29/5/09

Orxellers i buscadors d'iwatake: pioners en el món vertical

Avui us proposo un viatge en el temps. Un viatge a través de les cultures que han cercat el que viu a la vertical, a les roques, i s'han impregnat del misteri mateix que representa desafiar i pactar amb la llei de la gravetat.

Potser si sou de Mallorca o coneixeu la història de les Balears i les Canàries, sabeu qui eren els orxellers -urxellers a ses illes, orchilleros a les Canàries-.

Camí de Ronda de Llafranc a Tamariu.


A sobre i a sota, Tal·lus d'orxella. Roccella phycopsis.


Els orxellers arriscaven la seva vida per anar a cercar a les roques l'orxella. L'orxella, Roccella sp., és un liquen que creix a prop del mar, a les roques orientades a sobrevent (barlovento). L'ambient del mar, de les gotes d'aigua salada sobre les roques crea unes condicions úniques per al creixement d'una flora liquènica espectacular.


El coneixement d'aquest liquen en el Mediterrani es perd en el temps. S'havia emprat per a produir el color púrpura, associat a les divinitats i al misteri. També ha servit fins fa pocs anys, per a la producció de l'indicador de pH anomenat tornasol.


Diverses espècies del gènere Roccella. Extret de Pereira 1854


Gravat d'un orxeller. Emile Lassalle 1832, extret de "La recolección de la orchilla en Gran Canaria"

Procediment per extreure la substància tintòria de l'orxella, extret d'aquí.

La perillositat en la seva recol·lecció, el creixement lent dels tal·lus liquènics i la substitució per productes de síntesi han fet que l'orxella hagi passat a la història. També han passat a la història els orxellers, persones que van desenvolupar tècniques, eines i estrategies per a moure's i treballar a la roca.

Molt lluny del Mediterrani, al Japó, es coneix també un ofici perillós que va fer desenvolupar sistemes per a recol·lectar les més preuades delicatessen que creixen a les roques. En aquest cas, tripes de roques, líquens de l'espècie Umbilicaria esculenta, coneguda com a Iwatake.


Hiroshige II, 1860


Una altra imatge de recol·lectors d'Umbilicàries. Any 1850

A sobre i a sota, exemplars de l'espècie Umbilicaria esculenta.

Aquests tal·lus liquènics tenen en molts casos centenars d'anys, ojalà se'n faci un aprofitament que no derivi en l'extinció d'una nova espècie. Als restaurants japonesos podreu trobar Iwatake, és un menjar molt valorat per a la cultura nipona.

La vida que es desenvolupa a la vertical, a les roques, té molt poc a veure amb el que creix arran de terra. Us convido a conèixer-la i a protegir-la.

7 comentaris:

Fernando ha dit...

Bonita e instructiva.
Salu2

Anònim ha dit...

hola gatuna moltes gracies per la informacio,es de molt grat saber aquestes coses ,ja que comvivim tots plegats en aquest mon vertical.fa anys vaig veure uns minerolegs que collian tambe a parets alpines cristalls minerals per ornament.osigi que aquest ofici encara te vida.be ,una abraçada i felicitats pel blog,estas al top ten.sergi(Alella).

gatta ha dit...

Hola Fernando, gracias por el comentario. La belleza siempre está en los ojos del que observa. Un abrazo!

Sergi, m'alegra el teu comentari. Penso que és enriquidor conèixer el que estas veient en un itinerari vertical, el que hi ha viu adherit a la roca. salutacions!!!

Xavi ha dit...

Molt interessant l'explicació. Fa anys havia fet cursets de natura (flora, fauna...), però els líquens normalment quedaven fora dels temaris. Va bé veure que més enllà de còdols, forats i escletxes on posar els tascons i els "friends", a les parets també hi ha altres organismes vius.
Suposo que més d'un orxeller va acabar estimbat fent la seva feina, molt arriscada. Em recorda una mica, tot i que és d'un altre àmbit, els actuals recolectors de percebes, que lluiten entre les onades per collir aquests bitxets.
Salutacions i encantat d'haver-te conegut a la festa d'Ullastrell.

gatta ha dit...

Hola Xavi,
gràcies pel teu comentari. Certament els líquens i les biodermes són poc conegudes en general. M'agradaria des d'aquest espai donar a conèixer aquest món microscòpic que sosté i fa possible la vida tal com la coneixem i disfrutem.
Observant els llocs, les roques, on havien arribat a enfilar-se els orxellers, per tot el Mediterrani i les Canàries, em fan sentir un gran respecte per aquestes persones.

Encantada també d'haver-te conegut! una abraçada!!!

Jaumegrimp ha dit...

La segona foto sembla la d'un fons marí, amb les seves actínies i tot! curiós món aquest dels orxellers!

gatta ha dit...

Hola Jaume, passejant pel camí de ronda, les parets que queden orientades a Tramuntana i Llevant, pots trobar-te uns líquens espectaculars, en moltes ocasions endèmics, que només es troben en aquestes condicions de roca, proximitat al mar, humitat, vent...
salutacions!