Aquest diumenge hem estat a Tivissa. Fa unes setmanes el Josep Enric em va dir que fliparia amb aquest lloc, i tenia raó, és un lloc preciós, amb vies clàssiques obertes pels millors escaladors catalans, i sectors d'esportiva ideats i equipats elegantment.
Som una bona colla: Fina, Pilar, Eli, Toni, Josep Maria, Gerard i Josep Enric.
JLc = calcàries i dolomies taulejades amb intercalacions de margues. Lias.
JLb = Bretxa dolomítica. Lias inferior.
llegenda geològic E 1:50.000
Anem al sector d'esportiva proper a l'ermita de Sant Blai, i fins a l'hora de dinar tindrem ombra.
JLb = Bretxa dolomítica. Lias inferior.
llegenda geològic E 1:50.000
Anem al sector d'esportiva proper a l'ermita de Sant Blai, i fins a l'hora de dinar tindrem ombra.
Totes aquestes vies han estat equipades pel Josep Enric Castellnou. Les ressenyes es poden trobar al llibre: Escalades a les Muntanyes d'Or, Aj. Tivissa 1999. Josep Enric Castellnou.
En Josep Maria preparant-se per la via Liquen 2 llargs de 6b+, i la Fina a la Putamorfosi 25 m V.
La Pilar a la Putamorfosi, i en Toni i l'Eli a un 6a.
En Josep Maria preparant-se per la via Liquen 2 llargs de 6b+, i la Fina a la Putamorfosi 25 m V.
La Pilar a la Putamorfosi, i en Toni i l'Eli a un 6a.
Hi ha molts passos d'adherència i per ser la primera vegada que visito aquest lloc estic molt contenta amb les vies que he pogut provar, la Putamorfosi, m'ha faltat el darrer passet, i les vies de 100% adherència, cal practicar els passos de fe.
El Josep Maria equipant un V 100% adherència.
A la tarda anem al sector que queda sota del camí de l'ermita. En aquest sector hi ha vies equipades i altres que cal equipar, però resulta una tasca fàcil amb les fisures i ponts de roca que es van trobant.
El Josep Enric en aquests passos de fe que us deia abans.
A la tarda anem al sector que queda sota del camí de l'ermita. En aquest sector hi ha vies equipades i altres que cal equipar, però resulta una tasca fàcil amb les fisures i ponts de roca que es van trobant.
El Josep Enric en aquests passos de fe que us deia abans.
La Pilar i la Fina mirant la feina pendent per la propera vegada!
A nivell de líquens i flora, també flipes, és un paradís. A les coves, degotalls, trobem colònies de cianobacteris, que són aquestes taques negres que veieu a sota.
A les coves trobem també aquesta espècie característica de roca calcària, no assolejada, en ambient mediterrani, Dirina massiliensis, a sota.
Trobem també líquens molt vistosos, amb colors vius si ens atansem una mica per observar-los.
Tal·lus liquènic de l'espècie Fulgensia fulgens.
En aquest tipus de roca i ambient, abunden també els líquens endolítics, que desenvolupen el seu tal·lus a l'interior de la roca. En aquesta fotografia, observem l'espècie Verrucaria marmorea, molt visible pel seu color rosa púrpura.
En roques horitzontals i assolejades, trobem comunitats de líquens heliòfils.
Així que malgrat que des de lluny podem observar que les roques tenen un aspecte gris i mort, només cal apropar-se una mica per veure aquests microecosistemes que habiten les parets.
A l'esquerra, de color verd pàlid, Squamarina sp., tal·lus negres Collema sp., tal·lus groc amb apotecis vermells, Fulguensia fulgens.
Un dia genial! espero poder tornar molt aviat!!!
4 comentaris:
Impressionant Tivissa!!
M'encanta.... llàstima de ser tan negat amb els tascons... necessito una classe del mestre Castellnou, je, je, je...
;)
Hola Mohawk, he vist al teu bloc que també coneixes la zona, un lloc excel·lent i molt tranquil.
Salut i bones escalades!!!
Hi.
Pues era verdad que se tenía que caminar poco, ¡asegurabais desde el coche!.
Bonitos los pasos de adherencia.
Salu2
Hola Fernando,
las vías y el entorno son una pasada, apúntalo para otra ocasión.
Un abrazo!
Publica un comentari a l'entrada