Biodermes de les parets de Canalda

Fa uns mesos vam fer una visita a Canalda i  vam poder fer algunes fotos i prendre alguna mostra de les biodermes de Canalda. Aquest post va agradar molt, i vam tornar per a conèixer millor la zona de les Esplugues.

És probable que els escaladors que coneguin les parets de Canalda, que es trobin a gust en aquests itineraris verticals traçats sobre aquest conglomerat  tan diferent als que l'envolten, amb abrasius "coralls", recobriments de "blau vellutat" i després de les pluges amb l'aspecte d'un fons marí, puguin intuir perquè són molt especials les roques de Canalda. Un conjunt de factors: la base geològica, l'orientació Sud de les parets, la intermitència en l'aportació de l'aigua (que va de períodes totalment inundats i freds a èpoques d'absència de precipitacions amb elevades temperatures) i l'absència de contaminació a l'aire; fa que les roques de Canalda estiguin colonitzades per unes biodermes molt interessants.

Les biodermes són uns recobriments que es desenvolupen sobre les roques i materials petris. Estan formades per diferents grups biològics: bacteris, cianoprocariotes, algues, fongs i líquens, entre els organismes més habituals i més rarament, alguns briòfits (molses i hepàtiques).

Les taques de diferents tonalitats que es troben als degotalls, les cascades i les parets de les Esplugues són degudes a l’existència de les biodermes. Aquestes biodermes poden suportar períodes de dessecació amb elevades temperatures i èpoques de condicions totalment oposades a les anteriors: d’hidratació constant i molt baixes temperatures.

Si observem el terra amb l’ajuda de la lupa, descobrir gran quantitat de líquens, cianobacteris, molses, falgueres, petites plantes. És molt vistós observar les colònies de Nostoc commune que es desenvolupen al terra, en forma de làmines mucilaginoses, i també a les roques, que moltes vegades formen colònies esfèriques perfectes.

Les roques de les Esplugues de Canalda a la primavera són un espectacle d’aigua i de colors. Les biodermes poden passar llargues temporades en estat deshidratat, latent, esperant a que l’aigua de pluja o del desglaç els hi proporcioni novament la turgència i el moviment de la vida. 

Per a l’estudi de les biodermes es necessita un microscopi òptic. La determinació de les espècies d’algues requereix dels coneixements d’un especialista, d’un ficòleg. Malgrat aquesta dificultat, amb una guia de referència i l’observació dels caràcters microscòpics, ens podem atrevir a conèixer alguns gèneres que podrem trobar a Canalda.

En aquest espai d’aigües netes i fredes, el Torrent de la Perdiu, hem pogut trobar diverses colònies del cianobacteri del gènere Rivularia.  Les espècies de Rivularia creixen en grups de colònies semiesfèriques que poden tenir consistència dura perquè s’incrusten amb carbonat de calci.

A les roques de les Esplugues, sota les cascades d’aigua trobem un altre cianobacteri, en aquest cas del gènere Scytonema. Aquests cianobacteris poden trobar-se en ambients fontinals de naturalesa calcària.

A les roques de les Esplugues, a les zones humides de matolls sota les cascades,on es crea un microambient àcid per la descomposició de la matèria orgànica, podem trobar colònies de l’alga cloròfita del gènere Mougeotia, una alga conjugada, que rep aquest nom per a la seva estratègia de reproducció. Al detall de la imatge de 400x es pot apreciar aquest mecanisme de la conjugació.

A les Esplugues trobem una cascada que s’ha format per l’acció de l’aigua i la deposició de capes de biodermes. Algues, cianobacteris, bacteris, fongs, un ecosistema en miniatura, que amb el pas del temps ha donat lloc a aquesta preciosa forma calcària que creix per damunt dels conglomerats de les Esplugues.

En aquestes formes calcàries d’origen orgànic es desenvolupen unes algues molt vistoses, de color carbassa lluent amb un tacte de vellut, del gènere Trentepohlia. El color taronja prové de l’acumulació dels carotens al citoplasma de les cèl·lules. També poden trobar aquestes algues del grup dels cloròfits als troncs dels arbres. El gènere Trentepohlia és d’afinitat tropical, per la qual cosa el localitzarem en ambient humits i que estiguin resguardats de la pluja i el sol directe.

Les tonalitats grises i marrons característiques de les roques de Canalda, ja siguin en disposició vertical, horitzontal o extraplomada, contenen milions de cèl·lules d’algues i de cianobacteris.

Amb l’ajuda d’un microscopi òptic, una simple roca, una pedra de Canalda, ens revela una gran abundància i diversitat d’algues i cianobacteris. Podem trobar líquens amb algues del gènere Trebouxia. Aquesta alga normalment viu amb simbiosi amb els fongs, rarament es troba en vida lliure.

A nivell de cianobacteris, les dues mostres que vam prendre de les Esplugues ens han permès identificar altres espècies compatibles amb els gèneres Chroococcus, Scytonema i Lyngbya. 



Animeu-vos a conèixer aquest micromón de les biodermes que es desenvolupen a les nostres muntanyes!

Extracte de la col·laboració de VERTILÍQUENS al llibre de la CAMINADA POPULAR DE CANALDA 2010. Moltes gràcies al Marcel Camps per oferir-nos l'oportunitat de donar a conèixer els nostres treballs!