20/1/09

2009_01_19 Presentació de l'estudi sobre l'impacte de l'escalada a Montserrat


Ahir a la tarda es va presentar a Barcelona, a la sala Gaudí de la Pedrera l'estudi sobre l'impacte de l'escalada al Massís de Montserrat.
En aquests enllaços trobareu com s'explica la notícia, en funció de qui l'escrigui.


el periódico

flama.info

vilaweb

Per part meva, felicitar al Xavier, al Toni, i a totes les persones que han fet possible aquest estudi innovador pensat, fet, treballat per un col·lectiu que s'estima l'escalada però que té consciència de la necessitat de l'equilibri d'aquest microcosmos, com deia el monjo i escalador, Ramon Oranias, que és el Massís de Montserrat.
En aquest sentit comentar també l'opinió d'altres participants al torn de paraules, on des del coneixement del control de poblacions i els seus efectes sobre el medi, dir que causen més estralls els descontrols de poblacions de senglars i de cabres, que l'afluència respectuosa i discreta que normalment fem els escaladors.
També van haver-hi intervencions en el sentit del criteri dels equipaments i reequipaments, i la Comissió tècnica que gestiona va convidar a tothom a participar i a treballar per a millorar el present.
Em va agradar moltíssim la presentació i ojalà ben aviat aquestes dades, tot el treball fet minuciosament i amb aquesta il·lusió pugui ser accessible al col·lectiu d'escaladors.

4 comentaris:

Fernando ha dit...

Hi Mariajo-
Me alegro de la noticia, sólo les falta decir que el impacto es verdaderamente negativo real cuando la vía pasa justo por el nido del ave.
El titular de Barrabes me parec correcto y el El Periodíco en su línea, no miente pero presenta la noticia dando a entender otra cosa.
espero que le estudio sirva para justar la practica a la necesidad real.
Salu2

Edu B, aka Brdx ha dit...

La presentació d'ahir intentava ensenyar quin métode cientific s'havia utilitzat per obtenir les conclusions que van dur a terme el configurar el mapa de regulacions a Montserrat. Gràcies a aquest estudi sobre l'espai natural es va passar d'una proposta prèvia inicial molt desfavorable a una altre, ben "treballada", on es mostrava clarament que el impacte era molt menys i el que remanent era possible resoldre fent-se una gestió eficient per a tothom. Tot plegat ha esdevingut el que quedarà per la posteritat com a "model Montserrat".

Ara sols queda que altres gestors d'espais on l'escalada intervé apostin per aquest camí d'anàlisi i rigurositat. Des d'aqui, felicitar a la gran labor feta per en Xavi i les persones que han treballat amb ell.

Dues coses a esmentar: Per una part la intervenció de persones ahir exposant temes fora de l'ambit de la presentació que, com diria un persontage del contemporani, se'ls hi hauria d'haver dit: "Això avui no toca!".

Per altra part una pregunta curiosa doncs la resposta va se, més que evasiva, impotent: "Per què es permet les caçeres dins el Parc, es que el col·lectiu de caçadors disposa de "privilegis?"

Respecte als mitjans de comunicació, com diu el Fernando: Quien sabe, sabe, y el que no pa cabo (això, els que encara varem patir aquesta lacra, deixavan anar a la mili)

xavi ha dit...

gràcies mariajo. Ha estat un treball on hi ha intervingut molta gent, entre ells molts companys escaladors/res que m'han suportat amb paciència durant l'elaboració de l'estudi.
El Fernando té raó, els mitjans posen una mica el que volen...i el que els interessa...
Edu, en la teva línia: amb l'anàlisi que has fet, ho has clavat!!! Utilitzaré el primer paràgraf que has escrit... je,je

en Girbén ha dit...

Celebro tant l'acord aconseguit, com que t'ocupis d'anunciar-lo.
He llegit piles de comentaris sobre les regulacions de l'escalada, i quasi tots en un registre d'exigència de llibertat absoluta (alguns un seguit d'exabruptes descabellats i prou). Fins i tot, pensant en la democràcia sectorial -que és com van anomenar a França l'aparició del Partit dels Caçadors-, vaig imaginar un partit dels escaladors.

I, no tant per la situació present, força massificada, sinó com a previsió de la seva segura expansió en el futur, cal començar a regular l'escalada, i fer-ho des de la responsabilitat i des d'una entesa.
Fins i tot les sofertes roques tenen un límit.
Jordi