17/6/09
El vol de l'home ocell - Les Agudes
Aquest diumenge hem estat al Montseny, a la sortida de líquens i escalada. Finalment, la nostra cordada va fer la via el Vol de l'home ocell. Feia molt temps que no havia estat per les Agudes, i m'ha fet moltíssima il·lusió tornar-hi.
La geologia i els líquens d'aquesta zona són molt interessants. Al primer llarg de la via, tenim un material granític alcalí, i els líquens que hi trobem seran molt diferents als que colonitzen les roques metamòrfiques, que hi ha després de la primera reunió.
A sota, una imatge del granit alcalí del primer llarg.
En aquest material alcalí trobem aquests líquens:
Tephromela atra, a sobre i detall a sota.
Un líquen umbilicat molt abundant, Lasallia pustulata, a sota.
I diferentes espècies del gènere Pertusaria.
Sobre granit trobem també aquest tal·lus de Candelariella sp., a sobre i a sota detall.
A partir de la R1, trobem el contacte entre les roques ígnies i metamòrfiques.
Veiem exemplars molt grans i amb molts apotecis de tal·lus del gènere Umbilicaria.
Umbilicaria sp. a sota.
Pleopsidium chrolophanum. a sobre
En aquesta zona de contacte en la línia de la R1, trobem roca colonitzada per Rhizocarpon grup geographicum i Dimeleana oreina, detall a sota.
Des de la R1 fins al cim, són molt abundants els tal·lus de diferents espècies del gènere Umbilicaria i de Rhizocarpon.
Detalls dels apotecis (estructures negres on hi ha les espores) d'Umbilicaria.
Tal·lus de l'espècie Lecanora muralis, un liquen present també als entorns urbans.
En replans exposats al vent, trobem aquests tal·lus de líquens fruticulosos del gènere Ramalina.
Detall de tal·lus de Ramalina sp.
Si voleu aprofundir en el tema, podeu consultar la Tesi Doctoral del Dr. Néstor Hladun, Aportació a la flora, morfologia i vegetació dels líquens de la part alta del Montseny
Una jornada inoblidable!!! Moltes gràcies a l'Antonio, per tots els coneixements que has compartit, i a l'Armand, per la fantàstica ressenya i l'ajuda per a fer realitat el meu somni!!!
11/6/09
Trouble with lichen (HVS 5b) Bamford, Peak District
Avui una troballa interessant, pels amants de la ciència ficció, i potser no tan ficció.
Fotografia reproduïda amb autorització de Keith Sharples, de Climbing07. Visiteu la seva web!
Aquest llibre de John Wyndham, és la història de les històries, quelcom que trobem a tot arreu on arribem a la mateixa essència.
Dos bioquímics, en investigacions paral·leles, descobreixen un liquen que produeix una substància única, l'Antigerona, capaç d'alterar l'envelliment humà.
Però el problema és que aquests líquens són escassos i no hi ha per a tothom. Aleshores el que passa sempre, guardar el secret i que només se n'aprofitin els privilegiats, o que arribi a tothom i torni una altra "febre de l'or" o millor dit, una "febre del liquen".
"This is not the age of reason, this is the age of flummery, and the day of the devious approach. Reason’s gone into the backrooms where it works to devise means by which people can be induced to emote in the desired direction."
John Wyndham, J. (1960), The Trouble With Lichen. Penguin Books. pg. 91.
5/6/09
Petrocoptis crassifolia subsp. montsicciana; Delphinium fissum subsp. bolosii

Per a moltes persones, la primera vegada que contemplen una flor de neu, Leontopodium alpinum, és un moment únic i molt especial. Una flor que pot resistir el fred, les tempestes, la foscor del gel, però que davant els actes innobles, la petjada humana, la seva bellesa i les seves delicades defenses poc poden fer.
Potser aquesta flor ens fa pensar que és necessari fer alguna cosa, que ens agradaria molt que els nostres fills, i els seus, surtin a la muntanya i puguin continuar contemplant aquestes obres mestres de la natura.
A Catalunya hi ha moltes plantes autòctones que necessiten ésser respectades i protegides. Penso que només el coneixement i la cultura faran possible una mirada tendra, respectuosa i compromesa cap a la protecció de la nostra riquesa natural.
Petrocoptis crassifolia subsp. montsicciana i Delphinium fissum subsp. bolosii són dues espècies de plantes que necessiten protecció, la primera es considera com a espècie vulnerable, i la segona està en perill d'extinció. Aquestes dues plantes apareixen en els estudis sobre la regulació de l'escalada al Montroig. Per a preservar aquestes espècies, i moltes altres, serà necessari fer un canvi en els nostres hàbits, en els de totes les persones que caminen, corren o escalen en el medi natural.
A Catalunya, des del 2008, hi ha una nova normativa per a conservar la biodiversitat, per a aturar la desaparició de més espècies autòctones, el Decret 172/2008, de creació del catàleg de la Flora Amenaçada de Catalunya.
En aquest document es distingueixien tres annexes: el primer serien les plantes en perill d'extinció, el segon les plantes vulnerables i el tercer, les espècies de la flora estrictament protegides.

Petrocoptis crassiflora subsp. montsicciana (fotografia extreta d'ipcena - DEIXEU EN PAU EL CONGOST DE MONT-REBEI)
En el darrer Annex, es relacionen les localitats amb les espècies protegides en cada cas.
Al Ministeri de Medi Ambient, també trobareu una relació de les espècies en perill d'extinció a nivell de la Península.
En aquest enllaç us podeu descarregar en format excel la relació de les espècies.
2/6/09
Les Muntanyes d'Or - Tivissa
Aquest diumenge hem estat a Tivissa. Fa unes setmanes el Josep Enric em va dir que fliparia amb aquest lloc, i tenia raó, és un lloc preciós, amb vies clàssiques obertes pels millors escaladors catalans, i sectors d'esportiva ideats i equipats elegantment.
Som una bona colla: Fina, Pilar, Eli, Toni, Josep Maria, Gerard i Josep Enric.
JLc = calcàries i dolomies taulejades amb intercalacions de margues. Lias.
JLb = Bretxa dolomítica. Lias inferior.
llegenda geològic E 1:50.000

Anem al sector d'esportiva proper a l'ermita de Sant Blai, i fins a l'hora de dinar tindrem ombra.
JLb = Bretxa dolomítica. Lias inferior.
llegenda geològic E 1:50.000

Anem al sector d'esportiva proper a l'ermita de Sant Blai, i fins a l'hora de dinar tindrem ombra.
Totes aquestes vies han estat equipades pel Josep Enric Castellnou. Les ressenyes es poden trobar al llibre: Escalades a les Muntanyes d'Or, Aj. Tivissa 1999. Josep Enric Castellnou.

En Josep Maria preparant-se per la via Liquen 2 llargs de 6b+, i la Fina a la Putamorfosi 25 m V.

La Pilar a la Putamorfosi, i en Toni i l'Eli a un 6a.

En Josep Maria preparant-se per la via Liquen 2 llargs de 6b+, i la Fina a la Putamorfosi 25 m V.

La Pilar a la Putamorfosi, i en Toni i l'Eli a un 6a.
Hi ha molts passos d'adherència i per ser la primera vegada que visito aquest lloc estic molt contenta amb les vies que he pogut provar, la Putamorfosi, m'ha faltat el darrer passet, i les vies de 100% adherència, cal practicar els passos de fe.
El Josep Maria equipant un V 100% adherència.
A la tarda anem al sector que queda sota del camí de l'ermita. En aquest sector hi ha vies equipades i altres que cal equipar, però resulta una tasca fàcil amb les fisures i ponts de roca que es van trobant.

El Josep Enric en aquests passos de fe que us deia abans.
A la tarda anem al sector que queda sota del camí de l'ermita. En aquest sector hi ha vies equipades i altres que cal equipar, però resulta una tasca fàcil amb les fisures i ponts de roca que es van trobant.
El Josep Enric en aquests passos de fe que us deia abans.
La Pilar i la Fina mirant la feina pendent per la propera vegada!
A nivell de líquens i flora, també flipes, és un paradís. A les coves, degotalls, trobem colònies de cianobacteris, que són aquestes taques negres que veieu a sota.
A les coves trobem també aquesta espècie característica de roca calcària, no assolejada, en ambient mediterrani, Dirina massiliensis, a sota.
Trobem també líquens molt vistosos, amb colors vius si ens atansem una mica per observar-los.
Tal·lus liquènic de l'espècie Fulgensia fulgens.
En aquest tipus de roca i ambient, abunden també els líquens endolítics, que desenvolupen el seu tal·lus a l'interior de la roca. En aquesta fotografia, observem l'espècie Verrucaria marmorea, molt visible pel seu color rosa púrpura.
En roques horitzontals i assolejades, trobem comunitats de líquens heliòfils.
Així que malgrat que des de lluny podem observar que les roques tenen un aspecte gris i mort, només cal apropar-se una mica per veure aquests microecosistemes que habiten les parets.
A l'esquerra, de color verd pàlid, Squamarina sp., tal·lus negres Collema sp., tal·lus groc amb apotecis vermells, Fulguensia fulgens.
Un dia genial! espero poder tornar molt aviat!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)