13/4/08

Montserrat - Gorros



"Que es produeixi el miracle, com ocorre de vegades; que d'una banda i de l'altra de la fissura secreta sorgeixin de costat dues plantes verdes d'espècies diferents, cadascuna de les quals ha escollit el sòl més propici; i que al mateix moment es descobreixin a la roca dues amonites desigualment complicades, que testifiquen a llur manera una distància d'unes quantes desenes de mil·lenis: de sobte l'espai i el temps es confonen; la diversitat vivent de l'instant juxtaposa i perpetua les edats. El pensament i la sensibilitat accedeixen a una dimensió nova en què cada gota de suor, cada flexió muscular, cada panteix esdevenen altres tants símbols d'una història el moviment propi de la qual reprodueix el meu cos, al mateix temps que el meu pensament n'abarca la significació. Em sento banyat per una intel·ligibilitat més densa, al si de la qual els segles i les llegües es responen i parlen llenguatges finalment reconciliats."
"Tristos tròpics" Claude Lévi-Strauss.
Trad. Miquel Martí Pol. Ed. Anagrama 2005.


Aquest dissabte hem estat a Gorros, hem fet la via Badalona. Després de la pluja de divendres i d'una matinada boirosa, hem pogut disfrutar d'un dia fantàstic. Hem pogut fer unes fotografies de líquens i flora al·lucinants!!!
Parlant de l'orella d'ós, Ramonda myconi, amb el Joan, de totes les espècies precioses que es troben al massís, un altre escalador a peu de via... que s'encen una cigarreta i la típica conversa de que hauria de deixar de fumar.... Jo li comento que amb homeopatia, resulta que amb la mateixa planta Nicotiana tabacum, a microdosis, doncs que s'arriba a deixar de fumar. Parlem de les solanàcies, del Solanum nigra... i trobo que la seva mirada s'il·lumina... total que l'altre escalador, l'Enric, mira que hi ha gent pel món... resulta que és especialista en orquídies, que està preparant un treball sobre les orquídies de Catalunya...
Un dia increíble, en el que he pogut compartir rialles, admiració per la bellesa en sí, un dia d'observar, progressar i sentir d'una altra manera aquest espai i temps del que formem part.
Moltes gràcies Joan!
En aquest enllaç trobareu alguna foto més

i diumenge, doncs continuem a Montserrat, amb una bona "mestra" a la Paret dels Trons. Però diumenge toca "examen"....

3 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Estava genial Montserrat el dissabte després de les pluges del divendres, quina llum !

Amb les basses plenes d'aigua i d'amfibis i amb els troncs morts carregats de fongs i líquens !

Mohawk ha dit...

Em sembla increïble que es trobin tres escaladors a peu de via i no parlin de vies, ja,ja,ja...

Començar a escalar a Montserrat amb boira que després va deixant pas al sol és un dels millors espectacles que hi ha...

A tibar-li fiera!!

gatta ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris!

Gatsaule, imatges precioses d'aquest dia, un privilegi! el millor d'aquests moments és, potser, poder-los compartir amb les persones que et fan sentir la vida!

Mohawk! doncs si, estic afortunadament sorpresa d'haver-me trobat escaladors que coneixen i estimen la flora i els líquens d'aquest univers vertical!