5/10/08

Agulles - L'Escorpí cara Est

RESSENYA EXTRETA D'onaclimb
Aquest dissabte hem estat a Agulles, i hem pujat a l'Escorpí, per la nova via dels germans Masó, amb els amics del CE l'Àliga. Hem fet dues cordades, JAntoni i JLuís, Ramon i jo mateixa. Ha estat una matinal molt maca, malgrat el fred i vent de primera hora.
Ramon a la R1 i J.Antoni que està arribant.


A la R1 trobo exemplars de Collema fuscovirens (les dues imatges de sobre), Xanthoria parietina (a sota de color carbassa) i Lecanora sp. (tal·lus blanc amb apotecis marrons).


El segon llarg és tal com marca la ressenya, però la roca en alguns trams es descomposa.
El tercer llarg, que s'inicia a la R2' té un començament complicat, a mi m'han fet falta els estreps i malgrat no volia, l'ajuda de l'alzina del costat. El primer seguro està lluny i no he pogut ressoldre d'una altra forma. Passat aquests primers metres, trobes el millor de la via!
Arribo a dalt i m'espera la felicitació d'en Ramon i una preciosa vista. Feia un dia molt clar, pel vent que bufava, a l'Oest veim la Torta (o la Mà), on s'està equipant una via. De seguida arriben el JA i JL.

I a l'Est, Frares Encantats, una vista impressionant del Bisbe.
Després de mirar el que m'envolta i respirar tranquilament, miro el que hi ha a terra. El que trobo m'agrada, éssers ínfims, que colonitzen aquests espais. Ja sigui pel tipus de roca, per una pedra que fa una petita ombra, o per on circula l'aigua de les pluges, trobo diferents espècies característiques d'aquests microhabitats.


A sobre Caloplaca aurantia, apotecis de color taronja.

A sobre Diplotomma sp.

A sobre Collema polycarpon.

A sobre Rhizocarpon sp., característic de roca silícea àcida, que l'he trobat a només una roca a tota la via. El creixement d'aquest gènere és lent, entre 0,1 i 0,3 mm/any. Si considerem que hi ha tal·lus aillats de 150 mm, és possible que estem parlant d'un liquen que porta (150 mm/0,2 mm/any) un mínim de 750 anys sobre aquesta roca.
Estudis de liquenometria a glaciars de la Patagonia, han datat tal·lus de Rhizocarpon de més de 6.000 anys.
Considerant les espècies i els seus creixements podem estimar el temps que les roques han estat exposades a l'atmosfera.
Haviem pujat pel Refugi Vicens Barbé des de Can Massana i ara tornem pel camí de la Foradada. Una imatge de l'agulla de l'Escorpí de tornada, una matinal molt wapa, moltes gràcies a tots!

5 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Escalar a Agulles sempre és especial, i més ho devia ser el dissabte, que feia un dia tan lluminós !

gatta ha dit...

Hola Gatsaule, va ser un dia molt especial, val la pena matinar i disfrutar d'aquest entorn excepcional!

Alpinaut.com ha dit...

Fantàstiques fotos!
A partir d'ara pujaré mirant els líquens.

Anònim ha dit...

bon dia!,
comentar que trobo "catxondes" o millor dit simpàtiques les fotos dels líquens. Així com poder combinar dues aficions... i com alpinaut també pujaré mirant els líquens... anna

gatta ha dit...

alpinaut, anna, gràcies per la vostra visita!
m'alegra saber que també us agrada aquesta visió detinguda i tranquila dels itineraris verticals!
salutacions!!!