Els líquens a l'obra de Marcel Proust

Fa un temps vaig estar parlant amb el Dr. Xavier Llimona, un gran liquenòleg català, al voltant de la recerca que estava fent sobre líquens a la literatura. Em va suggerir que estudiés l'obra de Proust, que m'aniria trobant, amb paciència, moltes sorpreses.
- per on començo? -vaig preguntar-li.-
- no sabria dir-te... -em va respondre amb aquell somriure irònic de professor que dona només les pistes indispensables-

- d'acord, gràcies per la idea. -vaig respondre-

Le temps retrouvé. Marcel Proust.
.....

Chez certains même les cheveux n'avaient pas blanchi. Ainsi je reconnus quand il vint dire un mot à son maître le vieux valet de chambre du prince de Guermantes. Les poils bourrus qui hérissaient ses joues tout autant que son crâne, étaient restés d'un roux tirant sur le rose et on ne pouvait le soupçonner de se teindre comme la duchesse de Guermantes. Mais il n'en paraissait pas moins vieux. On sentait seulement qu'il existe chez les hommes comme dans le règne végétal les mousses, les lichens et tant d'autres, des espèces qui ne changent pas à l'approche de l'hiver.
.....

Traducció de J.Vidal i M.A. Capmany
En alguns d'aquests ni tan sols els cabells s'havien tornat blancs. Per això vaig reconèixer quan va venir a dir una cosa al seu amo el vell criat del príncep de Guermantes. Els pèls aspres que eriçaven les seves galtes tant com el crani continuaven essent d'un roig tirant a rosat, i no podies pas sospitar que es tenyís, com la duquessa de Guermantes. Però no per això semblava menys vell. Descobries tan sols que entre els homes, com en el regne vegetal, existeixen les molses, els líquens i tot això, aquelles espècies que no canvien quan s'acosta l'hivern.
.....
Obra completa - À la recherche du temps perdu. Marcel Proust.

I per a il·lustrar aquesta concepció del pas del temps dels éssers i dels esperits, segons s'assemblin més o menys als líquens i a les molses; comparteixo amb vosaltres aquesta fotografia d'un lloc, d'unes roques amb líquens d'una bellesa única i d'unes proporcions descomunals, on les persones, com la petita ombra que hi ha a la imatge, només hi estem de pas, alienes al temps i a l'espai propis d'aquestes roques i els éssers que hi poden viure permanentment.

L'art de la natura, moltes vegades, com la fotografia que veieu, només és accessible amb les tècniques i l'ànima de l'escalada.

Mireu ben a prop les roques on escaleu i hi trobareu paisatges, boscos, petits móns vius, per als vostres ulls i les vostres mans.

Sentiu que la roca és tan viva com vosaltres mateixos.

Líquens del Rocher d'Ossau. Foto Christian Ravier.Fotografia enviada a líquens, muntanyes i camins per Christian Ravier
(Moltes gràcies pel detall!)

Altres autors i obres on els líquens hi són presents