Sento una gran admiració per les persones que van somniar i van expandir els límits, que volien pujar als cims, al sostre del món perquè era allà...
Fa uns dies, a la Biblioteca del CEC vaig trobar una publicació sobre les primeres expedicions de reconeixement de l'Everest, i vaig pensar que potser hi havia un botànic o naturalista en aquests viatges.
Amb una gran sorpresa vaig veure que hi havia diverses cites de flora i líquens al llibre, i que a la llista d'espècies identificades també hi apareixien líquens.
Mount Everest, The Reconnaissance 1921
Les espècies que figuren a la llista són macrolíquens, força vistosos i que també podríem trobar als Pirineus.
M'agradaria molt que a les expedicions que actualment es fan hi hagués la sensibilitat i la curiositat per la descoberta de la natura que va haver en el passat. Ojalà els alpinistes d'elit tinguin en el futur més interès en conèixer el que hi ha també sota els seus peus, a les roques i a l'aire que els envolta en aquests espais de condicions extremes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada