La via té orientació Nord, i dos llargs són de xemeneia, per la qual cosa, es disfrutava d'un microclima molt agradable, millor que a qualsevol altre lloc!
El primer llar està equipat per a progressar en artificial, 25 pitons, que amb la vegetació que hi ha, de vegades costen de trobar.
El color negre que observem de lluny d'aquestes roques és degut a la colonització de cianobacteris, fongs i líquens. A sobre, veiem tal·lus liquènics deshidratats dels gèneres Collema, Thyrea, Verrucaria.
Al primer llarg, abans d'entrar a l'ambient ombrívol i fresc de la xemeneia, a trobem altres líquens umbilicats (s'adhereixen a la roca per un punt central), el tal·lus de color gris més clar és de l'espècie Dermatocarpon miniatum.
Els dos llargs de xemeneia es disfruten en aquesta època de l'any. Potser en altres estacions resulten molt freds.
Dins de la xemenia trobem algues i líquens propis d'ambients tropicals.
El darrer llarg és impressionant, bones vistes dels Ports i de les parets més altes de les Roques de Benet.
Al cim trobem el llibre de piades, ja no és l'original, però igualment llegim a molts amics coneguts que també han estat aquí.
Al cim, un mosaic de formes i colors diversos, espècies de líquens heliòfils que poden suportar totes les hores d'insolació i altes temperatures.
6 comentaris:
Vau munta bli?...jaja, nosaltres vam munta per la Grisu-Segura, molt vona nia i reequipada...
gràcies pel comentari, la Grisú-Segura per a la propera visita a les Roques de Benet!
salutacions!
Caram quina disfrutada a les Roques.. si que són imponents si! La normal del puro ja té la seva història! Felicitats per aquesta romàntica escalada!
UNES FOTOS PRECIOSES.
Al setembre potser hi torno,vaig passar-hi uns dies i fer boniques escalades,però al Puro vaig voler pujar per l'A.G.Picazo i tansols vaig fer les dues primeres tirades,roca fiera,era tard i un xic incert el que quedava,
així que ara al llegir-te he recordat la bellesa de les Roques i dels Ports i encara tinc més ganes de tornar-hi!
Salut!
Felicitats Mariajo,estas feta una free climbina. Mira que són bonics els Ports.
Una abraçada
et feliçito pel post ,molt maco tot plegat.quines diferencies tant extremes en aquest maco recorregut.pasem de la deshidratacio a les zones tropicals.al que no sapige de que va aixo pensara que l'hi estas prenent el pel noo?salutacions.sergi.
Hola Buji, gràcies pel comentari. Desconeixia els Ports i m'ha agradat moltíssim aquest lloc. A veure si podem tornar aviat! Una abraçada!
Mingo, gràcies per la visita i pels ànims. És increíble la quantitat de llocs, de magnífiques parets i itineraris que hi ha per a descobrir.
Sergi, moltes gràcies. Al llibre de piades, molts escaladors havien fet l'ascensió per altres vies, i es podia rapelar amb més comoditat per la normal. L'Armand em va comentar que mai havia pensat fer aquesta via, que sempre l'havia fet servir com a descens, però de cara a observar microclimes, punts singulars, espècies de líquens exòtiques, segur que era una bona tria, i així ha estat. Si aquest plantejament d'observació motiva, aquest itinerari és únic i molt recomenable. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada