9/1/10

La cara oculta del Moncayo


- Et sembla bé que ens arribem a aquell coll? Tindrem una bona vista.
- Bé, ens esperen per a dinar, i és tard, però ja que hi som...
Després de caminar uns 20 minuts, ja que la pista no permet continuar amb cotxe, veiem aquesta imatge d'aquesta vall, amb parets, agulles, formes capritxoses, filigranes.

No ens esperaven pas trobar aquest indret màgic, inexplorat, salvatge, però ja ens ho havia advertit el Chabi (Xavier en maño), "Calcena, la cara oculta del Moncayo os va a sorprender"


Una imatge del Moncayo nevat des del poble d'Oseja. El Moncayo, envoltat de parets que s'intueixen des de molts kilòmetres.

Molt a prop del poble, Calcena, parets de roca calcària, amb formes inèdites, autèntiques, amb vies d'esportiva, vies llargues i vies clàssiques.

Chabi i Karles apretant a les vies d'esportiva, un dia que el sol i la temperatura ho permeten!

Les agulles i roques que trobem de camí a Talamantes.

Les penyes i coves que es veuen des del poble de Purujosa.

A sobre i a sota, pedres amb líquens que trobem al poble de Beratón. El dia s'aixeca gris, fa un vent increïble en aquest poble, la temperatura comença a baixar, sota zero.



Els barrancs de les antigues mines de plata, camí de Talamantes.

Els cotarros de bodegues, a l'entrada de Calcena.

Purujosa, un poble amb encant als quatre vents.

Silenci, roca, coves i aigua. Un lloc per als amants de la natura, encara no classificada, no graduada.

Chabi, Karles & Co, marxen a fer un barranc.... nosaltres si que hi anirem, però a l'estiu! que no estem adaptats a aquest fred que ens està fent al pont de la puríssima.

El Chabi ens recomana, de camí de tornada, passar per Mezalocha, a prop de Zaragoza, a veure les parets on escalava la cordada Rabadá-Navarro.

Belchite, Alcañiz, Caspe.... i de seguida els Ports.

Moltes gràcies a tots per fer possible aquesta descoberta! molt molt especialment al Chabi, per tenir l'humor i la paciència d'organitzar aquestes trobades a Calcena.


Informació Calcena:

Mapa Calcenada

Escalada (Informació + actualitzada a la guia que s'ha editat recentment)

7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Tens raó, és sorprenent! Només conec el Moncayo clàssic d'un dia molt fred i ventós, i no té res a veure amb això!

mchesa ha dit...

Hola Gatsaule, si que vam tenir aquests dies molt vent i fred, però el lloc mereix una visita, compensa moltíssim els kilòmetres que has de fer per anar-hi.

Mingo ha dit...

Apart del paisatge la solitud que si respira ho fa més fantàstic.
Una abraçada i bon any

mchesa ha dit...

Hola Mingo, gràcies pel comentari. M'agrada molt conèixer aquests llocs remots, poc humitzats, que conserven uns paisatges, una flora liquènica, que en altres llocs, malauradament, han estat transformats en paisatges funcionals i inerts. Salut i bon any!

festoon ha dit...

ei mj!
va ser bó de tornar-nos a trobar, pero no façis massa publicitat de Calcena, que no hi cabrem, jejeje!
bromes a part, l'indret be es mereix una visita, dues i moltes més.
salut i a tibar

karles

en Girbén ha dit...

He fet el Moncayo lluitant gel de llei i he recorregut tot el curs de l'Isuela -un món remot-...
I Calcena és un lloc on la pau frega els 10 punts.
Però no sé si coneixes les Peñas del Castro Sant Mateo de Beratón, a la capçalera del riu..., una de les coses més escalables que mai han vist els meus ulls -agulles, torres i covasses!.

mchesa ha dit...

Hola Karles, gràcies pel teu comentari, records a la family!!!

Jordi, gràcies pel teu comentari. Vam estar a Beratón, i vam prendre nota dels barrancs, penyes i coves per a conèixer. El dia que vam estar, va començar a fer vent i fred, i amb els nens va ser impossible fer l'excursió prevista. M'apunto la teva suggerència per a la propera visita al Moncayo. Salutacions!