Al maig vam tornar a la Móra Comdal, aquest meravellós espai que vaig conèixer fa uns mesos. Aquí teniu la ressenya i una breu explicació. Si alguna persona decideix repetir la via, segur que prefereix descobrir, sense detalls previs, la màgia d'aquest lloc.
Móra Comdal - Via Perla de Segre
1ª Asc. 16-05-09 María José Chesa i Armand Ballart
De camí a la Móra, quan vam parar a Ponts, ens vam fixar en una botiga que hi ha a la carretera de la Seu, que té un nom molt elegant... Perla de Segre, i vam pensar que alguna via hauria de tenir aquest nom.
La Perla de Segre, un itinerari vertical on poder observar i estudiar la flora liquènica dels conglomerats del Solsonès en l'estat més pur.
De camí a la Móra, quan vam parar a Ponts, ens vam fixar en una botiga que hi ha a la carretera de la Seu, que té un nom molt elegant... Perla de Segre, i vam pensar que alguna via hauria de tenir aquest nom.
La Perla de Segre, un itinerari vertical on poder observar i estudiar la flora liquènica dels conglomerats del Solsonès en l'estat més pur.
Equipament mínim per a respectar la bellesa i llegir amb detall, a cada pas, el que l'entorn ens va explicant.
A sobre i a sota, imatges del primer llarg.
M'ha agradat moltíssim descobrir un lloc com aquest. És una gran sort per a mi tenir l'oportunitat i l'ajuda per a poder fer les fotografies i agafar mostres, en aquest viatge cap a la descoberta dels líquens i de les parets.
En funció del component del conglomerat, tindrem diferents tipus de tal·lus liquènics.
4 comentaris:
hola gatuna em trec el barret amb tantissima bellesa.quan dius el talus liquenic abundant entenc que aqui s'en troben de mes en quantitat,per la puressa de l'aire respecte a d'altres llocs??en fi una abraçada.sergi.(Alella).
Hola Sergi,
gràcies pel teu comentari. La quantitat i diversitat de líquens sobre les parets ens dona informació sobre el grau de puresa ambiental. D'altra banda, hi ha líquens nitròfils, que es troben a entorns humanitzats, i la seva absència també ens indica al voltant de la contaminació d'un lloc.
Salutacions!
Quin llocs més xulos que vas, no cónec massa el Solsonés, a més he vist que aquesta via no és cap repetició, doblement felicitats.
Algun dia m'hauràs de portar a escalar a aquests llocs. Quan pugui t'enviaré les fotos (no tinc scaner a casa i anar a la feina, em sembla que deu d'estar tancat).
Una abraçada. Ah aquest dies no et funcionava el blog
Hola Mingo, gràcies pel comentari. A veure si quedem algun dia. He estat fora el cap de setmana i no m'he enterat de que el blog no funcionava. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada