5/2/08

per a tu Gerard!









IF


If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you
But make allowance for their doubting too,
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:

If you can dream--and not make dreams your master,
If you can think--and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: "Hold on!"

If you can talk with crowds and keep your virtue,
Or walk with kings--nor lose the common touch,
If neither foes nor loving friends can hurt you;
If all men count with you, but none too much,
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And--which is more--you'll be a Man, my son!



Rudyard Kipling (1865-1936).

col·lecció de poemes


Les traduccions fetes d'aquest poema, així com les interpretacions del mateix han desvirtuat en moltes ocasions l'esperit del seu autor. Les paraules, les idees, les obres d'art de vegades s'utilitzent, són emprades d'una forma diametralment oposada a la seva creació.

2 comentaris:

Xavier ha dit...

Gràcies per recordar-nos el conegut “Manifest de Principis” de l’autor, d’entre altres obres, del Llibre de la Selva, que és molt, però que molt més que un guió de cinema. Aquesta darrera frase “Teva és la Terra i tot en el que hi ha en ella, i el més important, seràs un home, fill meu” és brutal. Però a vegades penso, què els hi està quedant als nostres fills d’aquella Terra idealitzada pels intel.lectuals al segle XIX? Què hi trobaran en ella, quan la generació dels seus pares ho està enviant tot a pastar fang? Massa preguntes per a cap resposta convincent. Una abraçada i endavant amb la canalla!!

gatta ha dit...

hola Xavier, m'agrada compartir els llibres, les obres, les coses que em sorprenen.... simplement...

respecte al futur, tinc esperança... sóc optimista... i penso que els nostres fills tindran un món més humà, solidari i respectuós...

una abraçada