 |
| Barranc del Mascún. La Ciudadela i la Cuca Bellostas al fons. |
El Barranc del Mascún és un espai que ha captivat les mirades de caminants, escaladors, espeleòlegs, barranquistes. La batalla de l'aigua amb les roques calcàries que han donat lloc a unes formacions úniques d'obeliscs, ponts, arcs, coves i baumes, escenaris perfectes per a mites i llegendes dels éssers més fascinants. Les tonalitats marrons, carbasses, grises i blaves són degudes a l'existència d'unes biodermes, principalment de líquens i cianobacteris que colonitzen aquests ambients de conte de les mil i una nits.
 |
| La Ciudadela i l'agulla anomenada Cuca Bellostas, a la dreta |
Etimològicament, Mascún, pot provenir de l'àrab i aleshores voldria dir "lloc habitat pels esperits", també "mascún" vol dir "masón"... entre alguna de les possibilitats que he llegit sobre la zona.
 |
| La Ciudadela |
 |
| Barranc del Mascún |
És la primera vegada que visito el Barranc del Mascún, i vull fer fotos i observar la flora liquènica que colonitza aquests ambients. La Montse, l'Emili, el Joaquin i l'Armand volen repetir la via "El Espolón Loco", oberta per l'Emili i el Josep Mª fa ara tres anys.
 |
| Via Espolón Loco (115m, MD+) |
 |
| Líquens del Mascún |
La flora liquènica que trobem a les roques calcàries del Mascún pot semblar de lluny monòta i poc diversa, però només cal que observem d'aprop per a descobrir unes textures i cromatismes molt singulars, a l'alçada dels contes de fades i misteris que poblen l'aire d'aquest barranc.
 |
| Líquens endolítics. Verrucaria marmorea x2 tal·lus de color morat |
 |
| Diploschistes ocellatus x1,2 |
 |
| Diplochistes ocellatus x4 |
 |
| Collema fuscovirens x 2 |
 |
| Psora decipiens x4 |
 |
| Toninia opuntioides x3 |
 |
| Protoblastenia rupestris x 6 |
A la tarda pujem a l'agulla de la Cuca Bellostas, per la via normal, una via d'artificial oberta als anys 50. En aquest
link podeu trobar una ressenya detallada. Si voleu realitzar un itinerari de més dificultat, aquí teniu una
altra ressenya.
 |
| Cuca de Bellostas. Flanqueig inici L1 |
 |
| Cuca Bellostas. Via Normal. L3 |
 |
| Cuca Bellostas. R3 |
En aquesta zona l'escalada està regulada, no es pot escalar de l'1-12 al 30-06
+info
6 comentaris:
Ei enhorabona per la descoberta, aquesta la vaig pujar l'any 1979, una agulla molt estètica que s'hi ha de pijar. Records
Hola Joan,
moltes gràcies pel teu comentari, salutacions!!!
H MJ.
Nunca he estado en ese lugar y se bien guapo,... y fanático.
Hola Fernando, gracias por tu visita. Es un lugar que te va a encantar, es como salido de un comic de esos que te gustan tanto.
Un abrazo!!!
És clar que la pedra és pertinaç, com fora del temps; i que d'aquí gran part de l'estima que ens desperta. Però no puc deixar de recordar el Rodellar que tant freqüentàrem a finals dels 70 (ineludible era la cita de St. Lorenzo, per la seva festa major). Buit, sempre desert, trobàvem llavors al Mascún, com l'Alcanadre i tota la serra. I, enmig de tanta solitud, apreníem la lliçó dels seus resistents habitants amb sàvies converses que s'eternitzaven d'un dia per l'altre; un ensenyament sobre la realitat i la meravella que encara ara em fa companyia i servei.
Quan, no fa molt, vaig tornar-hi, la guàrdia civil ens va fer passar un hostil control abans de conduir-nos al càmping...
Com que em veig incapaç d'esborrar l'abrupta Guara que vaig aprendre, segurament no hi tornaré.
Hola Jordi,
gràcies pel teu comentari. Entenc perfectament el que dius, però per part meva, penso que és interessant adaptar-se al que la vida ens va portant, i ésser present i conscient del que s'ha fet i es pretén fer en un espai natural com aquest.
Sense l'esperit crític i l'acció de les persones compromeses, molt més actes i despropòsits contra aquests barrancs i muntanyes s'haguessin consumat sense cap veu discordant.
Sóc aragonesa, m'estimo molt aquestes terres i veure la massificació en els descensos de canons i en sectors d'escalada esportiva, i tots els estralls que provoquen, m'omplen el cor d'indignació. Però al mateix temps baixo barrancs i també pujo muntanyes, malgrat intenti no deixar rastre i no malmetre res, sé que això és impossible. Malgrat no vulgui, contribueixo a aquesta massificació que d'altra banda m'indigna.
Però bé, que sàpigues que amb un període de retorn de potser 500 anys, les pluges sovint s'ho enduen tot en aquests barrancs.
Publica un comentari a l'entrada