Aquest diumenge es feia la Cursa GELS-MOIXERÓ 2008. Teniem previst estar al control nº2, al Refugi de Sant Jordi, amb el Gerard, el meu fill petit que té 7 anys.
Ens aixequem a les 6h, plou, no gaire. Esmorzem i ens dirigim a Bagà. Continua plovent.
Total que a les 8:15, sortim des de Fontnostra, la sortida/arribada de la cursa, cap al Refugi.
El Gerard està molt ilusionat en tot això... El primer tram pujem amb la Mireia, la Marta i la Mare... i després elles es dirigeixen al control nº1, i nosaltres continuem fins al nostre. No para de ploure.
Pel camí el Gerard em crida, ostres, mira mama... vineeee!!!!! Ens trobem amb aquesta salamandra, la primera que troba el Gerard... jo feia molt temps que no em trobava una... i m'ha fet molta ilusió! La propera foto serà millor!!! jejeje
Comença a nevar, bastant fort, i fa fred... Estem a punt d'arribar al Refugi, i ens trobem amb la Isa, el Bernardo i l'Alba... que baixen! La cursa ha estat suspesa! la meteo fa impossible fer l'activitat prevista. Sap greu, per tots els participants que han vingut des de lluny, pels organitzadors, pels controls...
Però el fet de que plogui, de que nevi... és suficient per a que tot estigui compensat.
A les 12h estem tots a Fontnostra, mullats com si haguéssim caigut a una piscina, però contents d'haver estat aquí! El Gerard mullat, amb fred, i amb el desnivell i km que ha fet, té un somriure a la cara meravellós... i això em fa feliç!
Per part meva, m'ha agradat moltíssim fer aquest camí fins al Refugi Sant Jordi. Caminar pels Empedrats ha estat preciós i el camí fins a Coll del Pendís ha de ser maquíssim. Espero que podem tornat molt aviat!!!
Moltes gràcies al Jaume, Montse, Lluís, Isa, i a tota la gent del GELS!!!
4 comentaris:
Aquestes petites descobertes compartides, sovint son les que ens condueixen i ens apropen a aquest inacabable m�n de la muntanya...
Un bon inici pel teu fill.
i un desig profund perqu� trobi moltes m�s petitones salamandres.
No m'agrada gens el mal temps, però de tant en tant, i no se per què, un dia en que el temps no acompanya passa quelcom de màgic, i gaudeixo de la muntanya i la natura d'una forma que no trobo paraules per descriure.
Llegir les teves paraules ha estat com viure un dia d'aquests :)
a_nònim, gràcies!!! algun dia igual m'expliques q vol dir això d "desig profund"... potser: tenue, distant, proper, compromès, exposat? (ninguna d las anteriores es cierta?)
waldo! gràcies, celebro q t'hagi agradat! d vegades q les coses canviin, q els plans s'alterin obre tot un món d noves eleccions! és fantàstic no saber q ens deparen els temps i els llocs q viurem!!!
holaaa
aixi m'agrada, adaptar se i disfrutar de la muntanya, si plou, que plogui, que la munyanya mullada tmbe es maca.
el problema son els refredats posteriors ;-)
v'sss
Publica un comentari a l'entrada