4/8/08

Gorros i la conjectura de Poincaré


A la trobada de Merolla-Stars, anava d'estels però va acabar en molta pluja, vaig conèixer al Mohawk. Vam dir de fer una tapieta montserratina i aquest diumenge va ser el dia. Les vies escollides eren la Verbena de Sant Joan, al Trencabarrals i la Pere Navalón a la Gorra Frígia. En Jortx també s'aventura a la proposta.
Arribem al Trencabarrals, després d'haver pujat amb bona marxa pels degotalls i les "magnífiques" escales.
Al peu de via ombrívol trobo aquestes espècies de líquens, que aniré identificant.




I fem la via, Mohawk arriba a la primera R i jo segueixo. Comprovo el generós xiclet de la corda... he caigut uns metres, però no ha estat res. En Jortx se'n va al camí i ens fa unes afotus. M'ha costat molt arribar a la R... el Mohawk m'anava dient... vinga Gatta, que a la fissura trobaràs uns líquens akullunants!!! jaja!!!

En Jortx passa primer al segon llarg.

Em dedico a mirar la vegetació, els líquens i m'agrada trobar-me te de roca florit, Jasonia saxatilis (Lam.) Guss. En Mohawk també el coneix, però com tot, amb seny...
El segon llarg ja s'assembla una mica més al que coneixia de Gorros. Arribo ràpid al cim i contemplem una vista maquíssima.
Fa molta calor, la Gorra Frígia, malgrat la temperatura, està plena de cordades. Ens arribem fins al peu de via, ens mirem i en Mohawk ens proposa un plan B..... el Beso de la Mueteee!!!, fa massa calor per Gorros, i anem a la zona d'esportiva de la Magdalena Inferior.


Provo en topropillo i arribo a la R. Buff...
Mengem una mica, s'està bé aquí, a aquestes hores fa una bona ombra... Passen pel camí moltes persones, russos, eslovacs, mexicans... amunt i avall, amb xancletes, talons... en fin, imprevisible...
En la nostra conversa parlem de la informàtica, l'escalada i l'efecte blogger... Espais n-dimensionals, de topologia, del que veiem, no veiem i que costa imaginar... i estava clar, de la conjectura de Poincaré.
De baixada, tornem a veure el Trencabarrals, aquesta agulla "especial", de col·leccionista, penso, de cims de Montserrat. Quan vaig pujar a la Gorra Frígia, no em pensava pas que pujaria a aquesta agulla!
Tot baixant pel camí, flipo... però què és això? és belladona, Atropa belladona. Em sorprèn sempre la vegetació d'aquest increíble massís. Belladona, per l'atropina, que dilata les pupil·les i diuen que fa encara més maques a les que s'atreveixen a tastar-la.

Al camí de pujada, no les havia vist, i ara de baixada, trobem a cada recó ombrívol, un munt d'aquests megaforbis. Curiós... de vegades veus el que coneixes... el que t'ha cridat l'atenció... i a partir d'aquell instant... aquell objecte entra a formar part del teu espai, i ja és un nou amic conegut!
Moltes gràcies Jortx i Mohawk, pel que m'heu ensenyat, per la conversa i la paciència!!!
Arribem al P del "secretiv.marcel·lí" i estem deshidrats... anem al Refu, i quina sorpresa, la Raquel, amb un somriure immens, en Ramon i en Kletterer, que venien de la Boy-Roca a l'Elefant. M'ha agradat compartir aquesta estona, explicant els nous projectes, les vacances, rient amb els posts d'en kletterer... i en Ramon, donant idees per a nous blog-reptes.

7 comentaris:

Mingo ha dit...

Collons el sol os devia afectar molt, mira que parlar de Poincaré. Conyes apart, felicitats per la jornada, que tu aprofites molt.
Salut i roca ah i plantes tb

Mohawk ha dit...

La esfera tridimensional, también llamada 3-esfera o hiperesfera, es la única variedad compacta tridimensional en la que todo lazo o círculo cerrado (1-esfera) se puede transformar en un punto.

Ja,ja,ja el que fa el sol :P

M'agrada la foto dels tripi-liquens i gràcies a tu per compartir els teus coneixements. Sens dubte ja repetirem... pròxima estació: col·leccionisme a Frares + Cintes de Möbius, ja, ja, ja

A tibar-li!!

Marieta ha dit...

ei, m'ha molat això de la conjetura de Poincaré...m'ho he mirat una mica i, de moment, no he entès gaire res jejejeje...per això m'agrada. Per pensar-hi una bona estona (anys?)

Jortx ha dit...

Em sembla que la gent ja es comença a ensumar que les coses van anar al revés: primer vam trobar la belladona i després vèiem els espais n-dimensionals!!

Un dia ben entretingut, tot i la calorada que va caure.

Soooort!

Selene ha dit...

Ostres, des que conec el teu blog que no deixo de veure líquens per tot arreu!! És curiosa la gran quantitat i varietat que hi ha!!

Gatsaule ha dit...

Doncs jo us tenia a tots tres per persones assenyades....

Ja veig que hauré d'anar a lerta amb qui m'embolico quan torni al terròs !

mchesa ha dit...

Hola! moltes gràcies pels vostres comentaris!

Mingo, benvingut, certament m'agrada la geometria no euclidiana, i poder parlar-ne de tant en tant... és tb un bon exercici!

Mohawk, molt bé, m'encantarà segur aquesta nova jornada topològica!!! jaja!!!

Marieta, trobo molt divertit que es formulin teoremes, conjectures i que, potser, es tardin anys en demostrar-les. Una tassa i un donut són topològicament el mateix? Si sentiu curiositat, aquí us deixo un enllaç.

Jortx, doncs potser tens raó i tot, amb la calor que feia de bon matí, i tants compostos volàtils de les plantes, és possible que si... i sense adonar-nos!

Selene, m'agrada això que em dius, a veure si aviat podem organitzar alguna altra sortida liquenològica!!!

Gatsaule, jaja! va ser un dia divertidíssim, quina sort poder fer cordada amb el Jortx i en Mohawk!!! m'ha agradat fer una via no standard i poder parlar d'idees que per uns instants, et fan veure aquest univers fractal!