21/10/08

Trobada de dones escaladores a Riglos


Aquest cap de setmana tornem a Riglos!!! trobada de dones escaladores!!!!
Molta gent coneguda, moltes cares noves, dos dies al·lucinants, malgrat la pluja que ens ha caigut. Teniem previst fer vietes als Mallos Petits, però tot era massa mullat. Aleshores, a mitja tarde, dissabte, esportiva sota les vies del Puro, i diumenge, unes vietes a los Volaos.

Ha estat divertit poder escalar amb la Leire Aguirre, la Sonia Casas... i conèixer a la Cecilia Buil, la Lisi Roig... i moltes altres dones que compartim una forma d'entendre el present... amb reptes... siguin més o menys difícils, intesos, exposats...

Moltes gràcies a totes!

BCN Team: Minerva, Gatta i Dovi...


...i sota la pluja... he pogut fer unes fotografies de líquens que es troben a les roques del Mallo Pisón, moltíssima pluja... líquens molt hidratats i amb un aspecte molt diferent al que habitualment tenen....
....doncs ja ho veieu... tots aquests colors negres, grisos que presenten de lluny a les roques... d'aprop poden ser éssers tan particulars com aquests....








Pero, ¡qué ligera es, qué móvil, mientras no sea mordida e inmovilizada por el dolor! Ella, la proscrita del mundo, enraíza en su landa salvaje, tiene prisa.....

La sibila de la ciencia padece su tortura, como la padecieron otras, la de Cumas, la de Delfos. Los escolásticos pueden declarar: "Es el aura, es el aire, que la hincha y nada más". Su amante, el príncipe del aire, la llena de sueños, de mentiras, de viento, de humo, de la nada. Inepta ironía. Por el contrario, la causa de su embriaguez no es el vacío, es lo real, la sustancia que demasiado aprisa ha colmado su pecho.

Es algo parecido lo que siente la sombría sibila, cuando, en una mañana de tardía primavera, alrededor de ella se produce, tanto o más violenta la gran explosión de la vida.

Y todo le pertenece, todo es para ella. Ya que cada ser le dice por lo bajo: "yo soy para quien me ha comprendido".

.... Ha dormido, ha soñado, ¡Qué hermoso sueño! ¿Y cómo explicarlo? El monstruo maravilloso de la vida universal había penetrado en ella; a partir de entonces, vida y muerte, todo, estaba en sus entrañas; al fin, a costa de tantos dolores, había concebido la Naturaleza.

J. Michelet, La Bruja. (JULES MICHELET. La Sorcière, Ed. Lacroix, Paris 1862)

10 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Veig que vau aprofitar el dia millor que les de Vilanova....

Llàstima no haver sabut que hi havia la Sònia, fa molt temps que no la veig i t'hauria donat un petit encàrrec per ella !

Mohawk ha dit...

No ens enganyis amb això de l'escalada que a tu el que t'interesa és veure els liquens de dalt de tot de la paret, eh! , ja, ja, ja...

Salutacions fieres i a seguir tibant-li!!

gatta ha dit...

hola Gatsaule, el reino de los Mallos és un lloc increíble, només per això, val la pena el viatge! no coneixia a Sonia

Mohawk, jaja! m'agrada poder veure amb els meus ulls la vida que pot desenvolupar-se a les roques, a la vertical, en espais extrems... i per aconseguir això... necessito tècniques d'escalada... i companys de cordada amb aquesta sensibilitat...

Mingo ha dit...

Ostres acabo de confirmar les meves sospites respecte a tu. Buff quina frase m'ha sortit; he rebut un correu teu i m'ha fet moltissima il.lusió, comprobar-ho.

gatta ha dit...

Mingo!!! q fort!!! vaig tenir molta sort aquell any al Joan March, quins temps!!! Me n'alegro moltíssim de retrobar-te!!!

Anònim ha dit...

Bien por esos animos!
Salud y a darle fuerte!

Saludos

festoon ha dit...

gatta!!!
vaja braços se t'estan possant amb les panzas rigleras!
d'aqui 4 dies ens estàs arrossegant per aquestes tàpies de deu amb el cartell de "se busca liquen vivo o muerto (preferentemente vivo)".

karles

gatta ha dit...

anònim, gracias por tu mensaje... ya sabes, con lo que hay siempre hacemos la mejor sopa! ánimos para ti también, por si algún dia tb los necesitas, jaja!

karles, això dels braços forts no s'improvisa... jeje! però com a bona "maña" tossuda i pacient... el millor encara ha d'arribar!!!! tinc molts projectes, somnis i es faran realitat!!!!

Pekas ha dit...

Quina por..... tanta dona... millor en aquesta ocasió.. em quedo amb els liquens... :-))))

petons plens de copos de neu...

gatta ha dit...

jajaja!!! ja ho pots ben dir!!! va ser dos dies excepcionals, tremendossss:-))))

molts petons!!!!