que la majoria d'adhesions les rebi de sectors paracientífics per no dir acientífics...
Tanmateix, i a l'espera de poder-lo llegir, he de dir que no crec que la Ciència (l'oficial) hagi resolt TOT l'entrellat de la Vida -això, ni de lluny!
Aquí és on cal recomanar el llibre "Sed sabios, convertíos en profetas" de Charpak (Nobel de física) i Omnès (a Anagrama).
Diria que aquesta flexibilitat per mantenir la ment sempre oberta, teòricament, als artistes ens hauria de venir de sèrie, però puc assegurar que no és així, que també, de servents del discurs "oficial" se'n troben a cada cantonada.
Per acabar -i fixa't si dona de sí la cosa- et diré que li recomanat el llibre a l'amic Nubla (tots dos estem malalts tant de recomanar-nos textos impossibles com d'escriure'ls), i ho he fet amb aquest comentari:
La comunicació, en els nivells més irreductibles de la vida, no és un mer afer químic, depèn de les capacitats musicals de l'ADN... Ai caram!
Quan algú diu que una música li arriba molt endins, i sabent de la
permeabilitat del sistema: vol dir que fins a aquest nivell de sintonia?
Un cop la semiologia clínica hagi desxifrat tots els paràmetres d'aquests senyals... Serà possible una efectiva composició terapèutica?
Espero haver deixat unes bones "vibracions".
Gràcies pel teu comentari, m'ha agradat força! Vaig descobrir l'Étienne Guillé, a una referència que feia en Jean Markale al llibre "Les tres espirals", i vaig trobar que intentar compaginar l'alquimia amb els coneixements actuals de la biologia era una proposta molt interessant.
M'apunto la teva recomanació!
Publica un comentari a l'entrada